Com he vist que el tema del refugi ha despertat molt interés, reprodueixo un article que vaig publicar a la Veu de Flix i que explica el tema dels refugis antiaeris de Flix.
La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937, va causar deu víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos, comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria del río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 h. de la madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre (...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut de convilatans.
Flix fou de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de refugis, molt probablement vàrem ser els primers.
De Refugis antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà, més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a que els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Francesc Visa ja feia anys que havia publicat un article a la Veu de Flix esmentant els refugis i recollint testimonis directes del primer bombardeig que ho havien explicat per la ràdio local, l’any 2002 l’associació La Cana va fer un primer inventari dels refugis antiaeris de Flix, que després es va actualitzar amb la col·laboració de la Regidoria de Patrimoni Històric. Es troben en diferent estat de conservació i tots tenen un sistema constructiu similar excepte el situat dins de la fàbrica, d’aquest es conserva un plànol, en alemany, i és el més complex de tots, està construït amb eixamplaments per a ubicar-hi una quantitat considerable de persones i diverses entrades que estaven situades a diversos edificis de la fàbrica i a algunes cases de directius, es troba permanentment inundat, s’ha de tenir present que el nivell freàtic quan es va construir es corresponia amb el nivell del riu aigües amunt de l’assut, amb la construcció de l’embassament el nivell va pujar posiblement filtrant-se l’aigua fins el refugi.
Els que hi ha al nucli urbà, tots amb dos entrades, estant excavats a la roca, es poden veure encara els forats on es col·locaven les càrregues explosives durant la construcció i en alguns trams estan revestits de formigó, alguns tenen filtracions d’aigua, molts tenen les entrades en terreny particular i tots tenien il·luminació.
El del carrer de Sant Josep / Placeta de la Música té les dos entrades en terreny públic i amés es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó, s’hi ha trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s’ha musealitzat i es va inaugurar el 15 de novembre passat en el marc de la commemoració del 70è anniversari de la Batalla de l'Ebre.
L’adequació es va fer amb l’ajut del Departament de Relacions Institucionals i Participació, amb una línia dedicada a la recuperació de la memòria històrica, va constar de dos fases, la primera va consistir en treure de dins tota la brossa i runa que s’hi havia anat dipositant al llarg dels anys, obrir un finestra de ventilació a la Placeta de la Música, aquesta plaça està ara a un nivell superior de com estava quan es fa fer el refugi, i adequar l’entrada del carrer de Sant Josep, s’hi va instal·lar també un cable d’alimentació elèctrica.
La Segona fase, va consistir en musealitzar l’espai per tal de fer-lo visitable, explicar el tema dels refugis antiaeris de Flix, col·locació de pannells informatius i també intentar reproduir, amb sons gravats i una il·luminació especial, les sensacions que es devien experimentar dins el refugi, essent conscients que mai podrem sentir-nos com la gent que va haver-los d’utilitzar en aquella època tant difícil, perquè nosaltres no tenim por.
Per a més informació:
.- “La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)” de Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera. Ed. La Veu de Flix, 1994.
.- “Conflicte i violència a l’Ebre (de Napoleó a Franco)” de Josep Sánchez Cervelló. Ed. Flor del Vent S. A. 2001.
.- “Inventari dels refugis construïts a Flix durant la Guerra Civil”. Associació La Cana. 2002. (Encarregat per l'Ajuntament de Flix a petició del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
.- “Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta” de F. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2004.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937, va causar deu víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos, comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria del río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 h. de la madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre (...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut de convilatans.
Flix fou de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de refugis, molt probablement vàrem ser els primers.
De Refugis antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà, més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a que els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Francesc Visa ja feia anys que havia publicat un article a la Veu de Flix esmentant els refugis i recollint testimonis directes del primer bombardeig que ho havien explicat per la ràdio local, l’any 2002 l’associació La Cana va fer un primer inventari dels refugis antiaeris de Flix, que després es va actualitzar amb la col·laboració de la Regidoria de Patrimoni Històric. Es troben en diferent estat de conservació i tots tenen un sistema constructiu similar excepte el situat dins de la fàbrica, d’aquest es conserva un plànol, en alemany, i és el més complex de tots, està construït amb eixamplaments per a ubicar-hi una quantitat considerable de persones i diverses entrades que estaven situades a diversos edificis de la fàbrica i a algunes cases de directius, es troba permanentment inundat, s’ha de tenir present que el nivell freàtic quan es va construir es corresponia amb el nivell del riu aigües amunt de l’assut, amb la construcció de l’embassament el nivell va pujar posiblement filtrant-se l’aigua fins el refugi.
Els que hi ha al nucli urbà, tots amb dos entrades, estant excavats a la roca, es poden veure encara els forats on es col·locaven les càrregues explosives durant la construcció i en alguns trams estan revestits de formigó, alguns tenen filtracions d’aigua, molts tenen les entrades en terreny particular i tots tenien il·luminació.
El del carrer de Sant Josep / Placeta de la Música té les dos entrades en terreny públic i amés es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó, s’hi ha trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s’ha musealitzat i es va inaugurar el 15 de novembre passat en el marc de la commemoració del 70è anniversari de la Batalla de l'Ebre.
L’adequació es va fer amb l’ajut del Departament de Relacions Institucionals i Participació, amb una línia dedicada a la recuperació de la memòria històrica, va constar de dos fases, la primera va consistir en treure de dins tota la brossa i runa que s’hi havia anat dipositant al llarg dels anys, obrir un finestra de ventilació a la Placeta de la Música, aquesta plaça està ara a un nivell superior de com estava quan es fa fer el refugi, i adequar l’entrada del carrer de Sant Josep, s’hi va instal·lar també un cable d’alimentació elèctrica.
La Segona fase, va consistir en musealitzar l’espai per tal de fer-lo visitable, explicar el tema dels refugis antiaeris de Flix, col·locació de pannells informatius i també intentar reproduir, amb sons gravats i una il·luminació especial, les sensacions que es devien experimentar dins el refugi, essent conscients que mai podrem sentir-nos com la gent que va haver-los d’utilitzar en aquella època tant difícil, perquè nosaltres no tenim por.
Per a més informació:
.- “La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)” de Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera. Ed. La Veu de Flix, 1994.
.- “Conflicte i violència a l’Ebre (de Napoleó a Franco)” de Josep Sánchez Cervelló. Ed. Flor del Vent S. A. 2001.
.- “Inventari dels refugis construïts a Flix durant la Guerra Civil”. Associació La Cana. 2002. (Encarregat per l'Ajuntament de Flix a petició del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
.- “Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta” de F. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2004.
Per a visitar el refugi, de moment es fa amb visites concertades, trucar al telèfon de l'ajuntament 977410153 de 9 a 14 h. i també a través del COMEBE (Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada