diumenge, 1 de gener de 2017

1-1-2017 de la Fatarella al mar!

Fa molts dies que tot és gris, que la boira ens acompanya! així que aquest matí, primer hem passat a veure l'espectacle de la boira gebradora, malgrat tot, espectacular i desprès ens hem allargat a fer un passeig per la platja, a veure el sol! 



 













dissabte, 31 de desembre de 2016

Doncs un dia més, un mes més i un any més.

Ja fa uns quants anys que, cada dia com avui, em dic, doncs avui dia 31 i demà dia 1, un nou any, val, però també un nou mes, un nou dia....però crec que alguna cosa tinc, o tenim, ben endins que ens diu que en aquestes dates passa alguna cosa més que simplement canviar de dia o de mes.
I una vegada més la història, en aquest cas també la mitologia, ens pot ajudar a veure perquè són dies diferents....
Naturalment cal tenir present el solstici, el dia 21 de desembre va començar l’hivern i paradoxalment va començar a allargar el dia, antigament aquest dia era el dia del sol naixent, o del sol invencible, que com cada any guanyava a la foscor! I feien tota mena de celebracions, moltes acompanyades de foc de les que encara en queden algunes com el tronc de Nadal o les fogueres de Sant Antoni i altres. Per cert, l'home dels nassos també és una tradició ancestral!.
Com a mostra també de la importància que donaven els antics, en aquest cas els romans, a aquest canvi de cicle tenim també el nom del mes de gener. Aquest mes, tot i que l’any nou pels romans començava al mes de març amb la primavera, el van dedicar al deu Janus “bifront”, un deu de dues cares que mira a dos costats, al davant i al darrera, al passat i al futur.
 Ves per on ja tenien el seu què aquestes dates fa la tira d’anys. Si a això hi afegim que nantres som hereus de tot allò i que encara perduren coses dins nostre que només entenem si mirem enrere, potser entendrem millor el futur que, no deixa de ser l’hereu del passat.
Però també voldria dir i fer-hi especial atenció, a una cosa que moltes vegades és malentesa: l’interès pel passat de les persones a les que ens agrada la història no significa que visquem en aquell temps, al contrari, ho fem servir d’experiència pel present, que al final és lo més important.
I així, una vegada justificada la meua consciència per tornar a donar importància al pas d’un any a l’altre, ja tinc el meu permís per a fer una mica de balanç i per a desitjar-vos que els dies que vindran estiguin plens de salut.
Avui dinant, és el 87è aniversari de mun pare, la conclusió ha estat que lo més important és la salut, sense salut lo demés per tot el valor... o l’hauria de perdre!

Així que aquest any em vull permetre una llicència, una cosa que, encara que de vegades faig sense adonar-me’n, no m’agrada fer: donar un consell.
Si teniu la possibilitat d’entrar en algun programa de detecció precoç del càncer, no us ho  penseu dos vegades, jo ho he fet amb el de colon i puc dir que m’ha tocat la loteria grossa i he tingut molta sort.
I ja està, aquest any que ha passat he trobat a faltar a ma mare, tant o més com més passa el temps; se’n ha anat la meua sogra preferida, ella sempre em va dir que era el seu gendre preferit...no en tenia d’altre! 😊 també la trobo molt a faltar!; m’he jubilat! I estic de primera! Fins hi tot torno a tocar la guitarra i me’n he comprat una de nova; Tenim una altra neta, just fa dos mesos, això no es pot explicar en paraules...
de vegades penso, si essent iaio se sent això, sent reiao, com mun pare, ha de ser indescriptible! Estic esvanit de mun fil i de ma filla i de les seues parelles, és un goig! I, naturalment, res d’això hagués estat possible sense la meu estimada Piti!

I ja està, a tothom, família, amics i parents, saludats i companys i a qui se senti al·ludit 😉 us desitjo de tot cor que els dies que vindran amb aquest canvi de cicle vinguin plens de salut i felicitat.

dimecres, 21 de desembre de 2016

dimarts, 13 de desembre de 2016

Per Santa Llúcia un pas de puça.....

Avui és Santa Llúcia i aquesta dita és certa, però té uns motius molt especials!

Abans de 1582, per Santa Llúcia el dia ja creixia.

Roger Costa esmenta que “els folkloristes del segle XIX pensaven que Santa Llúcia s’havia celebrat el 23 de desembre, guiats pel refrany de ‘per Santa Llúcia un pas de puça’, i creient que amb la reforma gregoriana de 1582 haurien suprimit deu dies de desembre, i així havia quedat Santa Llúcia el dia 13”.
Joan Amades recull aquest error d’interpretació quan, en el seu Costumari català recull que “entre el refranyer propi del dia d’avui [Santa Llúcia] hi ha uns quants proverbis, anteriors al segle XVI, que es refereixen a la durada de les hores de claror, els quals foren dictats abans de la correcció gregoriana del calendari, per la qual la celebració de la festa de Santa Llúcia va passar del dia 23 al 13, que és quan la commemorem avui” i afegeix que “el dia que el Sol s’eleva menys e el zenit, és el dia de Sant Tomàs, el qual s’escau el 21 del present mes [desembre] , i per tant, dos dies més tard, la llargada de la claror era comparable, als ulls populars, a una passa de puça.
L’error dels folkloristes es deu a una confusió sobre l’autèntic efecte de la reforma sobre el calendari vigent fins aleshores de part del papa Gregori XIII. Aquest, un cop comprovat que el calendari amb què es regia el món occidental en aquell moment, l’anomenat ‘calendari julià’, establert per Juli Cèsar, produïa un error en el còmput correcte del dies, mesos i anys.
La Gran Enciclopèdia Catalana indica que, el calendari julià, “contenia l’error de base de partir d’una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies. La diferència, equivalent a 0.0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys” i l’efecte que, com exemple, que “la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu.

Per corregir aquesta desviació, una vegada es va modificar el còmput de l’any, “Gregori XIII expedí la bula del 24 de febrer del 1582, per la qual manava que en aquest any, l’endemà del dijous 4 d’octubre, seria divendres dia 15, en lloc de divendres dia 5: de manera que foren suprimits (nominalment) els deu dies que van del 5 al 14 d’octubre: aquell any, doncs, sols tingué 355 dies
.

És així, com recorda Roger Costa, “Santa Llúcia, que sempre havia estat el dia 13, es va començar a celebrar abans del solstici des del qual s’havia anat desplaçant”. I, per aquest motiu ben comprensible, les dones i homes d’abans de 1582, creien que en la data de Santa Llúcia el dia ja iniciava l’augment d’hores de claror i per això es van acostumar a considerar que era el moment de l’any en què la claror, ben propi de la santa que guarda la vista, començava a vèncer a la foscor.




Imatge de Santa Llúcia a l'església de Flix.