dimecres, 29 de febrer de 2012

Què, qui, com del 29 de febrer (any de traspàs).


Des de sempre els humans hem tingut la necessitat de trobar un sistema per mesurar el temps. Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions.
La paraula “calendari” prové  etimològicament del mot “calendas” que designava el primer dia del mes entre els romans.
Els calendaris anuals més antics, com els babilonis, egipcis o xinesos eren lunars, els actuals musulmà i jueu també ho son. El nostre calendari actual és solar i te com a base el calendari romà que amb diverses reformes ha esdevingut el que actualment utilitzem, inicialment el formaven 10 mesos:
 Martius, Aprilis, Maius, Junious, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.
Al segle VIII a. c. Numa Pompili va ajustar l’any al cicle solar afegint al final els mesos de Januarius i Februarius. Per recuperar el retard solar, s’afegia un mes de 22 o 23 dies cada dos anys, amb el nom de Mercedarius i s’intercalava entre el 23 i 24 de febrer.
Fins l’any 153 a. c. l’any començava al març, Juli Cèsar l’any 46 a. c. va reformar el calendari, malgrat tot els romans van continuar dividint els mesos en funció de les fases lunars i amb setmanes de set dies o planetes. Per ajustar-ho s’afegia un dia suplementari cada quatre anys el 24 de febrer, això no es feia a final de mes com ara sinó que es repetia el dia 24, com que en el calendari julià el dia 24 de febrer era el dia “sextum” anterior a les calendes de març, el nou dia repetit s’anomenà “bis sextum” (sisè dia repetit), aquesta paraula és l’origen  del nom bixest (bisiesto en castellà), o any de traspàs, que ara designa el nom sencer de l’any de 366 dies.
Van dedicar el setè mes (quintilis) a Juli Cèsar i mes tard el vuitè (sextilis) a Octavi August i considerant que no se li podia dedicar un mes amb menys dies van prendre un altre dia del mes de febrer, per tant juliol i agost tenen 31 dies.
.- Primitiu: Anys de 340 dies dividits en 10 mesos lunars, 4 mesos de 31 dies i 6 de 30
.- Reforma de Numa Pompili: Anys de 355 dies dividits en 12 mesos, 4 de 31 dies, 7 de            29 i 1 de 28.
.- Reforma de Juli Cèsar: Anys de 365 dies dividits en 12 mesos, alternant de 30 i de 31 dies i el febrer que sempre en tenia 29.

A partir del segle IV, ja amb el cristianisme com a religió oficial del imperi, els noms pagans del dissabte i diumenge foren substituïts pels de sabbatum (derivat del sabat jueu) i dies dominica (dia del senyor
El calendari julià tenia una mitjana lleugerament superior a l’any solar, generant una diferència de 3 dies cada 400 anys. A petició del concili de Trento l’any 1582, el papa Gregori XIII va impulsar la darrera reforma, que va acabar de configurar el calendari actual i la va aplicar des del naixement de crist, quan comença a comptar el nostre temps. Al segle XVI l’avenç sobre el calendari solar era de 10 dies, per tal d’ajustar-lo es van eliminar 10 dies de l’any 1582, així el 5 d’octubre va passar a ser el 15 d’octubre. A més va canviar la llei de l’any de traspàs per acabar d’ajustar-ho i amb el nou càlcul l’error que es produeix és de 1 dia 4 hores i 48 minuts cada 4000 anys.

dijous, 23 de febrer de 2012

Un vídeo a l'escola Enric Grau i Fontseré de Flix.

L'empresa Microsoft ha enregistrat un vídeo a l'escola Enric Grau i Fontseré de Flix a proposta del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Ès increïble com s'expresen aquests nens!

dimecres, 22 de febrer de 2012

Units per l’inevitable, un article de Xavier Garcia.

                                 xavier-garcia.gif
el divendres 17 de febrer de 2012
La crida a formar l’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre va reunir –i unir, segurament per a l’inevitable: la formació d’un Estat propi que pugui dialogar de tu a tu amb la resta d’entitats nacionals constituïdes- mig miler de persones, el passat dissabte dia 11, a l’Auditori Pedrell, de Tortosa, arribades dels conjunts comarcals d’aquest ampli territori, en què s’inclou també, superant fronteres administratives, el Matarranya aragonès de parla catalana.
Va ser un acte esperançador, en què va apuntar-se la nova tendència de la sociologia política d’aquest territori del sud, després d’un llarguíssim període històric, que arrenca de la immediata postguerra. La cosa sembla clara: després dels gairebé quaranta anys en què pocs lluitaren per obtenir les llibertats catalanes i generals, i després de gairebé quaranta anys més –els darrers- en què, en situació democràtica dominada per l’hegemonia dels partits sobre la vida política general, la majoria del poble s’ha limitat a assentir, sovint a contracor, sobre el que deien i feien aquests mateixos partits, arribem a uns moments –ara mateix- en què es van despertant (després d’un son també llarguíssim) els sentiments propis d’autogestió nacional o, el que és aproximadament el mateix, de sobirania i independència, termes sempre difícils de concretar o fer realitat en els temps actuals de globalització interdependent.
A l’Auditori, l’altre dia, tothom (gent de partits, sobretot CiU, ERC i ICV, i independents de tota mena, agrupats en plataformes de combat territorial i cultural) era conscient de les dificultats i limitacions del pas d’envergadura històrica que, després de tres-cents anys de domini i espoli centralista, Catalunya és a punt de donar, coincidint amb la data fatídica de l’Onze de Setembre de 2014, quan s’escauen justament els tres segles de l’inici de dominació borbònica, només salvats pels molt escassos períodes en què a Catalunya i a Espanya van poder-se implantar una primera i segona república.
En qualsevol cas –i mirant-ho amb mirada de llarg abast- sembla que anem de talismà en talismà: primer va ser l’antifranquisme (comunista o socialista), més tard la democràcia institucional, després la catalanització de la nostra vida pública (amb tots els seus derivats: independentisme, ecologisme, feminisme, pacifisme, anarquisme, etc) i finalment, ara mateix, l’eclosió, a través de les lluites per la independència com a nucli central d’impuls nacional, de la necessitat (per sentiment d’identitat trepitjat o per consciència que “Espanya ens roba”) de fer aquest “pas endavant” que els nous i antics maulets icarrasclets de l’Ebre proclamaren en veu alta, plena de “coratge i autoestima”, com va dir Pep Suñé, històric d’Unió de  Pagesos, després de tants anys de silencioses lluites a contracorrent.
Altres oradors foren Carme Forcadell, la nostra agustina de Xerta (que, des de Barcelona, està al capdamunt de les instàncies organitzatives de l’Assemblea), la qual va fer un parlament ple de substància, sentit comú i valentia; també Ferran Bel, alcalde de Tortosa, actuant com a vice-president de l’Associació de Municipis per la Independència, testimoni de la nova ventada sobiranista que agita els rengles del nacionalisme governant i, finalment, Ramon Bel, president de l’Assemblea a les Terres de l’Ebre, des d’on s’anima tothom a integrar-se a les assemblees locals i comarcals i anar tots junts a Barcelona, el 10 de març, per a fer efectiva la creació formal de l’Assemblea per a tot Catalunya.
Entre els assistents, gent del món polític, social i sindical: alcaldes, delegats del govern, sindicalistes, portaveus de plataformes i entitats culturals (com els de la PDE, Òmnium Cultural i Panxampla, entre tants), els quals, com la resta, estaven allí a títol individual, en la mostra més significativa de la nostra vida política, en el sentit de fer veure que ha de ser el poble català  -per damunt del joc partidista habitual i prescindint d’orígens i ideologies- qui vol i necessita la merescuda llibertat i autodomini dels seus recursos.
En fi, encara que per als grans mitjans no ho sembli, el país torna a estar en marxa, tot i la dalla de la “crisi econòmica” que penja sobre els caps d’aquest poble sofrent i sofert que no ha perdut encara les esperances del redreçament nacional, que haurà d’arribar acompanyat, sens dubte, per una profunda implantació d’equanimitat i justícia en tots els àmbits de la nostra vida col·lectiva.     

dimarts, 21 de febrer de 2012

Club Nàutic Flix, Felicitats!

El diumenge, 19 de febrer, durant la 2a Festa del Rem Català celebrada a Banyoles, el Club Nàutic Flix fou guardonat com el Millor Club de Banc Fix de la temporada 2011







dilluns, 20 de febrer de 2012

'Per terra, mar i aire ', article de Jordi Gaseni

Un article molt interessant on es diu les coses clares.

Publicat per Gustau Moreno el dia 19 de febrer de 2012 | 0:16


El passat 23 de desembre del 2011, el DOGC publicava la sol·licitud de l’IREC (Institut de Recerca d’Energies Renovables) de la concessió de l’ocupació del domini públic maritimoterrestre i autorització d’obres en zona de servitud de protecció al terme municipal de l’Ametlla de Mar, per desenvolupar el Projecte de Parc Eòlic Marí Experimental Zèfir. Es tracta d’un parc dividit en dues fases que evacua l’electricitat mitjançant una línia submarina al complex energètic de Vandellòs. La primera fase preveu la instal·lació de 4 aerogeneradors amb 20 MW i la segona, 8 aerogeneradors i 40 MW de potència. ERC sempre hem estat defensors de la utilització de les energies renovables i, per tant, de l’energia eòlica; però el projecte Zèfir hem vist que presenta unes característiques que perjudiquen tant la costa de l’Ametlla de Mar com el model turístic de les Terres de l’Ebre.

A tot allò que ens vulguem dedicar ens hi hem d’entregar en cos i ànima. Hem triat fa temps un model potent de Turisme que passa per l’excel·lència, fa temps que hi invertim diners i no ho podem llençar tot per l’orla. Volem un turisme de qualitat, de platges verges, de costes úniques i diferenciat d’altres zones de Turisme més massificat.

El projecte eòlic marí  presenta una sèrie d’afectacions importants a les praderies de posidònia i als espais catalogats com d’Interès Natural. Cal tenir presents els 195 metres d’alçada dels aerogeneradors, més alts que la Sagrada Família (115 m). I el més greu, aquests aerogeneradors estarien situats a menys de 3 km de la costa, al davant mateix d’una població turística, provocant un gran impacte visual a causa de la proximitat dels aparells. El Zèfir havia de ser una oportunitat, no una agressió més per al Territori.

L’impacte econòmic negatiu que podria tenir durant molts anys, tant per a la pesca com per al turisme de l’Ametlla de Mar no es veu compensat per la creació d’un nombre important de llocs de treball o un centre de recerca. A les Terres de l’Ebre ja en tenim el cul pelat, de projectes com el transvasament, l’Enron o el cementiri nuclear, que amb la promesa de les compensacions o de la creació de llocs de treball, se’ns han volgut vendre com la millor oportunitat per al nostre futur. Oportunitat com la d’aquest parc eòlic marí experimental que de tan bona que és no tindrà problemes per instal·lar-se a tocar de la costa de Tarragona, Barcelona o la Costa Brava. Curiós, no? que ells no n’hagin demanat la instal·lació? Que ningú no ens digui que enlloc més no bufa el vent, si fan regates de velers, fa vent. I naltros seguirem defensant-nos perquè sempre ens toca, per terra, mar i aire.

Jordi Gaseni 
és regidor de l’Ametlla de Mar i president d'ERC al Baix Ebre

divendres, 17 de febrer de 2012

El primer carnaval a Flix.


El primer carnaval a Flix, desprès del franquisme, fins aquest dia les disfresses es limitaven a alguna careta de cartró o algun vestit dels iaios el dia de les fogueres de sant Antoni.
Aquest dia "la colla del Morales" vàrem improvisar una altra festa on el més important, com podeu veure, no era la disfressa, era passar-ho bé!
No recordo la data exacta, és cap al final dels anys 70, vàrem estar uns quants anys fent-ho nosaltres sols, fins que es va començar a organitzar des de l'ajuntament, i així fins avui.
El carnestoltes està fitxat de dijous jarder al dimecres de cendra però si es té en compte els antecedents romans del nostre carnaval el cicle s’encavalla amb el Nadal i fins hi tot l’inclou. D’aquesta manera es poden vincular un seguit de festes tradicionals catalanes amb les antigues festes romanes, per exemple la dels Sants innocents es pot vincular a les Saturnalies, Sant Antoni a les Lupercàlies i Santa Àgueda a les Matronalies.
Saturnàlies.- festes dels esclaus i de les classes socials dèbils, inversió de l’orde establert
Lupercàlies.- Ritual de fecundació i protecció dels ramats en el qual la disfressa tenia un important paper.
Matronàlies.- Festes exclusivament de les dones i commemoració del rapte de les Sabines.
Sortiu i passeu-ho molt bé en aquesta festa, una de les més antigues que hi ha, encara que amb els anys hagi tingut un munt de canvis.
Queden set setmanes per a Setmana Santa!



dijous, 9 de febrer de 2012

Un dia de vent al meandre

Passejada fins la barca i tornar en un dia de vent i fred.



Quina culpa deu tenir la roca...





Finalment....la passera per damunt les tuberies! encara falta posar la fusta al terra.





Crec que és la roca més fotografiada del riu!









Hi falta alguna cosa, no?

divendres, 3 de febrer de 2012