dilluns, 28 de febrer de 2011

Sebes, la vida.

"De vez en cuando la vida
nos gasta una broma
y nos despertamos
sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados
sobre una calabaza."
Joan M. Serrat.


Sebes, febrer de 2011, la vida. from Jaume Masip on Vimeo.

dijous, 24 de febrer de 2011

Ceguera, el mític grup de Flix.

El mític grup de Flix, Ceguera, actuant al Pub Laia. Óscar Ranis a la bateria, Pepe Latre al baix i Antonio Pujol a la guitarra, malauradament falta Miquel Fernández "Michi". 
Feien rock català quan encara ningú s'imaginava que es parlaria de rock català. Corrien els anys  1977 / 78 quan van començar.
S'han conservat gravats cinc temes, "la solució" és, potser el més emblemàtic.

Ceguera al Pub Laia de Flix, aprox 1980. from Jaume Masip on Vimeo.















dimecres, 23 de febrer de 2011

Un altre 23 de febrer a Flix, el de l'any 1937.

Untitled from Jaume Masip on Vimeo.

La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937,  va causar vuit víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos, comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria del  río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 de la madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre (...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut de convilatans.
Flix fou de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de refugis,  molt probablement  vàrem ser els primers.
De Refugis antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà, més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a que els pontoners es poguessin refugiar durant  els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Per a més informació:
.- “La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)” de Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera. Ed. La Veu de Flix, 1994.
.-  “Conflicte i violència a l’Ebre (de Napoleó a Franco)” de Josep Sánchez Cervelló. Ed. Flor del Vent S. A. 2001.
.- “Inventari dels refugis construïts a Flix durant la Guerra Civil”. Associació La Cana. 2002. (Encarregat per l'Ajuntament  de Flix a petició del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
.- “Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta” de F. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2004.




dimarts, 22 de febrer de 2011

dissabte, 19 de febrer de 2011

Això passa molt poques vegades.


Juan Carlos Moreno Cabrera:

 "Todas las lenguas son iguales"




dimarts, 15 de febrer de 2011

Seran capaços de perpetrar aquest engany la gent de CIU?


Seran capaços d’haver mentit de tal manera a la ciutadania?

 

Seran capaços de passar-se pel forro la resolució del parlament?


dimarts 15 de febrer de 2011

COMUNICAT DE PREMSA: El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya.



En relació a la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó el conseller Recoder declara “...que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.
Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que "...quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem".
Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.
Dimecres va ser Duran i Lleida qui va obrir la veda assenyalant que el Govern de la Generalitat de Catalunya podria canviar de criteri sobre el cementiri nuclear. Aquestes declaracions van anar seguides el divendres per les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, quan en ser preguntat en una entrevista radiofònica sobre la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó va declarar “que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”. A més, el mateix divendres també es va conèixer que CiU, no només no ha resolt l’expedient obert a l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, per presentar el municipi com a candidat a albergar el cementiri nuclear, sinó que l’ha ratificat com a cap de llista convergent a les properes eleccions municipals.
Tots aquests fets i declaracions d’alts dirigents de CiU i la ratificació de Rafael Vidal com alcaldable, mostren quines són les intencions de CiU, que es contradiuen amb les declaracions d’Artur Mas, tant durant la campanya electoral com durant els primers dies del seu mandat, en el sentit que el seu govern treballaria per recuperar la credibilitat de les institucions a través de la coherència en la praxis política.
Cal recordar que Convergència i Unió va impulsar, recolzar i votar favorablement dues resolucions del Parlament, al 2008 i al 2010, en contra de la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, així com la majoria de mocions aprovades en 150 ajuntaments, 12 consells comarcals, i dos diputacions. A més, tant en la campanya electoral a les passades eleccions al Parlament de Catalunya com desprès, dirigents de CiU de les Terres de l’Ebre com els Srs. Bel, Pallarés, Martí, i dirigents nacionals com els Srs. Duran i Lleida, Pelegrí, Felip Puig, Recoder, Homs i el propi Artur Mas, avui President de la Generalitat, es van mostrar ferms i contundents en fer respectar l’acord del Parlament en contra del cementiri nuclear.
Ara, posant per davant altres interessos aliens als del territori i el país, CiU s’oblidaria dels compromisos adquirits i de la coherència política, i a la primera de canvi claudicaria davant el govern espanyol tot acceptant el cementiri nuclear a Catalunya.
La CANC demana serietat i compromís al Govern de CiU elegit fa dos mesos escassos pels ciutadans de Catalunya. Quina dignificació de la política i quina exemplificació fan, si en dos mesos passen de proclamar el respecte per allò que aprova el Parlament, a la submissió i rendició davant el govern espanyol? Quina credibilitat del Govern ofereixen davant la ciutadania, si membres del mateix Govern en dos mesos canvien els seus compromisos i, després de declarar-se contraris al cementiri, ara accepten claudicar davant Madrid i no donar compliment al mandat del Parlament?
Catalunya no acceptarà aquest comportament de CiU, i no s’empassarà aquella frase tan gastada que diu: “que la culpa és de Madrid, i que Catalunya no hi té competències”. El Vice-President Rubalcaba i el Ministre d’Industria Miguel Sebastián ho han deixat ben clar: El cementiri no és posarà sense acord i consens, i anirà allà on sigui acceptat per un Govern autonòmic.
CiU sembla que ja ha donat el primer pas per acceptar-lo i els ciutadans de Catalunya saben que si el cementiri nuclear ve a Catalunya, serà perquè la Generalitat ha donat el seu vist-i-plau a Madrid.
La CANC i els grups de ciutadans que li donen suport demanen al Govern de CiU que siguin conseqüents amb el seu posicionament contrari al cementiri i la seva votació al Parlament de Catalunya, que els obliga a que facin la seva feina i treballin per impedir que el cementiri nuclear vingui a Catalunya no donant el consentiment a Madrid.

dilluns, 14 de febrer de 2011

En castellano! (Raúl Agné, gràcies en nom de tots els Catalans.)

"En castellano!". Aquesta va ser l'expressió que els periodistes espanyols i aragonesos van etzibar a un senyor de Mequinensa que entrena el Girona FC de la segona divisió estatal de futbol, durant una roda de premsa a Osca. Ho van fer perquè havia tingut la gosadia de contestar en català -la seva llengua materna- una pregunta d'un periodista català. Ho van fer malgrat que abans els havia respost en castellà les seves preguntes, i malgrat que ell els va dir que no tenia cap problema a respondre'ls en castellà les mateixes preguntes. "En castellano!" van exigir-li, just abans que decidís abandonar la roda de premsa, indignat. "En castellano!" van imposar-li, encara que l'entrenador del Girona es dirigeix als seus jugadors i als periodistes de forma habitual en diverses llengües, inclosa la seva.


"En castellano!" ha reaccionat la premsa espanyola i aragonesa contra la "mala educació" d'aquest senyor de Mequinensa, que respon en català a un periodista català, malgrat que abans ja els havia respost en castellà i que s'oferia a traduir les respostes posteriors al castellà. "En castellano!" opinen nombrosos comentaris a diversos fòrums i premsa espanyola a Internet ... "en castellano!", cridaven indignats contra la ofensa de sentir una parla diferent. Però no una parla qualsevol, perquè com el propi entrenador va fer notar, si hagués estat un entrenador anglès responent en anglès a un periodista anglès no s'haurien queixat. No li haurien etzibat "en castellano!" i no ho haurien considerat de mala educació.

"En castellano!" vol dir moltes coses, entre d'altres, la fal·làcia d'un Estat espanyol plurinacional i plurilingüe. Ens recorda que Espanya no considera espanyoles les altres llengües oficials del seu territori, no són "prou espanyoles" i ofenen l'oïda dels espanyols (com no ho fan en canvi altres llengües de fora de l'Estat). Ens recorda que molts espanyols consideren de mala educació fins i tot el fet mateix de l'existència del català i de gent que el fa servir.

"En castellano!" li van dedicar els periodistes aragonesos a l'entrenador del Girona, tot i que és nat a Mequinensa, localitat franjolina on l'espanyolisme i l'anticatalanisme assegura que no s'hi parla català sinó "modalitats locals" aragoneses. Ja té tela que fossin precisament periodistes aragonesos els qui li exigissin deixar de banda la seva llengua materna, de Mequinensa, per usar la dels espanyols. I que ara estiguin dient que, a més a més, haver parlat aquesta llengua de Mequinensa és "de mala educació". "En castellano en castellano!" segueixen dient.

Com va dir n'Ovidi Montllor, un senyor d'Alcoi: "hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català, és la mateixa gent a qui molesta que es parle, s'escriga o es pense". "En castellano!" li haurien respost a Espanya.

"Coses de l'idioma" és el títol d’un article a l'AVUI, on es critica la despesa que comporta haver de pagar, al senat, la traducció simultània per als senadors monolingües espanyols que són analfabets en les altres tres llengües de l'estat i que és injust que nosaltres haguem de pagar el manteniment de la seva ignorància. Quan parlen ells, no cal fer despesa perquè nosaltres sabem idiomes.


Article 3.3 de la constitució espanyola: La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

divendres, 11 de febrer de 2011

50 preguntes per a reflexionar sobre nosaltres:


1 - que en pensa la gent de Flix del comerç de Flix?
2 - perquè a moltes entitats els que estiren del carro son quatre?
3 - saps que vol dir diversificació econòmica?
4 - on és la costa del Graellà?
5 - quants habitants hi ha a la Ribera d’Ebre?
6 - perquè es diu castell vell i castell nou?
7 - on és el carrer d’Enric Granados?
8 -  coneixes bé el teu poble i la teva comarca?
9 - quans pagesos no jubilats hi ha a Flix?
10 - de què es parla a les sessions plenàries de l’ajuntament?
11 - de què viuen els pobles que creixen a la Ribera d’Ebre?
12 - de què viuen els pobles que perden població a la Ribera d’Ebre?
13 - quantes empreses hi ha a Flix?
14  - quantes empreses de Flix depenen d’Ercros?
15 - quantes empreses s’han instal·lat a Ascó des de la construcció de les nuclears?
16 -  hi ha  alguna cosa més espectacular que anar en barca o piragua pel meandre de Flix?
17 - que és un viver d’empreses?
18 - quin tipus d’empreses no estan afectades per fenòmens com la deslocalització?
19 - on es pot quedar a dormir la gent que ens visita?
20 - perquè tots els pobles de la comarca van a la seva en lloc de sumar?
21 - on posa els ous la mosca negra?
22 - on es produeixen el munt de plantes ornamentals, planter pels horts i arbres que comprem?
23 - perquè es tant difícil que empreses grans vulguin instal·lar-se a Flix?
24 - com es crea una empresa? qui ho pot fer?
25 - perquè critiquem sempre als emprenedors?
26 - com ens afecta ara i com ho farà en el futur el tema dels fangs de l’embassament?
27 - son compatibles les zones industrials amb altres tipus d’economia?
28 - serà possible un futur a Flix que només depengui de la indústria?
29 - hi ha a la venda a Flix productes fets a Flix?
30 - es pot viure a Flix i treballar fora de Flix?
            31 - hi ha futur en l’agricultura ecològica?
            32 - perquè hi ha a Flix 9 refugis antiaeris?
33 - perquè, si el poble és com casa nostra, la gent porta els gossos a fer les seves necessitats als passadissos (carrers) i els jardins (zones verdes o parcs) i deixa el “regalet” in situ?
34 - quin any es va plantar la Freixa que hi ha entre la depuradora i la nova benzinera?
35 - quin és el pressupost anual de l’ajuntament?
36 - quin edifici de Flix és una còpia del casino de l’estació de Frankfurt, derruït durant la Segona Guerra Mundial?
37 -  quants clubs esportius, entitats i associacions hi ha a Flix?
38 -  quines responsabilitats tenen cadascun dels regidors de l’ajuntament de Flix?
39 -  quina és la nostra dança tradicional?
40 - perquè no es paga a Flix el consum d’aigua?
41 - quanta gent hi ha a l’atur a Flix?
42 - hi ha a Flix un patrimoni natural important?
43 - quants polígons industrials hi ha a Flix?
44 - quants llocs de treball hi ha a Sebes?
45 - perquè no hi ha un bar, restaurant o establiment hoteler a l’ermita?
46 - perquè gairebé no hi ha peixos al riu?
47 - hi ha a Flix un patrimoni històric important?
48 - què és una Arpella?
49 - la residència per a la gent gran “les escoles”, ajudarà a revifar l’economia de Flix?
50 - què faig jo pel meu poble?

Respostes encertades:
Entre 0 i 10: a quin poble dius que vius?
Entre 10 i 20: continua estudiant i, si cal, demana ajuda.
Entre 20 i 30: vas per bon camí però necessites esforçar-te una mica més.
Entre 30 i 40: progresses adequadament.
Entre 40 i 50: molt bé, perquè, es pot estimar el que no es coneix? 

dilluns, 7 de febrer de 2011

És un aqüeducte romà?

És un aqüeducte romà?



És un claustre d’un monestir romànic?


És una masia catalana de les Guilleries?




Doncs no és res de tot això, és la masia de l'aubal, a Flix, una  masia i granja dels anys 40, propietat d'Ercros, que abastia d’aliments a tota la colònia de la fàbrica i que està en un avançat estat de degradació.



Tindrem una oportunitat amb la llei de barris? Esperem que sí, encara que és difícil.

divendres, 4 de febrer de 2011

Una petita i molt resumida història de Flix.

Segur que molts de vosaltres heu vist aquest escut a la sala d'espera de l'ajuntament moltes vegades, fins hi tot potser heu intentat llegir el text. És molt curiós perqué resumeix la história de Flix en unes poques línies i per les coses que diu sobre els flixancos.





ARMAS É HISTORIAL DE LA MUY LEAL Y NOBLE VILLA
DE:

FLIX

En el nobiliario de los Reinos y Señoríos de España de Piferrer que es el oficial vigenteTomo 6º Pág.129 Escudo nº 2501 y en otros importantes cronistas se dice que la fundación de esta villa fue por los Cartagineses. Mas adelante fue muy estimada del Rey D. Jaime el conquistador que le dio el titulo de muy leal y noble por el enfrentamiento que tuvieron sus hijos en el famoso sitio y toma de Valencia honrándolos al frente de nuestro Rey Pedro IV el Ceremonioso diole también títulos y exenciones. En la conquista de Nápoles fueron muy valientes en cuanto apenas contaban con 800 soldados los de Flix que eran una veintena se comportaron admirablemente en el acecho. Por ultimo en la guerra de la Independencia formaron por la causa grupos de patriotas defendiendo el río y la villa distinguiéndose mucho. Actualmente año de 1905 es una villa por sus meritos históricos, la segracion municipal el ingreso se debe a su digno ayuntamiento compuesto de D. Damián Serrano Torres, como alcalde de la villa Ramón Alíes Galcera por Tte. alcalde D. Francisco Cervelló Santana 2º Tte. alcalde, D. José Torres Panisello 3er Tte. y los Regidores D. Francisco Bartolomé Cervelló  D. Alfonso Galceran Torrents, D. Juan Valls Pi, D. Pedro Catala Cervelló, D. José Ranis Sales, D. Juan Torres y esta figura en el archivo nacional de documentos de España el AÑO MDCCCCV.

dimecres, 2 de febrer de 2011

Éssers vius

De vegades hi ha éssers vius, de tota mena, que ens passen desapercebuts, aquests són d’una passejada d'hivern per la natura, prop de casa.