dilluns, 24 d’agost de 2015

Poemes cantats. He mirat aquesta terra.

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona,1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana noucentista.


La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés

Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.


He mirat aquesta terra

Lletra: Salvador Espriu.

Música: Raimon 


Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


dimarts, 18 d’agost de 2015

La festa del riu sense barca.




Bé, ara que ja han passat les festes potser és hora de dir algunes coses...
En primer lloc vull felicitar  a la nova regidora per l’encert amb el tema de la carpa, també pel correbars, una manera fàcil i barata d’ajuntar gent en un dia de festa i pel tema del sopar popular, encara que aquí proposaria canviar-lo de dia i fer-ho la vespra, desprès de la proclamació de pubilles i hereus i el prego tothom a sopar junts i en acabar tots cap la pista, això té un avantatge molt gran, no deixar de fer un dia de ball de plaça, crec que tots els xiquets i xiquetes del poble agrairan que es conservi aquesta tradició.
I dit això el tema principal que em preocupa és la festa del riu.
Lo primer que ens hauríem de preguntar és: volem conservar, potenciar i si cal, recuperar les nostres tradicions, perquè són un nexe d’unió entre convilatans i ens identifiquen com a poble?
Si la resposta és no, o m’he és igual, ja no cal continuar endavant, si és que sí, o clarament si, llavors ens hauríem de preguntar: quines són les tradicions més importants que tenim i volem conservar?
Aquí segurament, sense equivocar-me gaire la gent de Flix contestaria: doncs la Setmana Santa i el dia de l’ermita, Corpus, sobre tot per les catifes, Sant Antoni, el ball de plaça de Festes Majors, la festa del riu...
I relacionat amb les tradicions quins són els símbols que més ens identifiquen, dels que estem orgullosos i que no voldríem que es perdessin per res del món?
Tampoc m’equivocaria gaire si dic que molts contestaríem: lo riu, les puntones, lo castell, els gegants i capgrossos, la barca....
I direu, a què ve tot això, doncs ho diré: tot això ve a que no estic d’acord en que la festa del riu no tingui la barca com a un dels protagonistes principals, el primer any, tot i no haver barca és va fer des del taulat, i segons el munt de fotos que vaig fer aquell dia la participació va ser molt bona! A partir d’aquí i sense preguntar a la gent es decideix un canvi d’ubicació  dient que era per a fomentar la participació, cosa que no és veritat.
Em consta que hi ha molta gent que pensa com jo, per tant proposo preguntar a la gent que prefereixen,  i si es vol potenciar la festa del riu, que ja em sembla bé,  hi ha altres opcions, apart de lo de les andròmines, que ja està bé.
De moment tota la gent que anava a passar la tarde a l’altre costat de riu ja no ho pot fer, estar a l’aguait del que passa al riu és més complicat, l’any passat gairebé ningú sabia on era la línia d’arribada de les curses! I la barca ha de tenir protagonisme, només el té per festes! A la festa del riu i la nit dels focs.  Els  avantatges no els veig per enlloc a no ser que, potser és més còmode pels organitzadors?
Perquè no s’implica al grup de teatre, que faci una representació de llaguters, no sé... a l’escola de música per a que fabriqui corns de llaguter i fer-los sonar... la quantitat de gent al riu te pujades i baixades en funció de moltes coses, el dia que es fa la festa per exemple, generacions de joves que miren més al riu i altres no tant...està bé fomentar la participació dins al riu, però no ens oblidem que la festa del riu te, ha tingut i hauria de tenir una part molt important d’espectacle, i això és el que estem perdent, al final pot passar que tinguem el riu ple de gent i les vores buides, això volem?.
I també penso que caldria potenciar les curses de puntones, no em val l’excusa que només quedem Flix i Móra d’Ebre, a Flix hi ha molta gent que rema, el problema és que no hi ha puntones, doncs igual com ens vam esforçar perquè hi hagués llaguts, també ens podríem esforçar perquè hi hagués (construir) puntones. Amb la col·laboració d’administracions, amb el patrocini d’empreses i entitats que podria fomentar la rivalitat, etc. Aquí també ens pot passar que hi torni a haver puntones en altres pobles i a nantres ens quedi una o cap.

Bé, proposo per tot lo dit que la festa del riu es torni  a fer on es feia i amb la barca com a un dels elements principals i diferenciadors de la nostra estimada festa del riu. No hi ha cap lloc més on això es faci, ni on es pugui fer, no la deixem arraconada, altres voldrien tindre un element simbòlic tant singular, únic  i històric com el que tenim, segur que l’aprofitarien més que nantres.





dilluns, 10 d’agost de 2015

Poemes cantats. La Barca.


Cançó dedicada a la barca de Flix.






La Barca

Lletra i música: Jaume Masip


Pel meu poble passe un riu
Un riu gran i cabalós
I sovint (abans) d’aigua bruta.
Si arribeu mai en tren
Abans d’entrar al túnel
Veure-ho una cosa estranya
Per passar el riu
D’una banda a l’altra

Nantres li diem: La Barca!

Un parell de llaguts i un taulat,
Uns taulons i uns cables
Un home, el barquer
I una història! 

I a festes la banda,
les puntones i els focs
I a festes la banda,
les puntones i els focs

Qui no ha passat per la barca
A peu o a cavall
En tractor o en carro
Per treballar o anar-se a banyar

I el dia que hi ha molta corrent
A donar la volta
si passar és urgent
I si no, i si no cap a casa

Ara va en motor
Ara està més avall
Però encara
la lliguem en cadenes

De nit, al mig del riu
I de dia, d’una banda a l’altra

Qui no ha passat per la barca
A peu o a cavall

En tractor o en carro
Per treballar o anar-se a banyar
I el dia que hi ha molta corrent
A donar la volta
si passar és urgent
I si no, i si no cap a casa

I encara si arribeu en tren
Veure-ho una part de Flix
Una part de la seua història
Per passar el riu
D’una banda a l’altra

nantres li diem: La Barca!

dijous, 6 d’agost de 2015

Els orts de Flix

Ho he posat expressament, orts, sense h, perquè en documents antics sempre surt així.
Dit això, aquests dies, potser per casualitat o potser per causalitat, ha sortit el tema en converses diferents, amb diferents persones, de quan la gent de Flix, els ortolans d'aquesta vila carregaven els carros de verdures la nit abans i a trenc d'alba o encara de nit tancada, sortien a vendre-les pels pobles de les serres del voltant, La Fatarella, Maials, Llardecans, La Granadella, Bovera, La Palma i encara més enllà!
El motiu era ben senzill els orts de Flix eren molts i molt grans i als pobles anomenats fer orta era complicat si no tenies un pou...
A Flix el tema del regadiu i dels orts ve de molt antic, ja en temps dels àrabs, i qui sap si abans, la sínia de l'assut proporcionava aigua abundant, no només pels orts, també pels molins, safarejos, etc.


Les zones que regava l’Aigua procedent de la sínia (de dotze metres de diàmetre) les podeu veure en el mapa adjunt, la zona dels Arenys va ser més tardana provablement desprès que de reconstruir la sínia que es va malmetre durant la Guerra del Francès, en documents del segle XVII les zones que es reguen són la partida del Molí fariner, l'Albal, la partida del camí del molí fariner, Joffa i les Adempnes, i més tard, com s'ha dit els Arenys.
És una extensió considerable d'orta, avui conservada en part, ara que es parla tant de diversificació econòmica potser algú es podria plantejar el tema de l'orta ecològica, al menys el tema del preu de l'aigua el tindria resolt molt favorablement perquè encara es conserven aquells drets ancestrals.



dimarts, 4 d’agost de 2015

Poemes cantats. Carrer Castell

Lletra: Joan Ramon Ferrús (adaptació de Jaume Masip)
Música: Jaume Masip






Poble vell, poble vell, carrer castell.

Allí on just el sol
cluque llums de matinada
el gall, empalagós i desplomat
trenca els somnis de la nit.

S’escolte el cant, silent i suau
de dos graneres, que ballen
el ball del bon dia

Són velles carregades de nebots
netejant el carrer,
el carrer pels infants,
infants, fills del carrer.

Carregats de son i guixos blancs,
dibuixaran gossos, rucs i cavalls,
són la gent del meu carrer.

Les velles cridaran, els iaios aniran al camp
i els xiquets diran que tenen fam
i quan tinguin fam, no els cal patir
que a qualsevol casa brenaran.

Cases de pedrís i pedra encara
a força de braços engalçades,
hi ha un safareig, mar d’infants,
xerrada de comares, tufòs i brut,
que netege el meu carrer.

I de cap a cap, quatre farols,
un fos i tres melancòlics,
els vespres vigilaran
l’amor dels amants.

I a la nit i en el seu silenci
patirà son i encara maullarà
fam de femella, un gat trist
ajupit en qualsevol teulada,
esperant la fi de tot allò que allí hi ha.

I no hi haurà ja, xiquets jugant al carrer,
Ningú a la fresca de les nits d’estiu
I quan s’acabi el jorn direm:
Adéu-siau al meu carrer....

A reveure, carrer castell.



diumenge, 2 d’agost de 2015

Embassament de Riba-roja, 26-7-2015

Gràcies Toni i Virginia per una tarde tant especial!