dilluns, 21 de gener del 2013

Lo riu (Ebre) baixa gros!


De les pluges de gener, ni una gota es fa malbé! 

Aquest més sol ser un mes molt sec, encara que jo recordo (collons! ja tinc moltes coses que recordar!)  veure nevar per Sant Antoni, aquestes riuades semblen més típiques de tardor o de primavera, o d'anys acabats en set! 1617, l'any del diluvi! que juntament amb la de 1787 van arribar dins de l'església, 1907, on l'aigua va arribar fins el lloc on l'any següent es va plantar la freixa de la plaça. Hi ha una riuada, però, que jo trobo molt interessant, la de 1937, la que va acabar amb les obres del "pont de la república" en plena guerra, del que queden com a testimonis les pilastres al riu de dalt, dic això perquè ja estaven fets gairebé tots els refugis antiaeris i l'aigua va entrar per l'entrada del que avui hi ha davall del Casal de Joves i va estar a un pam de sortir per les escales d'accés de la plaça Major! si puja el nivell una mica més, l'Ebre, per primera vegada (i potser última) hagués circulat pel carrer Major i plaça de l'Església avall hagués passat per l'avinguda de Catalunya, direcció al riu de baix.

Us poso unes quantes fotos de l'Ebre d'ahir al seu pas per Flix, 1300 / 1400 m3/s, déu n'hi dó, però res a comparar amb aquelles riuades, o també la de 1982, o també la que podria baixar si en casos com aquest hagués baixat a l'ample també el Cinca i el Segre, no hem d'oblidar que el pantà de Riba-roja està sempre plé per a garantir l'aigua a la central nuclear d'Ascó i que l'Ebre ja fa temps que neix a Fontibre i desemboca a Mequinensa, si baixa aigua per les nostres terres és perquè baixen plens el Cinca i el Segre!

Una altra cosa a dir és que demanaria per favor als periodistes en general que s'informessin bé i no parlessin del complex Mequinensa / Riba-roja / Flix, l'embassament de Flix és un assut i no fa de magatzem d'aigua, sempre hi ha el mateix nivell metre amunt, metre avall, darrerament sempre metre amunt, fet que està matant els arbres de sebes per asfixia radicular.

Malgrat tot! i demanant que d'una vegada per totes es doni avís a la gent de la Reserva Natural de Sebes per a que puguin traslladar els cavalls a un lloc segur, malgrat que el riu ja no fertilitza les seves vores i horts amb el llim perquè aquest es queda tot als embassaments, malgrat que aquests fangs tampoc arribaran al delta, malgrat que si no porta fang resulta que erosiona molt més les vores, malgrat tot això...baixa l'Ebre pel meandre!












dimecres, 16 de gener del 2013

La Ribera d'Ebre amb cinc sentits

Au! pugeu el volum, poseu pantalla completa i disfruteu cinc minuts amb els cinc sentits!

dilluns, 7 de gener del 2013

Flix - La Fatarella, el camí dels meus avantpassats.



El meu iaio Josep Llop Descarrega

El dissabte dia 4 de gener, , emocionat, vaig recórrer, amb els companys del grup "Senders Flix" l’antic camí de ferradura de Flix a la Fatarella, un camí que els meus avantpassats van transitar moltes vegades.
El camí està en molt mal estat, fins hi tot en alguns trams és difícil de veure per on va, els pins caiguts, la manca de pas i l’oblit ha fet que aquesta via ancestral sigui gairebé desconeguda, excepte per algunes persones molt interessades en recuperar aquests vells camins, com una part més del nostre patrimoni i també com a rutes senderistes molt interessants.
Ahir, una d’aquestes persones, Jaume Blanch, ens va fer de guia i, destral en mà, ens va obrir camí i  vam pujar a la serra de la Fatarella, fent cap als “plans de Flix”, recuperant d'aquesta manera aquest antic camí.





                                                        Jaume I Eulogio en acció!

Seria molt interessant acabar de netejar aquesta ruta, em consta que des del grup Senders Flix s’hi està treballant, estaria bé, també, que des de l’ajuntament es mirés de protegir aquest camí històric i d’altres, com el de Flix a Cabassers, ja documentat al segle XV,  com una part més del nostre patrimoni.
Per la meva part, ahir es van remoure molts records i vivències de quan era petit i vaig recordar sobre  tot al meu iaio matern, Josep Llop Descarrega (La Fatarella 1891 / Flix 1976).
Mun pare es va casar amb una noia que no havia nascut a Flix, però quan es van conèixer ja hi vivia, i ben a prop, al Carrer de la Barca, ella encara passava temporades a La Fatarella i en aquestes ocasions, per a festejar, plegava del difora per la tarde, es rentava i pujava a la serra, festejava i tornava a baixar, l’endemà a punta de dia havia d’estar al tall. Ell, com sun pare també era molt pinxo de jove, explica ma mare que de vegades el veia vindre pel camí dels horts del Xofars conduint el carro de peu i amb les regnes a les mans com si conduís una quadriga romana.
Ma mare va néixer a La Fatarella l’any 1932 però de ben petita muns iaios es van traslladar a viure a Flix. La meva padrina Adelaida, des dels setze anys fins que es va casar, als vint, va estar de minyona a Barcelona, explicava sempre que havia estat al Palau de la musica i que una vegada havia vist representar “Don Juan Tenorio”, ella em va ensenyar les primeres lletres abans de que comencés a l’escola de la Sra. Irene. Es van conèixer amb Josep de ca’l Ranci quan des de Barcelona anava al poble per festes i es van casar quan ell va acabar la mili, que va fer a València lliurant-se d’anar a l’Àfrica. Ca’l Ranci era una casa “bona”, tenien un tros de terra amb un pou i això no era, ni és, freqüent en aquelles terres, la darrera guerra però ho va capgirar tot i una bomba va destruir la casa, la vida de pagès a La Fatarella com en molts llocs es va tornar molt dura, fins i tot en  anys dolents mun iaio i d’altres pagesos del poble feien colles i anaven  caminant als plans de Lleida a segar, així que es van decidir a vindre cap a Flix a veure si les coses els hi anaven millor.
Quan jo era petit conservaven una petita casa, un era al “Pla de les Eres”  i algun tros de terra a la Fatarella, em semble que a la partida de Puntils,  mun iaio quan havia d’anar a treballar a la serra marxava amb la sumereta pel  antic camí que puja pel dret i s’hi quedava  una nit, quan tornava jo l’esperava amb “candeletes” perquè sempre em portava la mateixa llepolia, tres galetes allargades embolicades amb cel·lofana groga, un biscuit d’aquells secs i dues galetes de neula, una de nata i l’altra de xocolata.
Així que de petit també tinc records de La Fatarella, d’aquells carrers costeruts, el cosins, el magre i la llonganissa seca, les avellanes més bones del món, la jota, el ball, també a l’envelat,  les curses de rucs i també la seva manera de parlar, - mano! que fas que no menges corassons! -.
Després vam anar fins a la Punta de l’Home i vam baixar pel sender de Les Valls i els Montredons, total 18 km.









                                                          La Punta de l'Home


                                                                             L'enjub de "Fantxec"


             En aquell turonet que mira Jaume B. l'exèrcit republicà hi va plantar una bandera 
                                           el primer dia de la Batalla de l'Ebre.


                                                                   Un Sequer


I si voleu veure més fotos podeu visitar el facebook de SendersFlix



dimecres, 2 de gener del 2013

Un any de l'enfonsament de la barca.


Avui fa un any que la barca de Flix es va enfonsar. 











Aquestes fotos d'ahir, dia 1-1-2013, mostren que ja està a punt per a tornar al riu. Esperem que haguéssim aprés dels errors i se li faci el manteniment que toca d'ara en endavant. 
Serà difícil sense un tercer llagut, però totalment necessari per a evitar despeses més importants. N'hi ha que encara recordem com, quan plovia, el barquer eixugava els llaguts per dins amb una galleda i una esponja! S'ha de preguntar a la gent amb experiència i pensar que el que no es faci avui s'haurà de fer demà en pitjors condicions.
Continuo pensant que si aquest element del nostre patrimoni estés a les terres del nord del nostre país, estaria sempre impecable perquè tindria tot l'ajut que caldria d'administracions superiors.
Jo continuo dient que a Riba-roja hi ha un llagut podrint-se i a Ascó n'hi ha dos enfonsats....



dimarts, 1 de gener del 2013

Una bona manera de començar l'any, caminant!

Avui, primer dia de l'any 2013, quan la majoria de valtres encara estàveu al llit dormint, he sortit a caminar pel meandre.
Avui per un recorregut una mica diferent, passant per la carena de l'aumaec en un bon tram amb una parada al poblat iber dels Castellons, un excel·lent mirador sobre el meandre i el poble,  bona manera de començar un any nou!













 El turó principal del poblat iber dels Castellons