divendres, 31 de desembre del 2010

L'any del Castell Nou.

L’any que avui s’acaba, el 2010 ha tingut, com tots coses bones i coses no tant bones, no faré cap resum, només vull dir que a nivell de patrimoni històric, a Flix, ha estat l’any del Castell nou. Ha estat un any molt bo pel que fa a elements històrics a Flix, al refugi antiaeri, que ja teníem, li hem afegit la resclosa de l’antic canal de navegació del segle XIX, les restes de les muralles i torres de defensa a la façana fluvial del riu de baix i el que sense cap dubte ha estat la estrella, el castell nou, en la seva primera fase, esperem que l’any vinent sigui el de la segona.



Castell Nou de Flix (obres primera fase) from Jaume Masip on Vimeo.

dijous, 30 de desembre del 2010

Tanques fora!

Suposo que estareu d’acord amb mi si dic que, urbanísticament, l’obra més important que s’ha fet i que s’ha visualitzat durant l’any 2010, han estat les façanes fluvials. Se’n han fet d’altres, com el carrer de Baix i la costa del Graner, el carrer del Dr. Müller, etc. però les façanes del riu de dalt, del riu de baix i el Passeig de l’Ebre, sobretot ara que les tanques ja no hi són, és pot dir que són “les obres de l’any”. De totes aquestes obres, hi ha un lloc del que personalment em sento molt content, el banc de pedra de la barca.
















dilluns, 27 de desembre del 2010

Josep A. Collazos

A Josep A. Collazos el conec fa molt temps, ens hem trobat moltes vegades en aquells llocs on un dels comentaris més habituals és allò de “sempre som els mateixos”. Aquests darrers anys ens hem vist més sovint a l’ajuntament, per qüestions de l’arxiu, de la web o del dia a dia, compartint novetats i experiències. Vàrem estar junts a la junta de la Cana, és una de les persones que conec que està o ha estat sempre a molts llocs, CERE, Orfeó, Caramelles... el pots trobar a totes les caminades populars, a la processó del matí del dilluns de Pàsqua cap a l’ermita, fent fotos d’esdeveniments, fent conferències i tantes coses...això sí, d’una forma discretíssima. Ara l’he vist a la Vanguardia, essent notícia relacionada amb el riu, una més, no paris Josep A.!





dimecres, 22 de desembre del 2010

La Roqueta

A la gent que l'ha viscut, que l'ha disfrutat, li agradarà aquesta foto. Eren temps de quan vivíem amb el riu.


(Fragment de "Olor d'amic")
- Anem a banyar-nos a la roqueta, demà al matí?.
- Jo prefereixo la roca’l tormo.
- Podríem passar el riu i anar a cercar petxines!.
- D’acord!.
- Bé, doncs, fins demà.
- Bona nit.
Anant cap a casa sentia l’olor del riu, les cuques de llum brillaven amb més força dins la foscor de la nit. Estirat al llit, una brisa suau m’acariciava, els ulls m’anaven d’estel en estel, xut...xut, xut, cantava la xuta i jo m’adormia, plàcidament.

dimarts, 21 de desembre del 2010

MTC, al final tot se sap.

COMUNICAT DE PREMSA (21/12/2010): La CANC ultima la documentació per sol·licitar a la Fiscalia que investigui la relació entre l’AMAC i el Comité Asesor Técnico ATC.



La sol·licitud es farà efectiva en els propers dies, i es demanarà al Ministeri Fiscal que investigui si hi ha incompatibilitat en el càrrec que el Sr. Adolf Barceló ocupa al Comité Asesor Técnico per la relació professional que manté amb el gerent de l’AMAC, Sr. Marià Vila d’Abadal, a través de la societat M&B ADVOCATS ASSOCIATS SL.

Després de la ronda de presentacions a Tarragona, Barcelona i Madrid, i el lliurament al Govern espanyol dels informes que invaliden la candidatura d’Ascó per acollir el cementiri nuclear, la CANC està ultimant la documentació per sol·licitar a la Fiscalia que investigui la relació entre l’AMAC i el Comité Asesor Técnico. Concretament, en els propers dies es sol·licitarà a la Fiscalia que determini si hi ha incompatibilitat en el càrrec que ocupa el Sr. Adolf Barceló en el Comité Asesor Técnico per la relació professional que manté amb el Sr. Marià Vila d’Abadal, gerent de l’AMAC, a través de la societat M&B ADVOCATS ASSOCIATS SL. També es sol·licitarà que la Fiscalia investigui si la participació del Sr. Adolf Barceló en el Comité Asesor Técnico hauria pogut contribuir a l’omissió de factors rellevants en l’informe d’examen dels terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó, i hauria afavorit així els interessos que defensa el seu soci com a gerent de l’AMAC.
Efectivament, els Srs. Adolf Barceló i Marià Vila d’Abadal mantenen una relació professional des de 1999 a través de la societat M&B ADVOCATS ASSOCIATS SL, amb domicili social al C/ Raval Sant Pere, 31 - P-1, de Reus.
Al mateix temps, el Sr. Adolf Barceló seria, tal com consta en les actes oficials de les reunions de la Comisión Interministerial ATC, membre actiu del Comité Asesor Técnico i com a tal hauria participat en l’elaboració de l’informe d’examen dels terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó per acollir el cementiri nuclear. Tal i com la CANC ha posat de manifest, aquest informe conté una sèrie d’omissions, errors i mancances que, contravenint els propis criteris del Comité, contribueixen a sobrevalorar la candidatura d’Ascó. Entre altres, aquell informe omet que el 40% dels terrenys corresponen a un barranc o a terrenys amb més d’un 20% de pendent i per tant són no urbanitzables, que a menys de 500 metres hi ha la subestació elèctrica per on s’evacuen els més de 2000MW d’electricitat de les centrals nuclears i per tant presenta un risc de forta descàrrega elèctrica, que els terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó estan a tocar de la carretera C-12 que està inclosa en la Xarxa d'Itineraris per a Mercaderies Perilloses (XIMP) de la Generalitat de Catalunya i presenta un risc d’explosió química, o que els terrenys per al cementiri estan a menys de 300 metres del casc urbà d’Ascó.
Al mateix temps, el Sr. Marià Vila d’Abadal és el gerent de l’AMAC, Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears, amb seu al C/ Raval de Sant Pere, 31, 1, de Reus, tal i com consta en els seus estatuts. A través d’aquesta associació, el Sr. Marià Vila d’Abadal recolza la candidatura de l’Ajuntament d’Ascó per acollir el cementiri nuclear.
Per tot això, la CANC sol·licitarà a la Fiscalia que aclareixi si existeix incompatibilitat del Sr. Adolf Barceló, si la seva participació en el Comité Asesor Técnico hauria contribuït a l’omissió de factors rellevants en l’informe d’examen dels terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó, i si tot plegat seria constitutiu d’un fet que permetria la impugnació de la candidatura presentada per l’Ajuntament d’Ascó.
Independentment, si en els propers dies o setmanes el Govern espanyol escull la candidatura d’Ascó per ubicar-hi el cementiri nuclear, la CANC impugnarà l’elecció acudint al Jutjat Contenciós-Administratiu presentant recursos contra la decisió ministerial i demanar també la paralització cautelar de la tramitació del projecte del cementiri nuclear fins que els recursos no es resolguin.
La CANC aportarà a la Fiscalia tota la informació que està al seu abast, i que demostra tan la participació del Sr. Adolf Barceló en el Comité Asesor Técnico, com la vinculació professional entre aquest i el Sr. Marià Vila d’Abadal, gerent de l’AMAC, a través de la societat M&B ADVOCATS ASSOCIATS SL.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Hi ha dos Catalunyes.


Avui, amb dos notícies del diari El País, es pot constatar dos coses que ja sabíem, una: hi ha dos catalunyes per als mitjans de comunicació i dos: la nostra no és a la vora de Barcelona.
La primera notícia fa referència a un tema molt semblant als residus de l’embassament, la diferència principal? Doncs que és a Can Planes, a Cerdanyola del Vallés i en zona urbanitzable.
La segona fa referència al mercuri, la posaré un altre dia.



La explotación de la arcilla de Can Planes, muy apreciada para la construcción, dejó un gigantesco agujero que sus dueños decidieron rentabilizar. A partir de la década de los setenta, las máquinas que extraían materia prima para fabricar ladrillos fueron sustituidas por miles de camiones que pagaban por despojarse de todo tipo de residuos. Algunos eran inertes, como escombros de obras, pero otros muchos (sales de aluminio, metales pesados, hidrocarburos...) han dejado una auténtica bomba de relojería enterrada, en la que los elementos siguen reaccionando, emanan gases inflamables y contaminan aguas subterráneas, según el estudio encargado por la Generalitat a la ingeniería .
El vertedero tiene 18,25 hectáreas de superficie y una profundidad que en algunos puntos supera los 40 metros, con un volumen de más de 2,5 millones de metros cúbicos. De ellos, al menos una cuarta parte están considerados como residuos industriales peligrosos -de clase II y III- que deberían ser almacenados y tratados en plantas especiales.
Can Planes se divide en tres zonas o cubetas. En la cubeta noroeste, el estudio de IDOM encontró grandes cantidades de lixivados -sustancia líquida y muy contaminante porque contiene centenares de componentes químicos que se pueden filtrar en las aguas subterráneas- de "fácil dispersión".IDOM tomó muestras de decenas de catas, en las que registró niveles muy elevados de metales (bario, antimonio, cobalto, cobre, cinc, níquel, plomo...) y otros contaminantes como hidrocarburos, clorobencenos y clorofenoles. "También se superan en varios puntos los 50 miligramos por kilo de hidrocarburos", nivel fijado para declarar un suelo contaminado.
La cubeta norte presenta "residuos inertes", por lo que hay menos productos tóxicos. En la sur, la más grande, hay una concentración de residuos de tipo III. Las llamadas "tortas salinas", que concentran cloruros lixiviables. Además, se registran niveles elevados de 15 metales pesados e hidrocarburos. Dos acuíferos subterráneos atraviesan tierra contaminada en las cubeta norte y sur. Otro lo hace por la cubeta noreste.
Tras décadas de descontrol en la zona, y gracias a la presión vecinal, la Corporación Metropolitana de Barcelona tomó el control de Can Planes en los años ochenta y lo clausuró en 1995. Arrojó miles de toneladas de tierra encima que ocultaron provisionalmente el problema. Pero este sigue ahí.
La Generalitat descarta limpiar el vertedero por su elevado coste
Desde no hacer nada a retirar dos millones de metros cúbicos de tierras contaminadas, el informe encargado por la Generalitat a IDOM ofrece cinco alternativas para hacer frente al gigantesco vertedero de Can Planes. Cada opción tiene un precio y la Generalitat ha optado por la más barata.
La primera propuesta, la excavación total del vertedero, "es la que ofrece más garantías para eliminar los riesgos del emplazamiento". Supondría transportar los residuos a una planta para su gestión. La principal ventaja sería que el suelo quedaría impoluto. Pero esta opción también tiene inconvenientes: se emplearían tres años en retirar los residuos, lo que tendría un notable impacto ambiental por el constante trasiego de camiones, además de la posible contaminación del aire al remover toda la zona. Por último, está el precio: la operación costaría 196,6 millones.
La opción contraria sería no hacer nada, dejar la zona como está marcando un perímetro de seguridad dentro del que no se podría usar el suelo. No tiene costes, pero se dejan de ganar 238 millones por los terrenos inutilizados. Además, no soluciona nada. Solo aplaza el problema.
La alternativa elegida es una mezcla entre retirar unos pocos residuos (poco peligrosos y situados en la periferia del vertedero) y sellar la mayor parte de la zona con un muro subterráneo de "hormigón-bentotita con recubrimiento aislante a gases y aguas". La principal ventaja, además del precio (solo 35 millones) es el corto periodo de ejecución. Los inconvenientes: se siguen contaminando los acuíferos y la mayoría del seulo queda inutilizable.
La Generalitat también ha descartado otras dos opciones más caras (por encima de los 50 millones) que salvarían las aguas subterráneas con más barreras y que contemplaría la "instalación de un sistema de extracción y tratamiento de lixiviados".
Cerdanyola levantará 4.000 pisos junto a un vertedero de residuos peligrosos

El basurero de Can Planes tiene "riesgo de explosividad" por la emanación de gases como el metano - La Generalitat dice que el proyecto es seguro


Un gran descampado con arbustos y matojos. Este es el aspecto que ofrece hoy el antiguo vertedero de Can Planes, que ocupa el equivalente a 18 campos de fútbol y tiene basura enterrada hasta una profundidad similar a un bloque de cuatro pisos. El municipio al que pertenece, Cerdanyola del Vallès, tenía planes brillantes para estas tierras: acogerían un potente complejo tecnológico y empresarial, Sincotrón incluido, todo ello financiado con las plusvalías de la construcción de miles de viviendas. Pero la realidad, en forma de herencia de décadas de desarrollo industrial sin control ni cuidado por el medioambiente, choca con varias parcelas incluidas en el proyecto.
El suelo de Can Planes es venenoso e incluso tiene "riesgo de explosividad" en algunos puntos por las emanaciones de gases como el metano procedentes del medio millón de toneladas de residuos químicos peligrosos enterrados, según un estudio que la Generalitat encargó a la consultora medioambiental IDOM.
El Gobierno catalán y el Ayuntamiento de Cerdanyola (gobernado por PSC y CiU) pretenden construir en él 4.000 viviendas. En un principio querían levantarlas sobre el mismo vertedero, pero el demoledor informe medioambiental les ha obligado a hacerlo en su perímetro, dejando en la zona central -lazona cero de la contaminación- un gran parque con una chimenea que evacue los gases peligrosos; y medidas de contención para evitar daños a vecinos y trabajadores de la zona, que deberá someterse a controles exhaustivos durante 30 años.
Pero estas medidas son insuficientes para muchos vecinos, que agrupados en asociaciones como Plataforma por una Cerdanyola sin Vertederos y Via Verda. El PP y ERC también se oponen a construir nada hasta que no se limpie el vertedero.
El concurso para recuperar la zona salió a concurso el pasado mes de octubre. El PP afirma que el cambio de Gobierno en la Generalitat ha congelado el proyecto. Miquel Bonilla, director general de Incasol, lo niega. La zona, dice, acoge un proyecto estratégico de unas 340 hectáreas, buena parte de él ya se ha llevado a cabo y se están realizando los ajustes necesarios.Laura Martínez, edil de Urbanismo, dice que el plan está en procedimiento ejecutivo. "Se están haciendo unos cambios y, en principio, los llevaremos al pleno del 23 de diciembre para aprobarlos", defiende. El proyecto elegido, señala el Incasol, es el mejor.
La existencia de todo tipo de residuos en Can Planes era conocida desde hace mucho tiempo por las administraciones públicas. Lo que ha sorprendido ha sido la gran extensión del vertedero -18 hectáreas y hasta 40 metros de profundidad- y la peligrosidad de los materiales -metales pesados, hidrocarburos, emanaciones de gases, sales de aluminio...-. Todo ello ha sido conocido por un estudio encargado a la consultora IDOM, que además de describir la situación de la zona ha propuesto cinco formas de hacerle frente, que van desde dejar las cosas como están y no hacer nada a retirar más de 2,5 millones de metros cúbicos de tierra contaminada para su tratamiento en plantas especializadas.
La solución elegida implica la construcción de barreras subterráneas que rodeen los residuos y trasladar las zonas urbanizables al perímetro del vertedero. En el centro, bajo un parque, los residuos seguirán macerando y una chimenea servirá de vía de escape para los gases tóxicos.
IDOM alertó que si se hubiera construido sobre el vertedero "se darían situaciones de riesgo no admisibles por inhalación de gases" y hasta "riesgos por explosividad" por la acumulación de gases.
Pese a quedar fuera del vertedero, las edificaciones que envuelvan Can Planes deberán seguir estrictas premisas para no resultar peligrosas, según el anteproyecto. Por ejemplo, las zonas deportivas que se planean para la zona sur (un área en la que no está previsto construir la barrera subterránea protectora), no pueden tener "ninguna estructura subterránea ni edificaciones", para evitar que los gases queden confinados.
En cuanto a los niveles de riesgo previsto para las zonas residenciales y de comercio, serán "admisibles" tras construir el muro subterráneo, siempre que no se construyan en ellos garajes o sótanos.



dimecres, 15 de desembre del 2010

Els fotògrafs de Sebes

“Et veig! Em veus! Mai una mirada havia expressat tant. Aquesta és la sensació dels qui comparteixen l’afició per l’observació i la fotografia d’aus a la Reserva Natural de Sebes.”



Així comença un llibret que acaba de sortir a la llum , editat pel Grup de Natura Freixe i la Reserva Natural de Sebes. Un llibret que vol ser un petit homenatge a uns quants fotògrafs, que tenen per la reserva una predilecció especial i que saben apreciar mol bé els seus valors.
La edició és extraordinària, cadascú ha fet un petit comentari i ha presentat una foto, totes elles excepcionals. Les meves felicitacions a: Roberto Bueno, Mariano Cebolla, Batiste Estopà, Alain Fabre, Pau Massip, Salvador Medina, Josep Antoni Mora Ferrús, Josep M. Navarro, Vicent Pellicer, Carlos Príncep, Jordi Rojals, M. Carme Tarragó i Roser Trepat.
Us recomano de debò l’adquisició d’aquest llibret!
Permeteu-me però estirar una mica cap a casa i exhibir l’orgull de pare.




dimarts, 7 de desembre del 2010

Sortida cultural a Atapuerca i Burgos • 5 i 6 de desembre de 2010


Aquest cap de setmana, organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, hem fet una escapada a Atapuerca i a Burgos. Hem visitat el Parc Arqueològic i la zona de les excavacions a lloc anomenat "la trinxera del ferrocarril" on la sort o la casualitat ha fet que estéssim davant del jaciment més important del món, pel que fa a la evolució humana.
També hem estat a Burgos visitant l'impressionant museu, on es poden veure els originals de molts dels elements arqueològics de Atapuerca amés de explicacions molt didàctiques i modernes pel que fa las homínids i la seva evolució.
Finalment hem visitat la catedral i els seus voltants, Burgos és una ciutat petita, amb un patrimoni històric impressionat i ple de turistes, molts d'ells catalans. Abans de marxar ens hem pres una típica sopa castellana, res millor per a entrar en calor, és que  Burgos hi fa fred de debò.
El temps no ens ha acompanyat gaire, però les ganes d'estar bé han fet que disfrutéssim molt de les hores passades per aquestes terres castellanes. Dir també que ens ha sorprès molt i agradablement la professionalitat i el "saber explicar" de les dos guies que ens va ensenyar, Bea, els jaciments i el parc i Ana, el museu.

Us poso unes quantes fotos, fetes lluitant contra el vent, el fred i la pluja, clicant a la dreta de la pàgina ho podeu veure amb format de video amb música de Mike Olfield (Braveheart).




























diumenge, 5 de desembre del 2010

Au! encara que ara ja no hi hagi res a fer!

L'independentisme seria 3a força si hagués anat unit



Si Esquerra, Solidaritat Catalana i Reagrupament s'haguessin presentat a les eleccions en una única candidatura, l'independentisme seria la tercera força al Parlament amb 17 diputats a favor de l'Estat propi. Caldria sumar, a més, el suport d'aquells independentistes que han fet vot útil pel canvi i han votat Artur Mas





29.11.2010 - 04:11 - Països Catalans
Més enllà del supòsit que Joan Laporta i Joan Carretero s'haguessin presentat junts als comicis, la representació de l'independentisme hauria augmentatfins a situar-se com a tercera força si totes les candidatures que estan a favor de l'Estat propi s'haguessin presentat conjuntament.
Concretament, l'independentisme obtindria 17 diputats, és a dir, 3 més dels que els tindrà els pròxims 4 anys. Per territori, en serien 10 diputats per Barcelona, 3 per Girona, 2 per Lleida i 2 per la demarcació de Tarragona.
Segons aquestes dades, el Parlament quedaria distribuït de la manera següent: CiU, 61; PSC, 27; PP, 18; ICV, 10 i C's, 2. Així, Convergència i Unió perdria un diputat, igual que el PSC i Ciutadans, que no entraria ni per Girona, Tarragona, ni Lleida. Partit Popular i Iniciativa, es mantindrien en el nombre de diputats que han obtingut en aquestes eleccions al Parlament.
Vot útil dels independentistes a CiU
Tot i que l'independentisme tingués 17 diputats i el PP 18, l'independentisme es situaria com a tercera força al Parlament català, ja que caldria sumar-li, per una banda, els diputats sobiranistes de Convergència i Unió; com també el vot d'aquells independentistes que han optat per votar Artur Mas fent vot útil pel canvi. La representació de l'independentisme també hagués augmentat amb el suport d'aquells independentistes que no han anat a votar i que s'haurien decantat per una candidatura unitària i seriosa de l'independentisme català.
Dades detallades del repartiment de diputats: 
Barcelona
  • CiU (40.7%): 35
  • PSC (21.1%): 18
  • PP (14.2%): 12
  • Independència (11.5%): 10
  • ICV (9.1%): 8
  • Cs (3.4%): 2
Girona
  • CiU (50.2%): 9
  • Independència (19.1%): 3
  • PSC (15.8%): 3
  • PP (9.5%): 1
  • ICV (5.4%): 1
  • Cs (0.0%):0

Lleida

  • CiU (51.9%): 9
  • PSC (16.3%): 2
  • Independència (16.1%): 2
  • PP (11.3%): 2

Tarragona

  • CiU (44.3%): 8
  • PSC (20.5%): 4
  • PP (15.0%): 3
  • Independència (14.5%): 2
  • ICV (5.7%): 1
  • Cs (0.0%):0

dijous, 2 de desembre del 2010

Signada l'acta de recepció de les obres del Castell Nou



Notícia publicada a la web de l'Ajuntament de Flix



Dimarts passat, 30 de novembre, es va signar l'acta de recepció de les obres del Castell Nou de Flix. Mitjançant aquest document, queda establert que el castell restaurat és lliurat a l'Ajuntament de Flix restant a la seua jurisdicció tant l'explotació com la conservació de les obres efectuades en aquesta singular construcció arquitectònica. També s'indica en el document que "El facultatiu de les obres manifesta que totes les unitats d'obra han estat efectuades d'acord amb les prescripcions tècniques del projecte" i que "El termini de garantia serà d'un any a partir de la signatura d'aquesta acta. Prèviament, el dia 15 de novembre s'havia signat l'acta d'inspecció, data que havia estat assenyalada com la de l'acabament legal de les obres.
Els signants de l'acta de recepció han estat Jaume Santa Eugenia, responsable de la Inspecció Tècnica d'Obres Públiques; Francisco Reina, en representació de l'Incasòl; Mercè Costa, en representació de la Direcció General de Patrimoni Cultural; Miquel Orellana, arquitecte facultatiu director de les obres; Ramon Rovira, arquitecte facultatiu director de l'execució de les obres; Josep Maria Jaén, en nom i representació de l'empresa adjudicatària de les obres, Jaén Vallés, SL; i Oscar Bosch, alcalde de l'Ajuntament de Flix. L'acte de la signatura tingué lloc a les instal·lacions del Castell Nou.
Com es recordarà, el dia 12 del passat mes de setembre es féu l'acte d'inauguració de la primera fase de la restauració del Castell Nou, i que els dies 19 i 26 del mateix temps hi hagué sengles jornades de portes obertes dirigides al públic en general.