divendres, 8 de gener del 2010

Les fortificacions de Flix al segle XVII i el cavaller de Beaulieu.


El Senyor de Beaulieu o “Chevalier de Beaulieu”, enginyer i militar francès, es deia en realitat Sèbastien de Pontault, va néixer aproximadament el 1612 i morí el 1674.
Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França. És considerat el creador de la topografia militar. Dibuixava plànols del terreny i de les fortificacions del camp de batalla. La seva obra és coneguda amb el nom de “Grand Beaulieu” i l’acabà la seva neboda, inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de 1642 fins 1692: “Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand...” (1646), que inclou làmines fetes durant la guerra del Segadors a Catalunya.
També publicà “Plans, profils, vues” (1643-1647), on hi ha algunes vistes i plànols de poblacions del Principat i del País Valencià, i “Les plans et profils des principales villes et lieux... de la Principauté de Catalogne...” (aprox. 1650).
De Flix hi ha dos làmines, una a vista d’ocell del sistema defensiu, les fortificacions del castell i de la vila i l’altra on, amés, hi ha la situació dels exercits francès i espanyol durant un dels setges que patí a la guerra dels Segadors.
La primera vegada que em vaig fixar amb aquests dos plànols del segle XVII, jo, com molts altres, vaig pensar que segurament no se semblaven gaire a la realitat. Després de molts anys estudiant el tema, l’escala d’uns dels plànols i les troballes fetes in situ, he canviat d’opinió, la veritat és que en molt aspectes són fidels a la realitat, les fortificacions de Flix en aquella època, les muralles, el castell i ell riu eren realment espectaculars.






12 comentaris:

francesc de castellví ha dit...

Sempre he tingut del dubte de si el turó que es veu integrat dintre de les muralles a la banda dels Xofars era el turó de la Punteta o el del Calvari. Amb aquesta magnífica aproximació que fas em decanto per pensar que, efectivament, és el de la Punteta, deixant doncs, el Calvari fora muralles. Però ara em pregunto si l'ermita de Sant Tomàs no estaria precisament en aquest segon turó, es a dir al Calvari i no al turó del Castell Nou com sovint s'ha pensat...

Pere Rams ha dit...

Felicitats Jaume, molts interesants les notícies de les descobertes del sistema defensiu que esteu fent a Flix i del treball de recerca històrica que fas. Continua informant-nos d'elles a tots els amants de la història i l'arqueologia.

Jaume Masip Llop ha dit...

Gràcies Pere.
Francesc,lo de la punteta està clar, en quan a la del castell nou jo he tingut, i de tant en tant encara tinc, els meus dubtes, sobre tot després de veure el plànol de la guerra de succesió, on hi ha dos turons i hi ha senyalitzada una ermita al turò del calvari i Beaulieu només dibuixa, igual que el plànol "de la junta d'Extremadura", un turó principal, semblaria lògic que si només hi ha un turò sigui el del castell nou, quan en el plànol que et dic n'hi ha dos i al del castell no hi ha res, però em sembla que està clar que l'ermita de sant Tomàs estava al turò del castell nou, ara ho dic de memòria, perquè la del calvari era l'ermita dels Dolors i va ser destruïda a la guerra del francès segons Josep Sánchez al llibre "De Napoleó a Franco".
Passa una cosa semblant amb les barques de pas, Beualieu dibuixa només la de baix, igual que el de la guerra de succesió i al plànol de la junta d'Extremadura, només hi la de dalt, i amés fortificada, quan en documentació escrita molt sovint es nombren les dos.
Hauré de preparar una entrada comparant aquests tres plànols, que són molt interesants.
De tota manera t'avanço que tenim entre mans un projecte que podria ser que ens tragués de dubtes definitivament.
Salut

Josep ha dit...

Com sempre, molt interessant Jaume!

riudebaix ha dit...

IO,CREC,QUE L,ERMITA DE SANT TOMAS,ES DESTRUEIX PER CONTRUIR,EL CASTELL NOU,AL SEU LLOC.

riudebaix ha dit...

EL TROS DE MURALLA QUE ES TROBA DARRERA DEL "CONTINENTAL",DE BEN SEGUR TANCAVA LA POBLACIO PER LA PART DEL RIU DE DALT.

Jaume Masip Llop ha dit...

Segur que era així però amb el tram del continental tinc dubtes que sigui del segle XVII, fixat que no és atalussat, per a mi que és més antic. Hem de pensar que no sabem res de com era el castell vell i les muralles abans dels plànols de Beaulieu!

Jaume Masip Llop ha dit...

Mireu el plànol general, la muralla del continental està marcada amb puntets...

Anònim ha dit...

Felicitats Jaume per tant aclaridors esquemes i mapes!! i enhorabona per tota la feina que fas tant interesant pel amants de la pedra entre els que m'inloeixo.
Sisco Pitoi

francesc de castellví ha dit...

La muralla del continental crec que no és atalusada perquè està en fort pendent. De fet el talús de les muralles trobades al riu de baix tampoc és massa exagerat: són quasi verticals. Respecte a la línia discontinua del mapa general diria que no assenyala la muralla del continental -que coincideix amb la la línia de fortificació principal- sinó el curiós mur que va del Carrer Molí a l'inici de la circumvalació, entre el magatzem d'Oli Flix i el nou edifici del Carrer Molí, i que estava integrat en la paret mitjera d'un edifici que es va enderrocar.

Jaume Masip Llop ha dit...

Tens raó Francesc, la dels puntets és la que tu dius, ha estat un lapsus... de tota manera ens falta encara saber moltes coses d'aquesta part del poble, que tantes modificacions ha tingut!

montse forcades ha dit...

Molt interessant, Jaume.