diumenge, 29 de novembre del 2009

Els 12 diaris i la nostra dignitat

No són ni una dotzena d'ous, ni els dotze apostols, ni els mesos de l'anys, ni els signes del zodíac, no, són 12 diaris de Catalunya que han fet pública una editorial conjunta titulada “La dignitat de Catalunya”, encara no l’havia llegit quan vaig escoltar com des de la caverna mediàtica espanyola i d’altres mitjans es deien coses molt fortes, no només sobre l’editorial en qüestió sinó sobre els catalans en general, que, la veritat, ja no em sorprenen perquè ja fa molt temps que en aquests àmbits es diuen moltes bestieses que demostren o que els que les diuen no tenen ni idea de com som i pensem els catalans o, si la tenen, el que hi ha és autèntica mala intenció.
No analitzaré aquí ni l’editorial ni els debats que ha generat, ja se’n parla prou en tots els àmbits, però volia destacar unes frases del text editat:
“ Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tota Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral);...”
(el País Basc i Navarra han mantingut sempre els privilegis forals que als països catalans foren abolits però ningú en parla).
...contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l’estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.”
Crec que el que realment fa por als qui no paren de criticar-nos no és el que diuen els polítics, és que la societat civil prengui la iniciativa, espontàniament. El poder polític pot canviar de color i és molt fàcil de criticar però, què es pot dir contra el que pensa la gent? què es pot argumentar contra els seus sentiments? a Catalunya hem demostrat moltes vegades al llarg de la història que quan els dirigents no saben, no poden o no hi son, comencem una vegada i una altra des de baix fins que tornem a revifar, no seria molt més fàcil que ens acceptessin com som en lloc d’intentar que pensem com ells, estic segur que així, donat el nostre tarannà pactista més que provat, les coses ja faria molts anys que anirien millor per a tothom. Per alguna cosa serà que varem tenir el primer parlament d’Europa.
La conseqüència d’aquestes actituds és que la societat catalana, cada vegada més, parli amb una sola veu i que fins hi tot els partits polítics parlin de fer un front comú, la nostra història és la que és, no la que alguns voldrien que fos i, això és igual a tot arreu, com més es critica a algú injustament, més tossudament es fa fort en les seves conviccions.

dijous, 26 de novembre del 2009

A la plaça major falten perxis.

Si us poseu d'esquena a la cana i mireu els perxis de la plaça, heu de saber que n'hi falta un a la part esquerra i, naturalment, part de la façana i  on és la botiga 3m10, a casa Pio, també hi falta una arcada.
Les runes que es veuen a la foto són consequència d'un de tants bombardejos que va patir el poble durant la guerra civil.

diumenge, 15 de novembre del 2009

71 anys de la Batalla de l'Ebre





Aquesta nit farà 71 anys del final  de la Batalla de l'Ebre i un any de la inauguració del Refugi antiaeri del carrer de Sant Josep i el monument situat a la zona enjardinada del polígon de la Devesa.
"Amb la posta de sol l’11a Brigada i part de la 15a van retirar-se per la passera de Riba-roja. Tagüeña amb l’Estat Major i la resta de la 15a Brigada passaren pel pont de Flix, alguns grups per sobre la presa i els sis últims tancs van fer-ho sobre la comporta pesada. Per la passera de Flix va retirar-se la 31a Brigada i la 33a, per la d’Ascó. A les 11 del matí la 13a brigada va replegar-se a Flix, quan ja tota la resta de forces eren a l’altra banda. A les 4:30 h del 16 de novembre de 1938 va passar l’últim home i un quart d’hora després els sapadors volaren el pont de ferro de Flix. Era el darrer acte de la gran Batalla de l’Ebre, començada 115 dies abans.

J. Ma Solé Sabaté (dir.) “La Guerra Civil a Catalunya” (pàg. 197, vol. 3)"

La crisi no s’ha acabat

El tema del tancament de Recuprod, amb 23 acomiadaments, s’afegeix i se suma als d’Inquide i a l’ERO d’Ercros, si féssim una comparació del percentatge que representa la pèrdua de tots aquests llocs de treball amb el nombre d’habitants, segur que surt més alt que la quantitat de llocs de treball perduts amb la Lear a Roquetes, tot plegat bastant desastrós.
Aquesta crisis no s’ha acabat i tampoc serà la última, a la dels anys 90 Ercros va reduir la plantilla gairebé en 400 treballadors, a Flix vàrem perdre 1000 habitants!. no s'ha acabat, però ho farà, esperem que sigui aviat i que no ens torni a tocar.
Com sempre, en diversos comentaris, blocs i converses de carrer i de cafè, la culpa és de l’ajuntament, si ja se li dona la culpa de tot en els temes quotidians, com no li han de donar quan hi ha un problema important.
La culpa és molt negra i no la vol ningú però crec que tots hi tenim una part de responsabilitat, els bancs, les empreses i les administracions també, no entraré a analitzar-ho perquè és molt complex però, no era habitual en moltes converses, quan es parlava de la bombolla immobiliària dir que allò havia de petar d’alguna manera i en un moment o altre? és que no es veia que, a nivell general, s’estirava més el braç que la màniga? els problemes d’avui crec que són un bon exemple de com les actuacions personals tenen un influència molt gran en els temes globals i també de la importància que te la paraula sostenibilitat.
Vivim on vivim, som els que som i hem estat molt temps aïllats del món i amés instal•lats en la comoditat de viure d’una fàbrica i això no es canvia en quatre dies, això, com totes les coses te el seu costat bo i el seu costat dolent. Una de les parts bones és que conservem un paisatge privilegiat, travessat per un gran riu, això és també un gran actiu econòmic, entre d’altres, i amés potser és l’unic actiu que no es pot deslocalitzar.
Ja fa uns quants anys que hi ha gent que treballa discretament (ha de ser així perquè tothom vol empreses al seu poble) pel futur de Flix, com pot dubtar-ho algú? hem de tornar a explicar que ja temps que hi ha terrenys industrials preparats? però si això no és gens fàcil en temps de bonança econòmica imagineus com és ara!. En aquests anys hi ha hagut èxits i fracassos, empreses a punt d’instal•lar-se, altres que ho han fet, altres que han crescut i altres que han tancat, les administracions poden ajudar, tenen l’obligació de fer-ho, però al final, qui fa poble és la gent del poble i l’ajuntament som tots i el poble som tots, els que hi vivim i hi treballem, els que hi volen viure i treballar i els que hi voldrien viure i treballar i no només de la industria viuen els homes i les dones.
He de dir també que em pensava de veritat que la posta en marxa de la residència i l'extració dels fangs s'hauria fet més aviat i ens ajudaria a que tot plegat no fos tant traumàtic, sembla que el tema de la residència començarà a primers d'any, no crec que hi hagi gaires llocs on es crein uns 60 llocs de treball en plena crisis.
Com he dit més amunt, igual com crec que tots en som responsables, també crec que entre tots en ens podem sortir, estant units i confiant els uns en els altres, fugint de la crítica fàcil i destructiva i d’informacions que en relitat són desinformacions i aportant idees i treball de veritat, ajudant als qui volen tirar endavant i fent entendre als qui critiquen noves iniciatives (és un dels defectes més grans que tenim a Flix el de criticar als emprenedors) que el camí és dur i difícil i només falta que hi hagi gent posant-hi pedres pel mig.
Crec que la pregunta que ens hauríem de fer és: què faig jo per Flix?.
Som molts els que tenim amics, parents i coneguts a l’atur, des d’aquí el meu suport per a ells i naturalment a la gent de Recuprod.

dijous, 5 de novembre del 2009

Patrimoni històric de Flix, més tram de muralla.


Finalment, tal com esperavem, s'ha posat al descobert una part més de la muralla del segle XVII, a la zona del club nàutic, al riu de baix, confirmant una vegada més el que va dibuixar Beaulieu. Sembla que té integrades les restes de dos torres de defensa més antigues, les investigacions arqueològiques potser ens ho podran confirmar.