La Ribera d'Ebre a "Descobrir Catalunya"

Ribera d’Ebre. Un passeig captivador per l’horta de les delícies.

Amb aquest títol es presenta un extens reportatge sobre la nostra comarca. Tot plegat una paradoxa, en els dies que estem vivint, per una banda, n’hi ha que volen instal•lar un cementeri nuclear i per l’altra la revista Descobrir Catalunya, glosa les excel•lències d’una comarca, la Ribera d’Ebre, ni mes ni menys que amb 58 pàgines, en el número d’aquest febrer.

La presentació:

“Queden avui, a casa nostra, zones desconegudes? Comarques fins hi tot, poc explorades? Per estrany que sembli, la resposta és sí. El present exemplar de Descobrir Catalunya s’endinsa en la Ribera d’Ebre, un d’aquests indrets immerescudament invisibles per a molts catalans. I és que només des de la ignorància o des de l’estigma gratuït es pot obviar aquesta comarca vertebrada pel riu més important del país i delimitada per muntanyes tan belles com les de Cardó. L’omnipresència de l’Ebre, la fertilitat de l’horta que rega, l’interès pel patrimoni històric i cultural que conserva i l’hospitalitat de la seva gent sorprenen al visitant primerenc. Us convidem a olorar la primavera dels sentits en aquesta meravellosa terra de la Ribera”.

El contingut:

Reportatge fotogràfic de Rafael López-Monné.

Al qui vaig tenir el gust de conèixer i amb qui m’hagués passat hores parlant de moltes coses.

Pàgines 50 i 51: foto de Miravet des del castell.

Pàgines 52 i 53: escrit de Josep Sànchez Cervelló i sumari-dossier.

“...Carmel (Biarnés) fou un personatge significatiu en la represa cultural i política, perquè enllaçà amb la generació de la guerra i de l’exili – fou ell qui em presentà Artur Bladé – i féu, també, de pont amb els més joves, quan just sortíem de la dictadura.

Des d’aquells temps, la Ribera ha anat canviant com el món, però de manera menys embogida. Avui, encara, una gran part del nostre patrimoni cultural i artístic es manté indestructible. Aquí els dies continuen essent llargs i pacients, la gent és hospitalària i amable amb el visitant, mantenint la marca indeleble d’un autenticitat ancestral que us animo a descobrir”.

Pàgines 54 i 55: La Picossa.

Pàgines 56 i 57: Ca Don Joan de Vinebre.

Pàgines 58 i 59: el camí de Sant Blai a Tivissa.

Pàgines 60 i 61: les cursets de rucs i cavalls al carrer dels Clots, a Ascó.

Pàgines 62 i 63: contrallum a Tivissa.

Pàgines 64 i 65: l’espectacular meandre de l’Ebre, a Flix.

Pàgines 66 a 71: article de Jordi Duran, amb fotos de la comarca (algunes de Sebes) “A la Ribera d’Ebre el riu ho és tot. Per a uns, n’és el rei; per a d’altres, el carrer Major”.

A la Pàgina 68: el camí de Sirga de Rafael López Monné.

”El trànsit per l’Ebre havia estat molt intens, Costa d’imaginar-ho, però el riu era una gran autopista per on navegaven grans llaguts carregats amb tot tipus de mercaderies...”

Pàgines 72 a 77: Terra de romeus, per Andreu Carranza, amb fotos del dia de l’ermita de Flix, entre d’altres.

“El dia de la mona, el poble de Flix sembla un mas robat: no hi ha una ànima pels carrers...l’aurora dels dilluns de Pasqua a l’ermita del Remei és la postal d’un paradís perdut...

Ben aviat comença a sonar la campaneta. Té un ressò de ferro cansat, afònic, persistent, com si fossin cops de mall contra l’enclusa, és el batec de la mare terra que agonitza a les profunditats tel•lúriques. El núvol blavós de les fogueres, com una guilla, plana mandrós per la vall escampant olors d’escalivada i carn a la brasa...El fum desperta l’inconscient col•lectiu de “pertanyem a una terra, un foc, una tribu”...després dinar a l’ermita es ballen jotes, més tard es farà la trobada de banderes al pont de l’Ebre...”

Pàgines 78 a 85: L’horta de les delícies, per Oriol Gracià (la primavera esclata abans d’hora a la camps de la Ribera) inclou la recepta de la Clotxa.

Pàgines 86 a 91: Sílvia Berbís “Siguen barquers, pescadors, arxivers o directors d’una reserva natural, els habitants de la Ribera d’Ebre conviuen amb l’omnipresència del riu”.

Amb fotos de persones de Flix com Pere Josep, Irene i Raül, entre d’altres.

Pàgines 95 a 97: Una història que flueix, amb fotos diverses de patrimoni, entre elles el refugi de Flix.

“El riu, pare d’Ibèria ha solcat la terra i ha forjat la gent des de temps remots. Com a frontissa i frontera, ha esta cobejat per totes les civilitzacions que hi han deixat petjada”.

Pàgines 98 i 99: Ebre avall de Narcís Comadira...

Pàgines 100 i 101: no t’ho perdis (refugi de Benissanet) i gastronomia.

Pàgines 102 a 105: passejades de patrimoni, La Torre de l’Espanyol,Tivissa i Rasquera.

Pàgines 106 i 107: un lloc on dormir i una altre on menjar.

Els habitants d’aquesta terra, segurament trobarem a faltar, encara, moltes coses de cadascun dels nostres pobles, però la veritat és que és un reportatge excepcional. La gent de fora aprendrà moltes coses, molta gent d’aquí espero que també.

Una resposta i la desinformació de l'AMAC i alguns mitjans.

Generalitat de Catalunya

Departament de la Presidència

Secretaria General

Gabinet de Gestió del President

Sr. Jaume Masip Llop

Benvolgut senyor,

Acuso recepció del missatge electrònic enviat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, on mostra la seva disconformitat amb la instal•lació d’un magatzem de residus nuclears a les Terres de l’Ebre.

Des del nostre gabinet hem de dir-li que és el Govern central, no el de Catalunya, qui promou la cerca d’un espai per acollir un magatzem temporal centralitzat (MTC); i és una institució municipal – l’Ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre), no la Generalitat – qui es postula com a candidata a acollir-lo.

Tot i amb això, el President opina que a Catalunya la quota d’instal•lacions nuclears està més que coberta. Per això fóra bo que s’ubiqués en un altre territori amb menys, o cap, centrals que a casa nostra.

Cal recordar que el nostre país té centrals que produeixen més del 40 % de l’energia nuclear de tota Espanya. En canvi, altres territoris de l’Estat només en consumeixen, trencant-se així la solidaritat i l’equilibri entre autonomies.

A més, l’esmentat magatzem s’ha de fer allà on hi pugui haver consens social i territorial, circumstància que en aquests moments no es dóna a Catalunya. A més a més, l’Executiu català ha de ser coherent amb el mandat que va emanar del Parlament de Catalunya el març de 2008, segons el qual s’ha de desestimar qualsevol ubicació del MTC en el territori de Catalunya.

Atentament,

Narcís Castanyer

Cap del Gabinet de Gestió del President

Barcelona, 25 de gener de 2010

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Durant les darreres hores s’ha dit per alguns mitjans que els ajuntaments de la Ribera d’Ebre donen suport a la candidatura d’Ascó

Després que ahir a Madrid l’AMAC va fer mans i mànigues per escenificar que la Ribera d’Ebre vol el cementiri de residus nuclears per boca d’alguns alcaldes (i només eren els de l’AMAC); la Federació Comarcal d’Esquerra de la Ribera d’Ebre vol recordar que:

1. 9 dels 14 ajuntaments de la Ribera d’Ebre estan posicionats (o ho faran els propers dies) en contra de la instal·lació del cementiri nuclear: Flix, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Móra d’Ebre, Ginestar, Benissanet, Tivissa, Miravet i Rasquera.

2. Flix, Vinebre, la Torre de l’Espanyol i Móra d’Ebre són de l’AMAC i hi estan en contra, com la Fatarella i Corbera d’Ebre a la Terra Alta, que també són de l’AMAC i també hi estan en contra.

3. Aquests 9 pobles representen un 69,5 % de la població de la Ribera d’Ebre. Per contra, els 5 pobles restants (que ni han debatut la moció als seus plenaris) suposen només un 30 % de la població. Queda clar que hi ha una gran majoria de municipis i de població en contra de la instal·lació del cementiri a la Ribera d’Ebre.

4. Que el mateix Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, en Ple i en Consell d’Alcaldes, es va posicionar en contra de la instal·lació a la comarca. La mostra més clara ha estat el lideratge institucional d’oposició que s’està duent a terme des del Consell, especialment els darrers dies.

Bé, no tot es tant dolent!

Ja fa dies que es pot  escoltar per Ràdio Flix aquest anunci:

.- Les empreses encarregades de la neteja del pantà de Flix necessiten personal per a les obres que responguin, entre altres, als següents perfils:

Topògrafs

Enginyers tècnics d’obres publiques

Aparelladors

Encarregats d’obra civil o edificació

Diplomats en Empresarials

Delineants

Analistas de laboratori

Capatassos

Mecànics

Elèctrics

.- L’EMPRESA UTE EBRE FLIX, encarregada de la neteja de l’embasssament necesita cobrir les vacants de tècnic supervisor i técnic de qualitat pel seu laboratori.

La formació requerida és llicenciat en ciències Químiques ò similar.

Les persones interessades han d’enviar el seu currículum al Centre d’empreses La Ribera de Flix.

10 RAONS PER DIR NO AL CEMENTERI NUCLEAR: NI A ASCÓ NI A CATALUNYA.

1. No volem ser l’abocador dels residus nuclears d’alta radioactivitat de tot l’Estat Espanyol

2. Les comarques meridionals de Catalunya, ja hem contribuït més que suficientment en matèria nuclear, tenim la concentració més gran de grups nuclears de tot l’Estat Espanyol (en menys de 50 quilòmetres3 reactors i un altre en desmantellament).

3. Un Cementeri de residus radioactius és incompatible amb el futur i en la creació de marques de qualitat i d’origen per la pagesia, la ramaderia, la pesca, els productes agroalimentaris, i el turisme de les nostres comarques.

4. Perquè una decisió com aquesta, que afecta a tot el territori i a tot el país, no pot dependre d’un sol municipi, ni la poden prendre només la majoria simple (5 regidors) de l’ajuntament d’Ascó.

5. Un cementeri nuclear és un perill real per la salut de les persones, en el seu funcionament i especialment també, quan transportin els residus nuclears de tota Espanya en camions o per tren cap aquí.

6. Fa uns 30 anys que tenim centrals nuclears i la zona d’Ascó ha baixat en població (perd de promig 18 habitants per any des que té centrals nuclears), mentre la resta del territori puja (la zona de Móra d’Ebre un 50%, la Terra Alta creix un 25%, les Terres de l’Ebre augmenta un 25% la seva població).

7. El model nuclear genera tanta dependència i tantes repercussions, que la resta de sectors de l’economia i altres tipus d’indústries i empreses no s’instal·len prop d’una zona nuclear perquè comercialment el mercat no compra els seus productes que venen d’una zona nuclear.

8. No hi ha hagut ni un debat públic ni transparència en el procés, Ascó i l’AMAC han amagat informació fins al darrer moment

.9. Els efectes i repercussions del model nuclear no són locals. Per tant, en cap cas, la decisió no pot ser local, ha de ser de territori i de país, i la decisió ja ha estat presa amb l’aprovació de diverses mocions contraries al cementiri nuclear.

10. 62 ajuntaments, 7 Consells Comarcals i el Parlament de Catalunya ja s’han posicionat clarament en contra de la instal·lació del cementeri nuclear a Catalunya. Demostrant així, que no hi ha consens territorial. Ni l’AMAC, ni Ascó, ni el Ministerio de Indústria, no respecten la decisió d’aquestes institucions que representen a la majoria de la població del territori.

Carta al President de la Generalitat

Sr. President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla:

Em sap molt greu haver de dir-li que, per a mi, a no ser que rectifiqueu la vostra actitud, heu deixat de ser el president del meu país.

Crec que vostè, com a cap del govern teniu la obligació de defensar, a capa i espasa, davant qui sigui, a tots els ciutadans de Catalunya i també de dir públicament, tal com han fet CIU, ERC. IU, etc. que el parlament de Catalunya va aprovar que no es volia cap cementiri nuclear a Catalunya.

Us he de recordar també que més de 60 ajuntaments, 7 consells comarcals, un munt d'entitats i fins i tot la federació de l'Ebre del PSC, s'han posicionat en el mateix sentit.

No em serveix que dieu, no directament, sinó per boca d'alguns dels seus consellers que això és una decisió d'un ajuntament, com el d'Ascó, i s'ha de respectar, la instal•lació d'un cementiri nuclear a les nostres terres afecta a nivell de seguretat als pobles inclosos en el Pla d'emergència de la nuclear d'Ascó, igual com farà el MTC, un radi de 20 Km, i a nivell social, de desenvolupament i de futur a totes els Terres de l'Ebre i per extensió a tota Catalunya. També callaríeu si un ajuntament decidís, posem per cas, demanar formar part de la Comunitat d'Aragó, potser ens ho haurem de plantejar...

Crec que ja hem pagat prou peatge i hem estat prou solidaris amb la resta del país, parcs eòlics, nuclears, gestió de l'aigua...

Us he de recordar també que aquest és un model que aquí ja sabem com funciona, a la Ribera d'Ebre tenim el PIB més alt de Catalunya i en canvi estem a la cua de renda per càpita familiar, aquí es produeix molta riquesa, on van tots aquest diners? tornar a reproduir això, amb un cementiri nuclear, amb promeses de empreses i parcs tecnològics al seu voltant, i llocs de treball temporals, quan funcioni aquesta instal•lació seran uns 60 i amés molt especialitzats no és el que volem.

Fa molts anys que molta gent d'aquestes terres, abandonades pels anteriors governs durant molts anys, havíem començat a treballar per un futur diferent i ens havíem fet il•lusions de que això era possible, ara el que sembla és que per a vostè ja està bé que aquestes terres siguin abocades al despoblament, com ha passat fins ara i com estava començant a canviar.

I finalment crec que hauríeu de dir també públicament que tal com s'ha fet el procés de triar un poble per a ubicar el cementiri nuclear és un xantatge, aprofitar la crisi per a oferir una inversió milionària es diu així!, i amés, si aquesta instal•lació és tant bona pel territori on s'ubiqui, proposeu que es posi a la vora de Barcelona, és on realment es consumeix la major part de la energia que produïm en aquestes terres.

L'agricultura, el turisme, el comerç, les petites empreses, altres que podrien venir, que lluiten per tirar endavant aquestes terres rebran el cop de gràcia amb la instal•lació a la Ribera d'Ebre d'un cementiri nuclear, bé penso que per a vostè, total som quatre arreplegats que al damunt els hi hauríem de donar les gràcies per pensar en nosaltres, doncs si us plau, abans que pensar així en nosaltres, prefereixo que us oblideu de que existim.

Qui voldrà venir a la vora d'un cementiri nuclear, ningú!

És molt trist que el teu màxim representat no tingui trons de defensar-te davant una agressió com aquesta ni de fer seva una resolució del Parlament de Catalunya, jo ja no tinc president al meu País.

Atentament.

Jaume Masip Llop

Flix, Ribera d'Ebre.

Itineraris del meandre

Les obres del castell nou

Fem una pausa en tot l'enrenou que hi ha al poble i als voltants, la vida continua, malgrat tot.

Les obres de restauració del Castell nou avancen a bon ritme, aquí teniu unes fotos fetes el passat dia 20.

No al cementiri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.
Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

La Jota, el foc i Sant Antoni.

La festa de Sant Antoni se celebra de diverses formes. Hi ha llocs on lo centre de la festa son “los tres tombs”, a d’altres, los actes principals giren entorn de la benedicció dels animals. Pel que fa a Flix, i també a les comarques veïnes, incloses les de la franja, la festa gira principalment al voltant del foc, s’encenen fogueres de les formes més diverses, hi ha llocs on fins hi tot es fan de manera que s’hi pot passar per davall, s’anomenen “barraques”, d’aquí la dita de “foc a la barraca!”, a Flix, al menys quan jo era petit, la tradició era saltar pel damunt com en els antics rituals de purificació. L’encesa de fogueres per estes dates tenen lo seu origen en les celebracions solsticials, ancestralment, s’han encès focs per Sant Joan (solstici d’estiu) i per Nadal (solstici d’hivern). A partir d’aquestes dates, encara que d’una manera quasi imperceptible, se comença a allargar lo dia. Ja ho diu la dita: per Nadal un pas de pardal i per Sant Antoni un pas de dimoni. És en este moment de l’hivern quan lo sol vell ha arribat a la fi del seu cicle i mor per a donar pas al naixement d’un sol nou. Los focs, símbols del sol i de les seues qualitats, s’encenien per ajudar al naixement del nou astre rei, que representava l’inici d’un nou cicle de la natura. La gent respirava tranquil•la, la vida tornava a néixer una vegada més. Lo cicle arribe a la seua culminació per Sant Joan, és lo solstici d’estiu, i a partir de llavors inicia el seu declivi. Desprès que la natura hagi esclatat de flors i fruits per tot arreu, lo dia es va escurçant fins arribar al solstici d’hivern, una vegada més, per tornar a començar un nou cicle. Estes dos celebracions són paganes per tots los costats i la gent les ha sabut conservar, van sorgir en una època en que tot, inclosos los déus, girave al voltant de la natura, encara que, com va passar amb tantes altres festes, van ser cristianitzades. Hi hauria moltes més coses que explicar al voltant d’este tema, ple de simbolismes que es perden en la nit dels temps.

Ara s’encenen moltes fogueres i la gent menja i canta al seu voltant, la benedicció dels animals gairebé s’ha perdut, antigament, com encara es fa a Ascó, a Flix se ballaven jotes voltant el foc, per exemple un jota anomenada Ball de coques, on lo ballador dansa amb una coca a la ma (un pastís rodó, un altre símbol solar com el tortell de reis i tants altres) i l’ofereix a la balladora. I perquè jotes? doncs perquè aquesta és la nostra dansa tradicional, la nostra dansa ancestral, que antigament se ballava amb lo vestit tradicional on per cert, en estes terres, la barretina era morada. La Jota i la Sardana són danses molt antigues, danses d’homenatge al Sol i es ballen en cercle. El cercle, figura perfecta, representa la divinitat: el mal no hi pot entrar. La figura circular és present en moltes danses que tenen un origen ritual, per una altra banda, els passos curts i llargs, representen les hores nocturnes i les diürnes.

Els antecedents més remots, tant de la sardana com de la jota, cal situar-los en els gestos humans bàsics que es repeteixen per tot arreu i en totes les èpoques, saltar, aixecar els braços i donar-se les mans, quan s’està exultant d’alegria, a una ceràmica ibèrica de Lliria, al País Valencià, es representada una dansa amb la gent amb els braços enlaire, donant-se les mans.

A mi la sardana m’emocione però la jota també, perquè també és nostra i perquè com diu l’Artur Gayà, més conegut com Quico el Célio - fa uns quants anys, per desconeixement, molta gent es pensava que la jota era una tradició importada de l’Aragó, es considerava que baixava per l’Ebre, però no és així, malgrat que els seus orígens son polèmics, la seva mediterraneïtat és reconeguda, hi ha jotes que semblen tretes del bell mig de la costa tunisiana i altres que podríem ubicar a Occitània. Aquí s’ha ballat, s’ha cantat i s’ha tocat la jota des de sempre sense complexos territorials ni polítics, és un himne popular, amb algunes diferències però amb la mateixa essència -.

La Sardana és la dansa tradicional de l’alt Empordà i ha esdevingut la nostra dansa nacional, la jota es balla en molts altres llocs dels Països Catalans, a les Illes se’n balla una d’idèntica a la d’Ascó, es balla a València i al Pirineu, també a algunes zones de Castella, la de Segovia és gairebé calcada a la de La Fatarella on los passos llargs se fan caminant, finalment a l’Aragó ha esdevingut la dansa nacional i s’han potenciat molt les versions comercials. A les Terres de l’Ebre es balla per tot arreu, en uns llocs amb més intensitat que a uns altres, a Falset i Benifallet per exemple, s’arribe a ballar dins l’església.

La Jota de Flix la va documentar Josep Bargalló i Badia entrevistant i veien ballar a gent molt gran de Flix, dins lo seu llibre, editat per la Diputació de Tarragona: “Balls i danses de les comarques de Tarragona, Vol. 2, Ribera d’Ebre i Terra Alta”, on s’expliquen amb detall los passos i la partitura. A Flix, com és sabut, se balla lo dilluns de Pasqua, per la tarde, a la plaça de l’Ermita del Remei, sabem que antigament se ballava a l’envelat de la Era Nova, també per Sant Antoni i que se va ballar al voltant, el dia que es va plantar, de la Freixa de la Plaça de l’Església.

Penso que tot això potser s’hauria d’explicar més, sobre tot a la gent jove i a les escoles, també a les de música i de dansa i intentar ballar-la al poble al menys una vegada a l’any.

La jota de Flix també es part del nostre patrimoni, si la perdem també perdrem una part de nosaltres.

A la foto una de les fogueres de Sant Antoni, a la raval, temps era temps...

Visca la foguera de Santantoni!!! i que lo temps mos acompanyo!

Les fortificacions de Flix al segle XVII i el cavaller de Beaulieu.

El Senyor de Beaulieu o “Chevalier de Beaulieu”, enginyer i militar francès, es deia en realitat Sèbastien de Pontault, va néixer aproximadament el 1612 i morí el 1674.

Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França. És considerat el creador de la topografia militar. Dibuixava plànols del terreny i de les fortificacions del camp de batalla. La seva obra és coneguda amb el nom de “Grand Beaulieu” i l’acabà la seva neboda, inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de 1642 fins 1692: “Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand...” (1646), que inclou làmines fetes durant la guerra del Segadors a Catalunya.

També publicà “Plans, profils, vues” (1643-1647), on hi ha algunes vistes i plànols de poblacions del Principat i del País Valencià, i “Les plans et profils des principales villes et lieux... de la Principauté de Catalogne...” (aprox. 1650).

De Flix hi ha dos làmines, una a vista d’ocell del sistema defensiu, les fortificacions del castell i de la vila i l’altra on, amés, hi ha la situació dels exercits francès i espanyol durant un dels setges que patí a la guerra dels Segadors.

La primera vegada que em vaig fixar amb aquests dos plànols del segle XVII, jo, com molts altres, vaig pensar que segurament no se semblaven gaire a la realitat. Després de molts anys estudiant el tema, l’escala d’uns dels plànols i les troballes fetes in situ, he canviat d’opinió, la veritat és que en molt aspectes són fidels a la realitat, les fortificacions de Flix en aquella època, les muralles, el castell i ell riu eren realment espectaculars.

Mostillo

En l’època romana, el temps de la verema constituïa una temporada de feina intensa, era el moment de recollir el fruit de tot un any, com aquí fins no fa tants anys. La bona verema portava abundor a les cases i permetia mantenir la intensa exportació de vi cap a Roma i altres parts del món.

Però del most no tant sols en sortia el vi. També se’n feia una altre producte que resultava cabdal per a la cuina romana: l’arrop, un dolç de fàcil conservació.

L’arrop, anomenat caroenum, sapa o defrutum, es feia bullint el most fins a donar-li una consistència de xarop. Nosaltres li diem mostillo, el recordo més espès i s’hi afegia nous o d’altres fruits secs.

Aquest és un menjar que a Flix s’ha perdut, una llàstima, igual com també ho és que s’hagi perdut gairebé tota la vinya, jo me’n recordo molt bé del mostillo i de veremar i fer vi, perquè a casa del iaio, a ca “chuchimet” en fèiem des de molt antic. Quan el vi nou estava llest, al balcó s’hi penjava una branca de pi, que era senyal de que allí se’n venia. El celler era enorme, amb fileres de grans bocois a una banda i altra i amb la premsa del raïm d’on, entre mig de les reixes, s’escolava el most cap al trull - ti noi! - recordo la veu del iaio dins la memòria, donant-me una gerreta de fang - ves i que’t preparin un bon mostillo amb aquest most acabat de fer -.

De vegades penso què hagués passat si la vinya encara ocupés grans extensions al terme, com quan jo era petit, al secà tots els bancals eren plantats de vinya o de sembrat, envoltats per olivers i algun ametller, sobre tot vora les espones, feia molt goig!. A vegades m’imagino que ara a Flix potser hi hauria uns quants cellers, de fet n’hi havia uns quants, penso que el terreny dona per a fer bons vins, sobretot amb les tècniques d’avui. Potser així el mostillo, preparat des del temps dels romans pels nostres avantpassats, hagués esdevingut un dels nostres postres preferits, era un dels meus!.

A la foto, una impresionant mirada del meu iaio de part de pare, Josep Masip Rius, "Chuchimet"