dijous, 18 de juny de 2020

L'ort comença a fer goig i primera conserva!

L'ort, ami m'agrada escriure-ho sense "h" com surt en tots els documents antics, comença a fer molt goig: bajoques, enciam, tomates, pepinos, carbassons, auberginyes....amés avui hem fet la primera conserva d'excedents! 

Els arbres són una maçanera del "ciri" i una ciremenyera!

Fotos fetes amb el mòbil.

Us dessitjo una sana enveja!















divendres, 10 d’abril de 2020

dijous, 9 d’abril de 2020

Setmana Santa 2020, confinament!

Tot i això encara hi ha coses a fer!










diumenge, 22 de desembre de 2019

Concert centenari naixement de Joan B. Sabaté.


Foto: Norma Pujol

Ahir vam tenir la sort de poder assistir a un excepcional concert de l'Orfeó de Flix i uns músics de molta qualitat. L'esdeveniment s'ho valia, vagin les meves felicitacions per a tots els organitzadors i col·laboradors.
També es va aprofitar l'acte per a fer un reconeixement al Sr. Lazcano i a mun pare, Jaume Masip Vidal per la seua trajectòria dins l'orfeó.

 



 Foto: Norma Pujol



dimarts, 10 de desembre de 2019

Teatre a les monges 1945/1946




       
Estava al llit sense poder dormir, havia posat la ràdio petita al davall del coixí per a no molestar, escoltava música clàssica, de sobte escolto que diuen “ escoltarem Johan Straus en el rap penat”, sona la música, carai! Si és el “ mursielago” és com parlàvem a Flix, alguns encara hi parlen. 
La memòria s’en va anar molt enrrera, la música em va portar fins l’escola de les monges. 
Un dia la madre Anna Maria, que era la que ens ensenyava labors, a brodar, a fer “ganxillo”, en fi, una mica de cada cosa i també totes les tardes a resar el rosari, ens va dir ”hem de fer teatre”, ens vam posar molt contentes. Uns dies després vam començar els assajos, feiem dues obres, El Panyalon i Els segadors, a mi em va tocar fer la segona, o sigui els Segadors, no era parlant, sols segàvem, dallàvem... després venia la festa, començava la música i a ballar fent coreografia. Quan ja estava tot après i a punt, va arribar l’hora de la veritat, abans de obrir les portes el “fotogafo” el senyor Mestres ens va fer una fotografia ja vestides per a la funció, totes estàvem mirant a la càmara en silenci, que tot sortís bé, la sorpresa va ser gran quan va disparar el flash, no sabíem de que anava, vam quedar totes amb cara de “susto”. 
Quan estic mirant la foto, de tant en tant m’agrada fer-ho, penso en l’innocència de la majoria, era l’any 1945 o 46, no n’estic segura, segur que per a moltes de nosaltres era la primera foto amb flash que ens feien. 
A part de totes les petites coses, ho vam passar molt bé fent la funció, Ah! Em deixava de dir com anàvem vestides, portàvem una falda de cretona estampada, el corpiño negre, la fals, un toballó amb el dinar a dins, un barret gran lligat al coll amb un llaç de cotó i quatre espigues com a ornament. 
Va arribar l’hora de aixecar-se el teló de la Unió Social (l’antic, amb els palcos i la sala de ball quan treien totes les cadires del cine) era ple de gent apludint, la majoria eren família, va ser meravellòs, va sortir tot molt bé. 
Autora del text:
Mercedes Llop Rabasó
La segona per la dreta de la fila del mig, amb 13 o 14 anys.
Ahir hagués fet 87 anys.


diumenge, 24 de novembre de 2019

Tardor al meandre de Flix, novembre 2019.




La tardor és amable, passejar pel poble al solet de les seues tardes és una experiència única, la llum, els colors, l'aire tebi i un silenci especial.
La tardor és una època de canvis lents, és el punt oposat a la primavera que també és un trànsit, és la calma en lloc de la tempesta encara que hi hagi tronades, totes les estacions tenen el seu punt, totes tenen alguna cosa que m'agrada, però aquesta en té més.
Es podria comparar també amb les etapes de la vida, la primavera amb la infància i l'adolescència, l'estiu amb la plenitud i la força, la tardor amb la maduresa i l'experiència, l'hivern amb el final d'un cicle i l'esperança, si poguéssim triar amb quina ens quedaríem?
Per a mi no és un temps de tristesa, potser sí d'una suau malenconia i amés, sovint hi ha dies de pluja, la pluja m'agrada molt, ah! i el riu de vegades és d'un blau com no he vist en cap altre lloc.
La tardor fa l'olor dels colors de la terra i també fa olor d'amic, Miquel Martí Pol ho descriu molt millor: ...i sabia el baf compacte de la terra.