Sant Antoni mos guardo!

Vaig escriure això l'any 2003, crec que té plena vigència! (Fotos baixades de la xarxa.)

La festa de Sant Antoni es celebra arreu d’aquestes terres de diverses formes, hi ha llocs on el centre de la festa son “els tres tombs”, a d’altres pobles els actes principals giren entorn de la benedicció dels animals, (aquestes dos cada vegada són més difícils de mantindre, bàsicament perquè es feia quan gairebé a totes les cases n’hi havia).

Pel que fa a Flix , i també a les comarques veïnes arribant fins el Matarranya, la festa gira al voltant del foc, encenent fogueres de les formes més diverses (hi ha llocs on fins hi tot es fan de manera que s’hi pot passar per davall).

L’encesa de fogueres per aquestes dates, i les celebracions al seu voltant, te el seu origen en les festes solsticials, així ancestralment s’han encès focs per Sant Joan (solstici d’estiu) i per Nadal (solstici d’hivern).

El solstici d’hivern arriba a la nit més llarga de l’any, i a partir d’aquesta el dia, encara que quasi imperceptiblement, es comença a allargar, per Nadal un pas de pardal, el sol vell ha arribat a la fi del cicle i mor per a donar pas al naixement d’un sol nou, els focs, símbols del sol i de les seves qualitats, s’encenien per ajudar a aquest naixement que representava l’inici d’un nou cicle de la natura, de la vida, la gent respirava tranquil·la. El cicle arriba a la seva culminació per Sant Joan, la nit més curta i a partir de llavors inicia el seu declivi desprès que la natura hagi esclatat de flors i fruits per tot arreu.

Així, aquestes dos celebracions, amb d’altres, són paganes per tots els costats i la gent les ha sabut conservar, perquè van sorgir de la gent en una època en que tot, inclosos els Deus, girava al voltant de la natura,  encara que  l’església, com  va fer amb tantes altres les va “cristianitzar” i va situar la celebració dels dos personatges bíblics més importants en aquestes dates, Sant Joan Baptista a l’estiu, i ni més ni menys que el naixement de Jesús a l’hivern.

Hi hauria moltes més coses que explicar al voltant d’aquest tema, però bàsicament el que interessa és que al no poder celebrar el solstici d’hivern amb fogueres (queda encara el tronc de Nadal que era un tronc del foc que es guardava per l’any següent, bàsicament perquè la cerimònia de propiciar el naixement d’un Sol nou havia donat resultats positius i per tant era màgic) el personal va traslladar la celebració a Sant Antoni (per Sant Antoni un pas de dimoni) i així ha arribat als nostres dies.

Ara s’encenen moltes fogueres i la gent menja i canta al seu voltant, antigament (com encara es fa a Ascó) es ballaven Jotes al voltant de les fogueres, bàsicament un jota anomenada Ball de coques on el ballador balla amb una coca a la ma (un pastís rodó, una altre símbol solar com el tortell de reis i tants altres) i l’ofereix a la balladora.

I perquè jotes? Doncs perquè aquesta és la nostra dansa tradicional, la nostra dansa ancestral, que es ballava amb el vestit tradicional on per cert la barretina era morada. La Jota a l’igual que la Sardana són danses molt antigues, danses d’homenatge al Sol, es ballen en cercle i els passos curts i llargs tant de la jota com de la sardana representen les hores nocturnes i les diürnes. La Sardana és la dansa tradicional de l’alt Empordà i ha esdevingut la nostra dansa nacional, la jota es balla en molts altres llocs dels Països Catalans, a les Illes, a València i en altres llocs com als Pirineus a Castella i a Aragó on ha esdevingut la seva dansa nacional.

A les Terres de l’Ebre, El Priorat i La Terra Alta es balla per tot arreu, en uns llocs amb més intensitat que a uns altres, a Falset i Benifallet, per exemple s’arriba a ballar dins l’església i en molts llocs es balla diverses vegades a l’any, per festes assenyalades. A Flix, com és sabut, es balla el dilluns de Pasqua, per la tarda, a la plaça de l’Ermita del Remei, potser seria hora de recuperar-la per Sant Antoni i al menys ballar-la al poble una vegada a l’any.