divendres, 14 d’agost del 2009

Arbres amics, la Freixa



Durant aquests dies de festa major passarem moltes vegades per davall d'aquest arbre tant estimat per nosaltres, he pensat que estaria bé dedicar-li una entrada.
La Freixa, arbre emblemàtic de la vila i tot un símbol pels flixancos, va ser declarat arbre d’interès local l’any 2005. Així, igual que amb el Pi de Montbrió, va passar a ser un arbre protegit i amb dret a tenir el suport de Generalitat per a qualsevol problema que pugui tenir. La diferència amb el Pi de Montbrió és que aquest, al ser arbre monumental de Catalunya, te un grau de protecció més alt, per exemple quan es va haver de fer una actuació per a netejar-lo de vesc, va anar a càrrec del departament d’agricultura.
El dia 16 de juliol de 2008, prop de les 9 de la nit va caure, millor dit es va esqueixar, una rama de grans dimensions que per sort no va fer mal a ningú. A partir d’allò hi va haver comentaris i opinions per a tots els gustos però el que calia era que un expert li fes una revisió a fons i fes un informe del perquè i del què calia fer a partir de llavors.
Segurament tothom recordarà que precisament l’any de la Freixa va ser l’any en que va caure aquesta rama i va tenir un canvi d’aspecte prou important i també l’any en que es va iniciar un procés per a intentar millorar el seu aspecte, la seva salut i per a evitar que es torni a repetir un ensurt com aquell.
Text del cartell que es va instal·lar amb motiu de la celebració del centenari:
Freixa - Freixe, Fraxinus Angustifolia -
Arbre emblemàtic que és el símbol principal de l’escut de la vila – escut caironat d’argent amb un freixe fruitat de sinople i per timbre una corona de baró.
Aquest exemplar centenari, declarat arbre d’interès local, fou plantat per assenyalar el lloc exacte on va arribar l’aigua durant la gran riuada de l’Ebre del mes d’octubre de l’any 1907, el dia 23 d’aquell mes el riu va pujar més de nou metres per damunt del seu nivell habitual, el novembre de 1617 i també a l’octubre de 1787, l’aigua també va arribar fins dintre l’església.
El dia que es va plantar, l’any 1908, va tenir lloc una cerimònia, presidida per l’alcalde, Lluís de Castellví, juntament amb el Rector de la Parròquia, mossèn Joan Escoda. Després de la benedicció i dels parlaments dos joves, el fill de l’agutzil, Sr. Bagés, i la filla de l’alcalde, ballaren al seu voltant la dansa típica de la nostra terra, la Jota de Flix. -
Hi ha altres freixes a la vila, les més grans són la que hi ha a la zona verda de la cruïlla del continental i la que hi ha entre la depuradora i la nova benzinera, per cert aquesta va ser plantada pel Sr. Helios Bagés l’any 1956 i ell ha estat, de moment, l’única persona a la que l’he sentit anomenar-la freixera. N’hi ha d’altres més joves, com la que vàrem trasplantar, vora el camp de futbol, amb les obres de la Plaça de la Pau, una que hi ha vora el poliesportiu, la que hi ha al pati de la casa del “secretari”, etc. i, l’hivern passat, n’hi vàrem plantar una a la zona enjardinada de davant del polígon de la Devesa.
És un arbre que pot superar els 20 m d’alçada. S’estén per quasi tota la península Ibèrica, viu al bosc de ribera i als Països Catalans es troben tres espècies autòctones: el
freixe de fulla grossa (F. excelsior), el freixe de fulla petita (F. angustifolia) i el freixe de flor (F. ornus). També hi trobem conreada com a ornamental l’espècie Fraxinus pennsylvanica, originària d'Amèrica del Nord.
Aquesta darrera, si m’equivoco corregiu-me, és l’espècie que es va plantar a la circumval·lació, el que és segur es que no és d’aquí i aquest any han començat a tenir problemes de salut, molta gent s’ha pensat que ha estat per manca de reg i en algun dels arbres potser ha estat així, però no en general perquè el problema és un altre. Quan es planta un arbre s’ha de pensar molt bé en el seu futur i si tenim present que el freixe és un arbre de ribera, el terreny en el que estan no és precisament el més adient pel seu desenvolupament normal, per això tenen un sistema de reg, sinó no caldria. Però ja comencen a tenir un port important i per tant necessiten desenvolupar les arrels en consonància amb el ramatge i amés aquest any hi va haver uns dies de forta calor coincidint amb el seu màxim desenvolupament. Això ha fet que alguns exemplars, dels 75 que n’hi ha, hagin patit i algunes fulles han engroguit, això és un mecanisme de supervivència del propi arbre, que es desfà de les fulles que no pot mantenir, això passa cada any amb algunes espècies de til·lers, que son de zones més humides i aquest any passa també amb alguns plataners i fins tot algunes moreres que pateixen una mena de tardor avançada, per una altra banda hi ha un altre fenomen, que passa cada any, sembla que les freixes de la circumval·lació es comencin a posar grogues per la part interior, però en realitat són les llavors que es desenvolupen.
La fusta del freixe és de bona qualitat, forta, rígida, molt resistent als cops i als desgasts, flexible i amb excel·lent qualitat d’acabat. S’utilitza o utilitzava per a fabricar articles d’esports com raquetes de tennis, bates de beisbol, aparells de gimnàstica etc. També per a fer mànecs d’eines, sobretot amb les que s’han de pegar cops forts i repetitius com els martells o les destrals. S’empra per a fer trespols i parquets, ebenisteria de luxe i torneria.
A principis del segle XX, Antoni Gaudí va dissenyar mobiliaris que es construïren emprant la fusta del fleix, com la cadira de menjador de la Casa Batlló (1907).
També moltes de les famoses gaites gallegues es fabriquen amb la fusta d’aquest arbre. Les seves fulles s’utilitzaven per alimentar el bestiar.
En català aquest arbre rep molts noms, freixe, fleix, arbre ver, estanca sang, freixera... i en altres idiomes: anglès - ash, alemany - esche, italià - frassino, gallec i portuguès - freixo, francès - frêne, castellà – fresno i euskera – lizar.
En algunes publicacions s’exposa que “el nom Fraxinus prové del grec fraxis, que vol dir tanca.” La propietat de curar i tancar ferides que antigament es considerava que tenia aquesta planta podria tenir alguna relació amb el nom de “estanca sang”. Al llibre “Arboles y arbustos” de Jean-Denis Godet de l’editorial Plaza & Janés, en parlar de la freixa diu que “segons la mitologia germànica la cabra Fleidrus havia menjat de l’arbre del món, Yggdrasil, un fleix que té unes arrels que s’enfonsen a les profunditats fins a l’avern i beuen de les fonts de la saviesa i el destí, el seu tronc sosté la terra i la seva capçada aguanta la cúpula del cel. A l’arbre hi viuen animals mítics que tenen determinades funcions que són les que mantenen la vida al món. Cada dia els deus passen pel pont de l’arc de Sant Martí per administrar justícia baix la seva ombra.”
Les llavors no es poden guardar molt de temps, ja que perden la capacitat germinativa, s’han de conservar a un lloc sec i fred, es posen amb aigua freda durant 24 h. s’enterren 2 o 3 fruits, i es tapen amb una capa de substrat universal d’un a dos cm. Si se sembren al gener germinen als 50 dies en un alt percentatge. A casa en tenim una que aquesta primavera vàrem recuperar d’una jardinera de la plaça de l’església, és per tant una filla de La Freixa, que ja té dos pams d’alçada.

Bona Festa Major!!!