dimarts, 30 de juny del 2009

Patrimoni històric de Flix. Els refugis antiaeris

















Com he vist que el tema del refugi ha despertat molt interés, reprodueixo un article que vaig publicar a la Veu de Flix i que explica el tema dels refugis antiaeris de Flix.


La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937, va causar deu víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos, comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria del río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 h. de la madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre (...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut de convilatans.
Flix fou de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de refugis, molt probablement vàrem ser els primers.
De Refugis antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà, més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a que els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Francesc Visa ja feia anys que havia publicat un article a la Veu de Flix esmentant els refugis i recollint testimonis directes del primer bombardeig que ho havien explicat per la ràdio local, l’any 2002 l’associació La Cana va fer un primer inventari dels refugis antiaeris de Flix, que després es va actualitzar amb la col·laboració de la Regidoria de Patrimoni Històric. Es troben en diferent estat de conservació i tots tenen un sistema constructiu similar excepte el situat dins de la fàbrica, d’aquest es conserva un plànol, en alemany, i és el més complex de tots, està construït amb eixamplaments per a ubicar-hi una quantitat considerable de persones i diverses entrades que estaven situades a diversos edificis de la fàbrica i a algunes cases de directius, es troba permanentment inundat, s’ha de tenir present que el nivell freàtic quan es va construir es corresponia amb el nivell del riu aigües amunt de l’assut, amb la construcció de l’embassament el nivell va pujar posiblement filtrant-se l’aigua fins el refugi.
Els que hi ha al nucli urbà, tots amb dos entrades, estant excavats a la roca, es poden veure encara els forats on es col·locaven les càrregues explosives durant la construcció i en alguns trams estan revestits de formigó, alguns tenen filtracions d’aigua, molts tenen les entrades en terreny particular i tots tenien il·luminació.
El del carrer de Sant Josep / Placeta de la Música té les dos entrades en terreny públic i amés es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó, s’hi ha trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s’ha musealitzat i es va inaugurar el 15 de novembre passat en el marc de la commemoració del 70è anniversari de la Batalla de l'Ebre.
L’adequació es va fer amb l’ajut del Departament de Relacions Institucionals i Participació, amb una línia dedicada a la recuperació de la memòria històrica, va constar de dos fases, la primera va consistir en treure de dins tota la brossa i runa que s’hi havia anat dipositant al llarg dels anys, obrir un finestra de ventilació a la Placeta de la Música, aquesta plaça està ara a un nivell superior de com estava quan es fa fer el refugi, i adequar l’entrada del carrer de Sant Josep, s’hi va instal·lar també un cable d’alimentació elèctrica.
La Segona fase, va consistir en musealitzar l’espai per tal de fer-lo visitable, explicar el tema dels refugis antiaeris de Flix, col·locació de pannells informatius i també intentar reproduir, amb sons gravats i una il·luminació especial, les sensacions que es devien experimentar dins el refugi, essent conscients que mai podrem sentir-nos com la gent que va haver-los d’utilitzar en aquella època tant difícil, perquè nosaltres no tenim por.

Per a més informació:
.- “La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)” de Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera. Ed. La Veu de Flix, 1994.
.- “Conflicte i violència a l’Ebre (de Napoleó a Franco)” de Josep Sánchez Cervelló. Ed. Flor del Vent S. A. 2001.
.- “Inventari dels refugis construïts a Flix durant la Guerra Civil”. Associació La Cana. 2002. (Encarregat per l'Ajuntament de Flix a petició del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
.- “Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta” de F. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2004.


Per a visitar el refugi, de moment es fa amb visites concertades, trucar al telèfon de l'ajuntament 977410153 de 9 a 14 h. i també a través del COMEBE (Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre).

dilluns, 29 de juny del 2009

Agermanament de refugis





Ahir es va fer a Barcelona un acte d'agermanament, es tracta de la signatura d'un conveni de col·laboració entre el refugi antiaeri de Flix, museitzat recentment, i el refugi 307 del districte Sans-Montjuïc, aquest conveni està basat en l'intercanvi d'informació, aquí cal recordar que el refugi 307 el gestiona el Museu d'Història de la Ciutat, realització de publicitat mútua i assistència a trobades relacionades amb el tema.
Al acte hi van assistir el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Sr. Carles Martí, la regidora del districte, Sra. Imma Moraleda, el Sr. Joan Roca, director del Museu i la Sra. Júlia Beltran, cap dels centres del Museu, amés hi van ser presents diverses entitats culturals i representants de centres d'estudis.
Per part de Flix ens hi vam desplaçar, amb l'alcalde Óscar Bosch, altres regidors, historiadors locals i membres d'algunes entitats relacionades amb la cultura.
El Refugi 307 del Poble-sec és un dels més de mil que es van construir a Barcelona durant la Guerra Civil. Consisteix en 200 metres de túnels amb una alçada de 2'10 metres i una amplada que oscil•la entre els 1'5 i els 2 metres. Compta amb tres entrades d'accés, i va ser excavat gràcies a l'esforç de molts veïns que es va implicar en la seva construcció.

dijous, 25 de juny del 2009

Patrimoni històric de Flix. Muralles.


Les obres del meandre van a bon ritme i ja es comença a intuir com quedaran algunes coses, cal recordar però que quan parlem d’aquestes obres i les anomenem així es poden produir algunes confusions. El projecte de recuperació del meandre consta de 65 actuacions, d’aquestes el Ministeri de Medi Ambient va decidir executar-ne una part, es tracta de la recuperació i adequació de les façanes fluvials de la població i la realització de dos itineraris per l’exterior i l’interior del meandre.
Amb el començament de l’adequació de la façana fluvial del riu de baix s’ha posat al descobert una part del nostre patrimoni històric. Flix, al segle XVII, era una vila closa entre dues muralles i dos rius, el de dalt i el de baix. Tenia també un castell emmurallat, situat al turó que hi ha a l’istme del meandre, aquest sistema i la situació geogràfica de Flix ha fet que en moltes ocasions tingués una importància estratègica excepcional.
Aquest sistema defensiu és documentat en diversos plànols dibuixats pel enginyer militar francès Beaulieu, durant la Guerra dels Segadors (1642-1650). El Senyor de Beaulieu es deia en realitat Sèbastien de Pontault, va néixer aproximadament el 1612 i morí el 1674, fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França. És considerat el creador de la topografia militar, dibuixava plànols del terreny i de les fortificacions del camp de batalla.
De Flix hi ha dos làmines, una amb la planta del sistema defensiu, les fortificacions del castell i de la vila i l’altra amb la situació dels exercits francès i espanyol durant un dels setges que patí a la guerra dels Segadors.
Gràcies a aquesta documentació, a d'altra en part inèdita i a les restes existents, hem pogut situar damunt el plànol actual, el traçat de les muralles, tant del castell com de la vila al segle XVII, així com la situació de les portes, camins i altres elements d’interès.
El tram de muralla posat al descobert, així com una altra torre de guaita ja fa temps que estava localitzada, el que no se sabia era que es conservés una part tan espectacular.

Es va informar a l’arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre, de la seva visita en va sortir una proposta per a que els executors de l’obra es fessin càrrec de la contractació d’un arqueòleg, per a documentar la troballa i fer un projecte de restauració i integració en el nou passeig que s’està construint, tant de la muralla com de les torres de guaita.
Aquests treballs van estar encarregats al arqueòleg flixanco Frederic Cervelló Rodes i n'ha resultat un treball molt interessant perquè, apart de proposar com recuperar i integrar els elements històrics al nou passeig, fa un treball de recerca molt important i proposa també algunes hipòtesis interessants sobre el funcionament del sistema defensiu de Flix, no només a la Guerra dels Segadors sinó fins hi tot anteriorment.
Les fotos corresponen als dos angles de les muralles de la façana fluvial del riu de baix i el cartell és el que es va confeccionar quan es va posar al descobert el tram del parc infantil de les casetes.

dilluns, 22 de juny del 2009

Arbres amics, el Lledoner

Lledoner
Celtis Australis

Els arbres poden tenir diferents adjectius, depèn de la relació que has tingut amb ells poden ser amables, punyents, dolços, aspres…, aquests per a mi són arbres amics perquè jo vaig créixer, a la raval, a cavall de lledoners i figueres, entre canyars i esbarzers, amb un riu petit, la sèquia i un de gran, que vaig viure amb plenitud anys més tard, i tota l’exuberància dels horts que envoltaven fins i tot la casa on vivia.
Els lledoners eren arbres lliures, en el sentit que abans havien tingut moltes utilitats però quan jo era petit, només eren arbres que creixien a la vora de la sèquia i del camí dels horts però que ja no eren conreats.
Eren arbres enormes i de pell fina, ideals per a que els infants amb pantalons curts poguessin pujar pels troncs o moure’s pel ramatge sense el risc de fer-se un set a la roba o acabar tots esgarrinxats, amés teníem el fruits, d’una dolçor tant gran com la seva aspror quan encara no eren ben madurs i que podíem collir sense por, no com d’altres, perquè ja no els recollia ningú.
El lledoner és un arbre que pot viure 600 anys, pot assolir els 30 metres, les seves rames són bones per donar farratge als animals, per fer llenya i carbó, amb les seves rames i fusta es poden fer jous, forques, gaiates, pales de ventar l’era, mànecs d’eines, collars d’esquelles i picarols, cèrcols de carro i bota, peces de carruatge, rems de nau, torneria, caixes i capses per instruments musicals, té una fusta molt ressistent i al mateix temps és lleugera. Els fruits del lledoner són els lledons, petits, carnosos, comestibles, però de polpa escassa. La dispersió dels lledons la fan molt be els ocells i els petits mamífers com els ratolins o com els nens quan per jugar llancen els seus pinyols amb un canó.
Nosaltres n’hi dèiem alladonés i als fruits alladons, en castellà es diu Almez, avui a Flix en queden molt pocs de grans, com el de la Roca del Tormo, un que ha rebrotat a la vora del pou del Sequers i aquest de la foto, des de fa uns anys n’hem anat plantat alguns com els dos de la cruïlla de la circumval·lació amb el carrer de Sant Roc o els tres de la zona enjardinada passat el pont, jo vaig assistir a la desaparició de tots els que hi havia al camí dels Xofars, un a un, amb llàgrimes als ulls, quan els van anar tallant tal com anaven fent nous carrers i noves cases, però sempre he sentit per aquests arbres alguna cosa especial, potser perquè amb aquell món que canviava inexorablement, també se’n anava una part del nen que vaig ser.

Els infantils del club de tennis fan història!

Els infantils del Club de Tennis de Flix es classifiquen per a la semifinal del campionat de Catalunya guanyant al Real Club de Tennis Barcelona.
Moltes felicitats a Adrià, Jordi i Llorenç i també a tot l'equip de l'escola de tennis, m'hauria agradat veure les cares de tothom, les vostres de felicitat i les dels rivals d'incredulitat!
Salut i endavant!

diumenge, 21 de juny del 2009

Comentaris

Molta gent m'havia comentat que no podien fer comentaris a les entrades al bloc, el problema ja està solucionat, disculpeu.
Salut

dissabte, 20 de juny del 2009

Un home bo, que ho ha fet molt bé.

Avui he vist part de la entrevista a Vicenç Ferrer que han emés per TV3 amb motiu de la seva mort i m'ha recordat a la que, ja fa temps li van fer a una altra persona molt semblant, en Casaldàliga, ells, i molts d'altres essers humans anònims, han dedicat la seva vida a una cosa que sembla molt senzilla, ajudar a d'altres persones, ho han fet des d'una manera de ser que admiro molt, la humilitat, la senzillesa, la constància, la tolerància i el respecte, moltes vegades son persones que creuen en Déu d'una manera molt particular i personal però que pensen que la religió, les religions, son una altra cosa.
Aquest home, per exemple, ha dit avui que "si ha de servir per a que pugui ajudar a més gent, benvigundes siguin les medalles i els reconeixements", que totes les religions son com rius que, un dia o altre, faran cap al mateix mar, que va deixar de ser jesuita perquè ja no era "de la colla" i que un dia se'n va adonar que el que realment el feia feliç era ajudar a la gent i a això va dedicar-se.

Hi ha persones així al mon, n'hi ha a la India, a l'Àfrica, a l'Amèrica llatina, als suburbis de les nostres grans ciutats i fins hi tot al nostre poble, la diferència està en la quantitat i en que uns hi dediquen la vida i altres intenten ser millors persones cada dia.

Jo, que penso que els déus son una creació de l'home per a intentar donar resposta a dubtes existencials com d'on venim, l'orígen de l'univers o qué hi ha després de la mort, que en nom de les religions o en contra d'elles s'han fet autèntiques masacres, que eren més "humanes" les creences anteriors al cristianisme i que aquest, ni els altres, generalment no actuen com prediquen, vull dir que, malgrat com va el món, persones com Vicenç Ferrer, creguin en Déu o no, fan que pensi que hi ha esperança en que algun dia el mon en el que vivim serà més just.


Lourdes Castellvi Esteban ha dit:
"Avui es un dia molt trist, ha marxat un home "sant", ell va entendre que la pau no es sols l'absencia de conflictes sinó també la lluita contra la discriminacio, el sofriment i la pobresa."

dimecres, 17 de juny del 2009

Relleu a l'ajuntament


Ahir, com estava previst al pacte de govern que vàrem signar fa dos anys, es va iniciar el procés per al relleu del batlle de Flix, Pere Muñoz va presentar la seva renúncia i el proper divendres prendrà possessió com a nou alcalde Óscar Bosch. Inserto a continuació les paraules que li vam dirigir els seus companys de viatge del grup de ERC i una imatge d'un dels dies més importants dels darrers anys, el dia de la presentació del projecte de la residència.

"Avui és un dia de normalitat democràtica. L’acte d’avui és fruit de l’esforç que vam fer els representants del poble sorgits de les darreres eleccions municipals pensant només en una cosa, lo millor per Flix.
Hauríem pogut fer altres combinacions, però ens sembla que vam triar la millor. Una opció que ja havíem treballat en l’anterior legislatura i que ens va demostrar que va la seva eficàcia.Una opció de la que Pere sempre ha estat un gran defensor, el consens.
Però aquesta situació, per desgràcia l’hem de situar en un context molt difícil, una situació en la que el poble passa per moments molt greus. No cal repetir-los, és tema de conversa diària a totes les cases i carrers.
Una situació, però, que s’ha de viure també en un marc d’esperança en el futur, una esperança que farà que el poble torni a reeixir.
Pere, avui deixes la batllia, però això no significa un punt i a part, no és més que un punt i seguit, doncs tots continuarem treballant en equip per allò en el que tots creiem, el nostre poble.
De la feina feta amb tu com a batlle només una pinzellada: residència, viver d’empreses, conveni amb els treballadors, regs, carrers del centre del poble, meandre, castell, casal de joves... però serà la història qui posarà les coses al seu lloc. Naltres volem destacar la part més personal feta des de la batllia, converses, reunions, treball diari..., perquè això si, Pere, el treball en equip és el que tu has aconseguit durant tot aquest temps amb el teu saber fer, amb tenacitat, perseverança, fidelitat, prudència, generositat i el més important de tot la teva habilitat per fer-nos treballar amb el saber escoltar, respecte i sensibilitat per totes i cadascuna de les coses que ens trobem dia a dia, de la més petita a la més gran.
És en base a aquests principis com em treballat durant aquests 6 anys, i estem segur que quan passeges pel carrer, o prens cafè al bar, o qualsevol altra situació la gent ho reconeix i agraeix. Naltres també t’ho diem, t’estem molt agraïts i et felicitem per tota la feina feta."

dissabte, 13 de juny del 2009

El Castell Nou


És una llàstima, perquè el context en el que arriba la notícia no és el més adient, l'adjudicació de les obres de la restauració del castell carlí, més conegut per castell nou (naturalment en diem nou perquè n'hi havia un de vell), ha arribat en un dels moments més greus de la història del nostre poble.
Però, finalment, una il·lusió per la que portem treballant molt temps es farà realitat, el castell és potser el simbol més important per als flixancos, des de dalt del turò domina tot el meandre i s'albira una panoràmica espectacular, que ho és més encara si es puja a la torre i ara es podrà, perquè tens un angle de visió de 360 º.
Serà un equipament més a afegir als altres que ja tenim i a altres en els que estem treballant, pel que fa a patrimoni històric, Refugi antiaeri, Molí d'Oriol, els assentaments ibers, les restes de les muralles, la resclosa, etc. i possiblement alguna sorpresa que tindrem, que podrem sumar al patrimoni natural.
Això és una mica com ensenyar la casa als convidats i fer que s'hi sentint a gust, com més bonica la tenim, més orgullosos estem d'ensenyar-la i millor parlaran de nosaltres, haurem de preparar una exposició del projecte per a que tothom pugui veure en que consistirà la seva rehabilitació
La jugada ens ha sortit rodona perquè hem aconsseguit una cosa que no passa gairebé mai, que s'inverteixi una quantitat molt important i que a nosaltres ens costi zero €.
Trobareu més informació a:

divendres, 12 de juny del 2009

Reflexionem-hi

És interessant analitzar perqùe s'utilitza l'anonimat per fer comentaris als blocs o inclús crear-ne algun. Suposo que hi deu haver diversos motius, des de la timidessa o vergonya, fins el morbo de dir el que a un li passi pel dellonsis amagat rera la cortina, fins aquí, encara que no hi estigui d'acord, es pot arribar a entendre.
El que ja no és normal és amagar-se a l'nonimat per a dir bestieses, mentides, calumnies, etc. sota la disfressa de un suposat dir que es diuen les coses clares, quan en realitat el que passa és que aquestes persones se senten molt soles, estan bastant amargades i viuen en una ignorància volguda, de converses de bar i de xafarderies sense cap fonament.
Tot plegat fa una mica de llàstima, fins que, de vegades es converteix en una mena de venjança contra el mon, on hi posen al sac a tothom que no pensi com ells.
Jo crec que el millor que podem fer és no entrar en cap debat amb aquests tipus de persones, realment és el que volen i com més emprenyat els hi dediques un comentari, més disfruten, si ningú els fa cas, excepte els pocs que poden pensar com ells, se'n cansen i la resta de l'humanitat descansem o dediquem el temps a coses millors.

dimarts, 9 de juny del 2009

Roda el mon i torna al born la mosca negra.

La veritat, no ho entenc, què deu tenir Sebes que hi ha gent que sempre li dona la culpa de tots els nostres mals, em pensava que lo de la mosca negra ja havíem entès com funcionava, però es veu que no és així, avui he tornat a sentir diverses vegades les mateixes coses absurdes que es van sentir quan va aparéixer aquest problema. He recuperat la nota que va es va fer pública llavors a veure si serveix d'alguna cosa.
Juliol de 2006
Ajuntament de Flix

Nota informativa:

Davant de la problemàtica de la mosca negra, l’Ajuntament de Flix va organitzar el passat dijous 13 de juliol un acte informatiu on Carles Ibàñez, Cap de la unitat d’ecosistemes aqüatics de l’IRTA, biòleg i expert en el tema, va informar de la problemàtica i dels tractaments que s’ha estan fent per tal de intentar controlar aquest insecte que s’ha convertit en una plaga que afecta no sols a Flix, sinó a gairebé totes les Terres de l’Ebre i que ja ha arribat al Priorat i a la zona sud de Lleida.
Encara que l’assistència a la xerrada va ser molt nombrosa, conscients que la informació sobre aquest tema hauria d’arribar a la major part possible de la població, des de l’Ajuntament hem decidit emetre aquesta nota informativa.
Primerament dir que es tracta d’un insecte que ja fa temps que causa molts problemes a diverses parts del món, com ara Anglaterra, els Estats Units o el Canadà i que l’únic tractament que es efectiu és amb un bacteri, anomenat BTT, que es produeix artificialment i que mata les larves, trencant així el seu cicle vital.
Les larves només viuen enganxades a les algues del riu, però només ho poden fer on hi ha aigua corrent, en aigües tranquil·les no es poden alimentar, les prospeccions han demostrat que no hi ha larves ni a l’embasament ni al meandre de Flix, com tampoc n’hi ha a les vores del riu encara que hi hagi algues, riu avall les larves es comencen a trobar prop de la població d’Ascó.
De les larves neixen les mosques que, una vegada comencen a volar, poden arribar fins a 30 o 40 km de distància o més, si son arrossegades pel vent, per això hi ha mosques a Flix encara que no hi hagi larves, la mosca negra viu a les plantes i només piquen les femelles, necessiten sang per a poder pondre els ous a les algues, tancant així un cicle que dura aproximadament dos mesos i mig.
Les actuacions consisteixen en abocar al riu el bacteri esmentat, en trams d’uns 15 km, començant en el punt esmentat, prop d’Ascó i s’ha comprovat que mata aproximadament un 90 o 95% de les larves. El tractament s’haurà de fer periòdicament i no es començarà a notar fins que no hi hagi gairebé mosques que tornin a pondre els ous a les algues i s’haurà de repetir any rera any perquè es impossible matar-les totes. El màxim que es pot aconseguir, doncs, és que en quedin un 5%. Els tractaments aeris amb insecticida no serveixen, perquè no hi ha un insecticida només per a la mosca negra, però si n’hi hagués, s’hauria de fumigar totes les Terres de l’Ebre, boscos, conreus i poblacions, i amés s’hauria de fer molt sovint, cada una o dos setmanes i amb una efectivitat que tampoc seria molt alta.
També voldríem sortir al pas d’alguns rumors que no tenen cap fonament, es diu que a Flix no es fa cap tractament a causa de l’existència de la Reserva de Sebes, això és completament fals, si hi hagués larves a l’embassament o el meandre no hi hauria cap problema en abocar el bacteri, amés aquest només mata les larves de la mosca sense afectar a d’altres espècies.
Des de l’Ajuntament fem una crida al seny i a desmentir falsos rumors i especulacions, tots patim aquesta plaga però cap persona en concret en te la culpa, el problema és que el riu ha canviat molt i està afectat també per molts altres problemes, com el musclo zebra, l’aigua te més transparència, això afegit al baix cabal, afavoreix el creixement de les algues i la mosca negra ha trobat en elles l’habitat ideal per a reproduir-se, tornem a repetir, només en els llocs on hi ha aigua corrent.
Per això, apart dels tractaments per a matar les larves, els esforços també s’estan dirigint a disminuir la quantitat d’algues i a aconseguir una millor gestió del riu. Podem dir que s’està treballant en aquest sentit i, a petició de l’Ajuntament de Flix, s’ha aconseguit que es facin desembassaments periòdics per ajudar a solucionar el problema.

dissabte, 6 de juny del 2009

L'assemblea d'ahir.

Els fets van anar mes o menys així, es va iniciar la negociació de l'E.R.O de Ercros, ahir, 5 de juny, el negociadors, els membres del comité i alguns treballadors van tenir un dia molt dur a Barna i, per la nit, es va celebrar una assemblea per a informar de com havia anat la primera trobada amb la empresa.
Quan es va acabar i des de la taula es va acabar de explicar on estaven les posicions de cadascú vaig pensar, bé, al menys no s'han tancat del tot, hi ha marge de maniobra...
A partir d'aquí, quan es van proposar des del comité algunes accions a fer el propers dies, vaig assistir a uns esdeveniments que, si per una banda puc arribar a entendre per la tensió i els nervis, per altra no ho puc acceptar de cap manera.
Si, com es feia als anys vint i trenta, quan els empresaris de la època enviaven a gent pagada per a reventar les assemblees, per a que els obrers no puguessin debatre i decidir res amb calma, avui dia ho hagués fet la empresa, no ho hauria pogut fer millor. No dic que fos així, dic que els resultats van ser aquests.
Crec que no tenim clares algunes coses, per una banda que l'E.R.O. està presentat, segueix el seu curs i te un termini per a negociar de 30 dies, i que el que estem fent és intentar que sigui el menys traumàtic possible, o sigui, els mínims llocs de treball perduts i els que per desgràcia es perdin, ho facin en les millors condicions, això és així de dur, però és així.
Els membres del comitè negociador fan la seva feina, que no li desitjo a ningú, i a nosaltres només ens queda recolzar-los amb mesures de pressió pensades per a que tinguin el màxim efecte possible.
Crec que ahir la majoria de l'assemblea pensava així, però n'hi va haver alguns que, no només van provocar que la tensió arribés al límit, es va arribar fins hi tot a faltar al respecte, a proposar coses absurdes i a demanar dimissions, tots vam tenir la nostra part de responsabilitat, uns per fer-ho i els altres per no evitar-ho.
Ens tornem a equivocar d'enemic i mentrestant nosaltres ens barallem, des de certs despatxos es freguen les mans, l'enemic no és el comitè, ells son els nostres representants elegits democràticament i si a algú no li sembla bé doncs que ho proposi i si la majoria (la meitat més u) hi està d'acord, doncs es canvia, mentrestant ells s'estan "trencant les banyes" defensant els nostres drets i això, com a mínim es mereix un respecte, aquesta és la norma número u de la convivència i la democràcia, EL RESPECTE.
Molts avantpassats van donar la vida per a aconsseguir això, ells també es mereixen respecte i si els nostres fills haguessin vist l'espectacle que vam donar ahir haguessin marxat avergonyits.
En tota la meva vida laboral, des dels 18 anys i en tinc 54, he vist assembles de tota mena, durant la construcció de la C.N, vaig assistir a assembles de més de mil persones on tothom parlava quan li tocava, escoltava a la resta i es votaven les propostes, és la única manera d'aconsseguir coses, he estat tres vegades a comites a tres empreses diferents i 25 anys seguits tragant merda al Per-Tetra per acabar veien coses com la d'ahir?.
Vull dir a la gent del comité que te la meva confiança i la de molts altres i que entenem els esforços que fan i el paper tant dur que els ha tocat en aquests dies tant difícils.
Espero que la propera assemblea sigui un exemple d'ordre, respecte i treball per a arribar a acords democràticament, sinó és així, així ens lluirà el pèl.

divendres, 5 de juny del 2009

Una ciutat amb 15 barris



Maria José ha dit...
...Sempre he pensat que els de Riba-roja tenien una frase que serveix per omplir-los d'orgull "Riba-roja és el poble on l'Ebre es fa català", m'agrada molt (el meu pare era d'allí), i ara ,la que finalitza el teu escrit em fa adonar que realment vivim en un lloc excepcional.Gràcies!



De vegades m'imagino que visc a una ciutat de aprox. 24.000 hab. que es diu la Ribera d'Ebre, les ciutats més properes son la Terra Alta i el Priorat, te 15 barris amb esglésies i castells, uns més poblats que altres, entre ells hi ha grans zones verdes amb boscos i muntanyes on hi ha valls, ermites i balmes, és una ciutat molt antiga amb resons d'ibers i romans, àrabs, jueus i cristians que ha sobreviscut a mil batalles, la creua pel mig un gran riu on, si escoltes bé, els dies de boira, encara pots sentir el so del cargol des d'un llaut que s'enfila riu avall al crit de namo-ne! i en dies clars el cruixit del velam inflat per la garbinada, on a les plàcides nits d'estiu es pot sentir el potent cant del rossinyol i la put-put anuncia el començament del temps de la collita, és l'Iber, Ibre o Ibruch, que recorda noms com Tiber o Hebron i on van néixer Artur, Carmel i Dolors, per nombrar-ne alguns.

Hi ha barris que s'hi enmirallen des de les altures, d'altres que s'hi aboquen arriscadament, a Riba-roja es fa català, per Flix passa dos vegades i a Móra te un barri a cada vora, després de Miravet, vigilat per l'imponent castell, el dimoni Barrufemes va obrir-li pas entre les muntayes, perquè pugués veure el mar.

Els que realment la conéixen, estimen aquesta terra.

dijous, 4 de juny del 2009

Un dia us parlaré dels meus iaios i dels meus arbres.

El meu avi era un home increïble, ja de ben gran, i pressentint que no viuria gaire més temps, una tarda es va acostar a l’hort de la casa i es va anar acomiadant d’un en un de tots els arbres. El més bonic de tot això va ser que no venia d’una persona sofisticada amb ganes de passar a la posteritat. No era teatre. El meu avi era un pastor analfabet i allò li va sortir de l’ànima.

José Saramago, entrevista, Dominical de El periodico núm. 234 de 11.3.07

dimecres, 3 de juny del 2009

L'Ebre

Tardor al riu de baix

No perdem el nord

No perdem el nord i no ens equivoquem d’enemic, hi ha esperança.

Malauradament la crisi, que no podem oblidar que és global, ens ha arribat, ho ha fet de manera dura i traumàtica i provocant en molta gent sentiments de ràbia i impotència. Els acomiadaments d’Ercros i el tancament de Inquide són la part més visible per ara, les conseqüències que això provocarà, esperem que els problemes s’acabin aquí, les anirem veien els propers mesos.
Esperem, pel bé del poble, que no perdem el nord, ens esperen dies difícils i els representants dels treballadors i els representants municipals no són l’enemic, també estan afectats com a convilatants que son i, sense cap dubte, han fet, estan fent i faran tot el que poden i més per a cercar solucions, parlar amb tothom al més alt nivell i treballar pel futur del poble.
En certa manera és comprensible que quan hi ha problemes, i ara son greus, alguns dirigeixin la ràbia i la impotència cap els seus representants més directes i es critiquin actuacions que no es coneixen prou bé o han estat poc explicades, a Flix hem estat massa anys sentint-nos el melic del mon, s’ha de dir clar, encara avui dia hi ha qui es pensa que la fàbrica no pot tancar mai i també que som una zona industrial i que les empreses no venen perquè la feina d’atraure-les no es fa bé. La indústria, potser hauríem de dir una indústria, és una part molt gran del pastís, però això no és motiu per llençar a la brossa l’altra part.
Des de l’ajuntament i altres àmbits, ja fa anys que es treballa pensant en un temps on la fàbrica tindrà una importància relativa, la realitat és així sobre tot perquè fa anys que els seus propietaris no demostren gaire interès en el seu futur, però amb això no n’hi ha prou i hem de creure i treballar tots per aquest futur.
En els darrers anys s’ha aconseguit que hi hagi dos polígons industrials, un d’ells químic i públic (és de la Generalitat) als Aubals i de 9 ha. i l’altre a la Devesa que és privat, que hi hagi una parcel·la de 2.5 ha. de propietat municipal al mateix polígon i un Centre d’empreses, amb serveis, despatxos, naus industrials, etc. i un laboratori de primer ordre, amb els corresponents llocs de treball, això és una base important pel futur, sense aquests actius ens podríem trobar que vingués alguna empresa o algú en volgués crear alguna i no ho pogués fer per falta de lloc o infraestructures, i això sí que seria per estirar-se els cabells.
S’ha criticat la construcció de la residència per a la tercera edat, que esperem que ben aviat entri en funcionament, sense tenir present que allí es crearan 70 llocs de treball directes, més alguns d’indirectes difícils de quantificar, es podria comparar, a escala més petita, com quan a Móra es va instal·lar l’hospital.
Es critiquen les obres del meandre sense pensar que hi treballen 8 persones d’aquí des de fa dos anys i encara no s’han acabat, i també que hi ha entre 10 i 15 operaris de fora que tenen llogats pisos, mengen al nostres restaurants compren a les nostres botigues i van als nostres bars i també adquireixen serveis a altres empreses i això suma.
Alguns diuen que no s’haurien d’extreure els fangs de l’embassament sense recordar que això generarà aproximadament 200 llocs de treball directes durant 4 o 5 anys, això també suma, i el nostre futur serà millor i més segur sense aquest munt de merda en perill d’anar-se’n riu avall, el risc hi és, no ens equivoquem, només cal parar-se a pensar a qui li interessa que no es toquin.
Tot això sense oblidar que els 700.000 € que ens corresponen, de les obres finançades pel govern espanyol per aquest any, es quedaran a Flix perquè les obres les faran empreses d’aquí i hauran de contractar més gent apart de mantenir els treballadors que tenen i que està a punt de sortir a concurs una altra obra per més de 400.000 €. Fer carrers i obra pública també porta beneficis, encara que l’empresa sigui de fora, si contracten gent aquí millor, però si no és així els de fora també es gasten diners aquí, als nostres establiments i petites empreses, que també contracten personal i tot això suma.
És difícil, no impossible, que es vulgui instal·lar a Flix una empresa gran i els motius poden ser diversos però la diversificació econòmica no és només esperar que vinguin empreses, benvingudes seran!, també és crear-les, per petites que siguin, sumen.
He dir també que els representants del poble i per extensió el poble en general, hem d’entonar el “mea culpa” en alguns temes, vaig estar a Sebes el dia de la inauguració d’un equipament més, el Mas de Pitoia, que per cert és espectacular i, després de veure i sentir algunes coses, vaig pensar que alguna cosa no anava bé, una vegada més s’intentava culpar a la reserva de tots els nostres mals, això vol dir, en la meva opinió, dos coses, que per una banda no hem sabut transmetre el valor i els avantatges que per a Flix representa tenir un espai natural d’aquesta magnitud i els esforços que han fet un grup de gent que per damunt de tot s’estima Flix i, per una altra, que hi ha gent que parla sense saber i que informar-se és tant senzill com preguntar a qui ho sap. No és la meva intenció fer una crònica de l’esdeveniment, altres mitjans ja ho faran, només diré sobre Sebes que, apart dels seus valors mediambientals i la seva tasca didàctica, hi ha 8 llocs de treball, contractats pel Grup de Natura Freixe, que les visites anuals passen de 6000 persones i més de 1500 escolars, que la major part del finançament prové de línies de subvencions que demana i gestiona el mateix grup i que, al final, serà veritat que es valora més el que tenim des de fora que des d’aquí.
El Centre d’interpretació del camí de Sirga és un equipament de primer ordre, que farà que encara vingui més gent de fora a visitar-nos, afegit als altres de dins la reserva, com el Mas del Director, el Mas de les Cigonyes i una petita part del jaciment ibèric del mateix nom i altres del poble com el Refugi antiaeri del carrer de Sant Josep, el castell o el riu, el refugi es va inaugurar el passat mes de novembre i ha tingut més de 1000 visitants. Ja fa anys que hi ha gent que treballem per adequar espais del nostre patrimoni històric i natural per tal de que ens coneguin per altres coses que les de sempre, l’objectiu és poder adequar-ne tants com per a poder oferir als visitants unes rutes prou importants com per a que hagin de fer estades, com a mínim de cap de setmana a Flix (una altra cosa és on podran dormir), això és diu Turisme Cultural, només cal mirar els mitjans informatius per a veure que aquest tipus de turisme, cansat de “sol i platja” i que busca alguna cosa més, no para de créixer. Naturalment això no significarà 200 llocs de treball (o potser si) però crec que és preferible tenir deu empreses de 8 llocs de treball a una de 80 (que per una altra part benvinguda seria!), les dos opcions sumen el mateix però en el primer cas, si una té problemes, l’impacte sempre és menor, això es diu diversificació econòmica i el gran avantatge és que no només es depèn de que vinguin de fora, està demostrat que es pot fer des d’aquí, el de Sebes només és un exemple que es pot fer extensiu a moltes altres vessants de l’economia com el comerç, la petita indústria, l’agricultura o les noves tecnologies.
També vull explicar que el Mas de Pitoia, on està situat el nou equipament, és propietat de Caixa de Catalunya, com el Mas de les Cigonyes, que el va comprar als seus propietaris, que viuen a Barcelona, i que ha signat un conveni amb l’ajuntament i el Grup de Natura Freixe per a que aquests s’encarreguin de la seva gestió. En realitat aquest s’hauria de dir Mas de Pitoi ja que el de Pitoia està situat prop de la carretera de Bovera i és possible que alguns avantpassats llunyans de la família de Flix del mateix renom hi tinguessin alguna cosa a veure però no els membres actuals, per entendre’ns el Mas d’en Perelló fa molts anys que no és de Francisca Perelló, el mas de Soc ja no és de Matias Zoog, etc. i els propietaris no tenen res a veure amb el noms antics dels masos.

La crisi passarà i arribaran temps millors, això és segur. Hem d’estar preparats a tots els nivells, personal, social i institucional i sobre tot, mentre duri, no podem perdre el nord, sumar i multiplicar va a favor nostre, si restem i dividim no anirem enlloc i n’hi ha que es faran un fart de riure i no volem que això passi, oi que no? ens hauríem de parar a pensar perquè quan algú de Flix decideix obrir un establiment, crear una empresa o treballar pel poble es tant criticat, per favor! tothom que treballant intenta obrir-se camí a la vida, és d’admirar i aquells que treballen per a que tothom pugui viure millor, com a mínim es mereixen respecte. Escric això com un habitant més del poble que més m’estimo i que ara està en perill, la història ens ensenya que hem superat altres situacions molt difícils i aquesta, entre tots, també l’hem de superar. Flix és l’únic poble que conec per on l’Ebre hi passa dos vegades, prenem exemple perquè això és un privilegi.