Els fets van anar mes o menys així, es va iniciar la negociació de l'E.R.O de Ercros, ahir, 5 de juny, el negociadors, els membres del comité i alguns treballadors van tenir un dia molt dur a Barna i, per la nit, es va celebrar una assemblea per a informar de com havia anat la primera trobada amb la empresa.
Quan es va acabar i des de la taula es va acabar de explicar on estaven les posicions de cadascú vaig pensar, bé, al menys no s'han tancat del tot, hi ha marge de maniobra...
A partir d'aquí, quan es van proposar des del comité algunes accions a fer el propers dies, vaig assistir a uns esdeveniments que, si per una banda puc arribar a entendre per la tensió i els nervis, per altra no ho puc acceptar de cap manera.
Si, com es feia als anys vint i trenta, quan els empresaris de la època enviaven a gent pagada per a reventar les assemblees, per a que els obrers no puguessin debatre i decidir res amb calma, avui dia ho hagués fet la empresa, no ho hauria pogut fer millor. No dic que fos així, dic que els resultats van ser aquests.
Crec que no tenim clares algunes coses, per una banda que l'E.R.O. està presentat, segueix el seu curs i te un termini per a negociar de 30 dies, i que el que estem fent és intentar que sigui el menys traumàtic possible, o sigui, els mínims llocs de treball perduts i els que per desgràcia es perdin, ho facin en les millors condicions, això és així de dur, però és així.
Els membres del comitè negociador fan la seva feina, que no li desitjo a ningú, i a nosaltres només ens queda recolzar-los amb mesures de pressió pensades per a que tinguin el màxim efecte possible.
Crec que ahir la majoria de l'assemblea pensava així, però n'hi va haver alguns que, no només van provocar que la tensió arribés al límit, es va arribar fins hi tot a faltar al respecte, a proposar coses absurdes i a demanar dimissions, tots vam tenir la nostra part de responsabilitat, uns per fer-ho i els altres per no evitar-ho.
Ens tornem a equivocar d'enemic i mentrestant nosaltres ens barallem, des de certs despatxos es freguen les mans, l'enemic no és el comitè, ells son els nostres representants elegits democràticament i si a algú no li sembla bé doncs que ho proposi i si la majoria (la meitat més u) hi està d'acord, doncs es canvia, mentrestant ells s'estan "trencant les banyes" defensant els nostres drets i això, com a mínim es mereix un respecte, aquesta és la norma número u de la convivència i la democràcia, EL RESPECTE.
Molts avantpassats van donar la vida per a aconsseguir això, ells també es mereixen respecte i si els nostres fills haguessin vist l'espectacle que vam donar ahir haguessin marxat avergonyits.
En tota la meva vida laboral, des dels 18 anys i en tinc 54, he vist assembles de tota mena, durant la construcció de la C.N, vaig assistir a assembles de més de mil persones on tothom parlava quan li tocava, escoltava a la resta i es votaven les propostes, és la única manera d'aconsseguir coses, he estat tres vegades a comites a tres empreses diferents i 25 anys seguits tragant merda al Per-Tetra per acabar veien coses com la d'ahir?.
Vull dir a la gent del comité que te la meva confiança i la de molts altres i que entenem els esforços que fan i el paper tant dur que els ha tocat en aquests dies tant difícils.
Espero que la propera assemblea sigui un exemple d'ordre, respecte i treball per a arribar a acords democràticament, sinó és així, així ens lluirà el pèl.
2 comentaris:
Moltissima sort en les negociacions i confiem que quan per alguns es tanqui aquesta port se'n obri una altra de millor . Recordem que està adjudicat el projecte de neteja de l'embalse que donarà feina a mes de 200 persones durant quantre anys . És així ?
Es podria lligar un tràcte preferencial per afactats per L'Ero ?
Qui pot fer-ho ?
Sort a tots !
Be Jaume, la teva exposició de l'assemblea del dijous, reflexe clarament el meus sentiments i els meus pensaments. Com a treballador de la fàbrica, també em vaig sentir avergonyit de la forma en que va anar . Sé que tots estem nerviosos i que tots tenim ganes de fer coses. Però és pot parlar, exposar i acceptar una movilització sigui la que sigui. Però sempre dins d'un limits. Com sempre s'ha dit, l'assemblea és soberana i decideix.
Com a membre del comité, els sentiments són molt més forts i de molta impotència. És molt dur esta fent tot el que pots per una causa i veure que quan tornes cap a casa, són els teus, els que teòricament t'haurien de donar suport moral, són ells els que et destrossen. Quan és l'hora de carregar les piles, resulta que encara te les acaven d'esgotar. Són molts dies, moltes hores fent, preparant, xerrant, discutint.....treballant per a que quan és l'hora de rebre suport i comprenssió, et trobis amb el que ens vam trobar. Dijous, és cert que no teniem res preparat, perquè no haviem tingut temps de fer-ho, però l'unic que voliem era arribar i explicar en viu i en directe a tots els companys tal i com havia anat la negociació amb l'empresa. Ni tan sols els mebres del comité sabiem res, ja que els negociadors van pujar amb cotxe i nosaltres amb autobus. Però l'objectiu, atés el neviosisme general era d'informar el més aviat possible a tothom.Va ser un dia molt tens a Bcn, rodejats de mossos d'esquadra i de companys, com nosaltres, molt indignats.Sense descanssar, sense sopar, sense veure a les nostres famílies, vam fer l'assemblea. I ja veus el que en vam treure. Com molt be has dit, el nostre càrrec és electe i per tant si no ho estem fent be, doncs sol cal fer noves eleccions i que ho faci un altre amb un criteri diferent. Però això d'arribar als atacs personals...no ho trobo just.
Be, gràcies Jaume pel teu escrit i per deixar-me "desfogar" una mica.
Publica un comentari a l'entrada