diumenge, 4 de novembre de 2018

Arriba una setmana intensa a les Jornades de Patrimoni 2018

Doncs sí, arriba una setmana important a les Jornades de Patrimoni d'aquest any: Dos conferències, una sortida a Corbera d'Ebre i una caminada pels espais de la Batalla de l'Ebre.

Recordeu que per a assistir a la sortida a Corbera i la caminada teniu temps d'apuntar-vos fins el dimecres dia 7 de novembre, més informació al final del post.











dijous, 25 d’octubre de 2018

La tardor 2018, primavera d'hivern, s'apropa poc a poc a Flix.

Magranes, codonys i caquis (allò que abans dèiem palosanto) fa dies que estant omplint de colors, sabors i olors els horts (abans orts, sense la h castellana,  en tots els documents antics), els alladons, aquelles boletes petites, negres i dolces que sempre em transporten a la meua infantessa, fa anys que van amb retard,  enguany gairebé un mes! encara són grogues i, per tant d'una aspror enorme, no us aconsello tastar alladons que no siguin madurs!
Alguns àlbers (aubes) comencen a groguejar, fins hi tot cau alguna fulla, és un presagi, aviat tot serà un esclat de colors tardorencs, càlids..., tot serà ple d'una llum especial, la tardor, també dita primavera d'hivern és una estació tranquil·la, amable, sense els escarafalls primaverals previs a l'estiu, és la meua època de l'any preferida.
Passejant pel meandre es poden veure ja senyals animals de canvi, als martinets blancs, bernats pescaires i altres s'uneixen els corbs marins, alguns ànecs i es comença a escoltar el "xec, xec" dels primers pitroigets!
Les darreres pluges han fet reviure les plantes de la garriga que, en temps de sequera extrema, com aquest estiu, sembla que s'hagin de morir totes, romer, timó, argilagues i tantes altres, això ha fet que la llum total al meandre hagi canviat i hagi despertat l'ull de fotògraf mig adormit a les caminades del passat hivern. 
Heus aquí algunes fotos per a il·lustrar el que dic, són imatges al vol, lo millor és anar-hi!













divendres, 5 d’octubre de 2018

11 d'octubre, comencem les jornades de patrimoni 2018 a Flix.

El proper dia 11 d'octubre donarem el tret de sortida a les X Jornades de Patrimoni Històric organitzades per La Cana i al XI Curs Coneguem la Ribera d'Ebre organitzat pel CERE.

Tothom és convidat!


diumenge, 16 de setembre de 2018

Navegant per l'Ebre en família.


L'Ebre, des de dins et dona unes imatges i unes sensacions increïbles!
















dijous, 13 de setembre de 2018

diumenge, 2 de setembre de 2018

Figues i figots.

És temps de figues!

La figuera (Ficus carica)

Pertany al gènere Ficus que compta amb més de 1.000 espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals. Ficus carica és l'única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. De5 a 10 metres d’alçada, de capçada ampla, fa un flaire característic que a l’estiu se sent des de ben lluny.
Floreix de febrer a abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme i carnós anomenat en termes botànics siconi (figa). La figa madura durant agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat figaflor a finals de juny (el que nantres diem figot).
És un arbre molt resistent a la sequera i a la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d’emmagatzemar aigua. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del clima mediterrani. A les nostres terres abunden, cada vegada menys, a la vora de bordons i espones i en alguns horts vora del pou o la sèquia. També és de destacar els llocs on pot arribar a créixer a vegades, com els campanars de moltes esglésies o terrats i teulades, en general llocs on s’aturen habitualment els moixons.

La figa és el receptacle tancat on hi ha centenars de flors. La fecundació és una mica complicada, perquè, com pot escampar-se a l’ambient el pol·len d’una planta que té les flors masculines tancades en un receptacle? i com pot entrar aquest pol·len a les figues que només contenen flors femenines? aquesta es du a terme gràcies a la participació simbiòtica d’una vespa especialitzada (Blastophaga psenes) que cuida de transmetre el pol·len fecundant a les flors femenines. En els països freds on la vespa no pot sobreviure, els fruits són sempre infèrtils.
Les figueres es planten enterrant una branca dins un gran clot de manera que només en guaiti un pam amb un ull.
De La despensa de Hipòcrates de Antonio Palomar. “La fruita mil·lenària del Mediterrani. Les figues seques tenen molt sucre, fibra i minerals. La seva acció laxant suau evita el restrenyiment crònic, la diverticulosi intestinal i la síndrome de l’intestí irritable. Són bones per a les malalties cardiovasculars, ja que la pectina baixa el colesterol; són diürètiques i el seu potassi (especialment ric en les figues seques) ajuda a baixar la tensió arterial. Per altra part, les figues tenen una bona relació calci/fòsfor (més calci que fòsfor); i especialment les seques, que concentren més els seus minerals, ajuden a mantenir la densitat dels ossos, ja que tres dels seus minerals més importants (potassi, calci i magnesi) s’han relacionat amb un menor risc de osteoporosi, tenen molt ferro que pot ajudar a corregir l’anèmia ferropènica.”



Una figuera espectacular al camí dels Xofars.

A Catalunya, i amb lleugeres variacions a les Balears, es canta una cançoneta que resumeix les condicions d’una figa saborosa: " La figa per ser madura, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals." A Mallorca, "diuen que les condicions de la figa més bona són: coll de beata (un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l’ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada)".

La figuera i el lledoner són dos dels arbres més importants de la meva infantessa, jo vaig créixer a la raval on abundaven sobre tot a la vora del camí i de la sèquia i, amb la colla, vàrem estar moltes vegades entre les seves rames, a la seva ombra i menjant els seus fruits.

dilluns, 20 d’agost de 2018

Flix, carnaval d'estiu 2018

Un gran èxit de participació, com ja ve sent habitual! Us deixo algunes fotos en aquest bloc, si en voleu veure moltes més cliqueu aquí.










dimarts, 31 de juliol de 2018

Faió, 1967: ‘Recojan documentos, dinero y salgan’.

Hi ha alguna cosa pitjor que li pugui passar a un poble? 

Extractes del text d'aquest article, per si en voleu saber més : 


Aquel 20 de noviembre pasó la Guardia Civil dando la siguiente orden: ‘Recojan documentos, dinero y salgan’. No permitían sacar nada más. 

De manera precipitada en los primeros días de la inundación “se sacó lo que se pudo y lo que no, allí se quedó para siempre. Creo que el procedimiento que utilizó Enher fue de lo más inhumano y que en la actualidad esto se habría considerado una grave violación de los derechos humanos”, subraya el exalcalde. 



Había proyectados cuatro embalses para el aprovechamiento del Ebro desde Escatrón hasta Flix: en Caspe, Mequinenza, Fayón y en Ribarroja. Eran de cota baja, lo que significaba que las poblaciones tanto de Fayón como de Mequinenza se habrían mantenido intactas. 

En la década de los 50, “la importancia de todos estos proyectos llegó al Gobierno y el Instituto Nacional de Industria (INI) se hizo cargo de la explotación del tramo del Ebro entre Escatrón y Flix. Los embalses de cota baja no interesaron por los motivos que fuera al Gobierno y optó por las presas de cota alta”, señala Arbonés. 

De manera precipitada en los primeros días de la inundación “se sacó lo que se pudo y lo que no, allí se quedó para siempre. Creo que el procedimiento que utilizó Enher fue de lo más inhumano y que en la actualidad esto se habría considerado una grave violación de los derechos humanos”, subraya el exalcalde.