divendres, 1 de juny de 2018

Amb una sabata i una espardenya.


Diu mun pare, que te 88 anys, que amb la utilització de pesticides, herbicides, etc. s’ha fet molt mal al camp, ell sempre diu que abans hi havia moixons de totes classes per tot arreu i  que ara vas pel difora i no se sent res, ni un moixó!  Diu també que, per exemple, matar el puó realment és molt fàcil només necessites tindre ortigues, fas una mena de sopa i no en queda ni un!.
Li dic que les ortigues piquen una mica i em contesta que a ell no li fan res, diu que segurament es va  fer immune de petit, quan jugaven a futbol a  la Era nova, en aquell camp, quan anava la pilota fora qui la tirava l’havia d’anar a buscar baix de tot del talús, a un bancal que sempre estava ple d’ortigues i, en pantalons curts ja et pots imaginar com acabaven! Jo me’n recordo també d’aquest bancal, era damunt  de l’espona que tancava un extrem del carrer Sant Pere, nantres hi anàvem amb espases de vímet a tallar-les! Diu que allí baix també hi havia dos bancals d’ametllers i que hi jugaven a fer refugis al talús.
L’altre dia van penjar al facebook una foto d’un equip de la teu època, li vaig dir i em va explicar que per a ell el futbol es va acabar molt aviat, va jugar alguns partits amb el Flix, de molt jove, en 15 o 16 anys i se’n recorda molt bé de l’últim partit, va ser a Faió, un partit d’homenatge a Franc que s’havia trencat una clavícula, diu que no estava gaire entrenat i en un demà tenia unes agulletes terribles!
Així que com cada matí van sortir de casa en sun pare, en lo carro i la mula cap al tros, en direcció a la barca del riu de dalt, ell agafat darrere el carro per a poder caminar una mica millor, però quan van arribar  a l’alçada de la era nova, mun iaio va veure la barca i va dir: “va! que passarem a la propera barcada!”  I va posar la mula al trot!...mun pare no va poder seguir el ritme i es va quedar enrere i mun iaio el va haver d’esperar a la barca sense passar...i així va haver de triar o el futbol o la feina. També es veritat que aviat va començar a festejar, eren  molt jovenets, ell 17 o 18 anys i ma mare 14 o 15, el futbol ja no importava! Tothom els mirava perquè sempre anaven agafats del bracet. Bé, doncs en aquell partit de faió també va passar una altra cosa....en aquell temps tothom jugava com podia i ell jugava amb espardenyes, clar, però hi havia un company que jugava en sabates, però de carrer,  res de botes de futbol, doncs ens vam posar d’acord i com ell xutava en l’esquerra i jo amb la dreta, doncs vam acabar jugant los dos en una sabata i una espardenya!




dijous, 3 de maig de 2018

Muntanya, mar....i tornem al riu!

Muntanya, una passejada per la Segarra i en concret a Montfalcó murallat. Mar, caminada al delta fins el far de la punta del Fangar i de tornada aturada al pas de barca de Miravet!








































dimecres, 2 de maig de 2018

divendres, 13 d’abril de 2018

diumenge, 8 d’abril de 2018

Flix al Segle XVII, tercer llibre de La Cana.



Primer que res, des del’Associació La Cana, cal dir que estem molt contents de poder oferir un nou treball per saber més coses de la nostra història i que estem molt satisfets de l’acollida que han tingut els dos primers llibres de la col·lecció, fins hi tot del primer “L’Església de Flix” de l’Ireneu Visa Guerrero, n’hem hagut de fer una reedició. Del segon, “La pedra de Flix a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles” de Joan-Hilari Muñoz Sebastià, si bé a Flix n’hem venut menys, és compensa perquè també és un treball d’interès per als ciutadans de Tortosa.
Per una altra part, aquest any passat ha estat també important en les altres vessants per les que treballem des de l’associació ja que hem iniciat el projecte de digitalització de l’arxiu fotogràfic Mestres, un arxiu d’un volum molt important amb fotos des de començaments del segle XX i alguna de finals del XIX.

També hem sumat, als espais visitables, com el Molí d’Oriol, el Castell nou, el Refugi antiaeri, el nucli antic, l’església, les façanes fluvials, etc. altres espais. Hem col·laborat amb l’ajuntament que, amb una subvenció del Memorial Democràtic, ha excavat un refugi de la Batalla de l’Ebre, el que van construir els pontoners que estaven a càrrec del pont de ferro de Flix, amb la destrucció del qual es va acabar la Batalla de l’Ebre, cal recordar que els altres 9 refugis que hi ha a la vila foren construïts el 1937. S’ha adequat també una zona de trinxeres a l’esplanada del castell nou i finalment s’ha instal·lat les dos exposicions permanents al propi castell, una que explica el propi edifici i el carlisme i l’altra els últims dies de la Batalla de l’Ebre ja que el castell n’és un mirador excepcional.
I bé, fruit també de la feina feta l’any passat, ja tenim aquí la tercera entrega de Lo Pedrís, en aquest cas de dos autors, Pere Muñoz i jo mateix: Flix al segle XVII.
Durant la tardor de l’any 2017, des de l’Associació la Cana, vam organitzar les novenes jornades de patrimoni històric, les jornades consten d’un tema central, una exposició i tres o quatre conferències sobre un tema principal i de vegades alguna visita guiada per ampliar la informació. Apart, hi ha els actes corresponents a les Jornades Europees del Patrimoni, ja fa uns anys que hi afegim uns actes que anomenem “Coneguem els nostres veïns” on fem una conferència sobre algun poble de la comarca i també una visita guiada. Si a tot això li sumem,  i el “Curs Coneguem la Ribera d’Ebre” del CERE queden doncs unes jornades prou interessants on comptem al voltant de mil assistències cada any.
Pel que fa al tema central de les jornades durant aquests nou anys hi ha hagut temes molt variats i  també hem portat alguna exposició de fora, però els darrers anys les exposicions les hem produït des de la Cana i els temes han estat referents a Flix. Hi ha un munt de feina per a produir una exposició de qualitat i fer tres o quatre conferències al voltant del tema principal!

Aquest ha estat un dels motius de la publicació d’aquest treball, el munt d’informació recollit sobre Flix al segle XVII. Però n’hi ha un altre de prou important, Catalunya viu una època decisiva de la seva història entre la Guerra dels Segadors i la de Successió i Flix hi va tindre un paper molt important, en algun temps fins i tot decisiu. Aquest era el tema de les Jornades de l’any passat, aquest és el tema d’aquest volum.
Pere Muñoz i jo mateix vam treballar en les jornades, vam fer una conferència cadascú, ell va fer el context històric i jo vaig treballar l’abundant informació continguda en els plànols i dibuixos de l’època, l’esquema en aquest treball és el mateix.
Finalment agrair a Joan A. Cervelló Margalef, que va ser Director de la Biblioteca Episcopal de Colònia el seu interès i la cessió a l’Arxiu Municipal de Flix d’ una edició facsímil del Petit Beaulieu de Catalunya, a Lidia Beltri Bagès la seva paciència i professionalitat en el disseny de la exposició i amb algunes imatges que surten al llibre,  als membres de la junta de la cana pel seu recolçament i treball, als socis, com sempre, per la seva fidelitat, a la família per la seva paciència i a Josep A. Collazos pel seu ajut. Per acabar dir que aquest és el primer treball històric meu que veuré publicat i que em fa molta il·lusió que sigui acompanyant un historiador amb el currículum de Pere Muñoz.

Jaume Masip Llop
President de L’AssociacióCultural La Cana