dijous, 30 de setembre de 2010

MIguel Hernández, en el centenari del seu naixement, 30 de setembre de 1910.

 ELEGÍA
(En Orihuela, su pueblo y el mío, se
me ha muerto como del rayo Ramón Sijé,
con quien tanto quería).


Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.

Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento.
a las desalentadas amapolas

daré tu corazón por alimento. 
Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.

Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.

No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.

Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.

Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.

En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.

Volverás a mi huerto y a mi higuera:
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera

de angelicales ceras y labores. 
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores.

Alegrarás la sombra de mis cejas,
y tu sangre se irán a cada lado
disputando tu novia y las abejas.

Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

10 de enero de 1936




El braç de les fúries, darrer acte de les Jornades de Patrimoni.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Un "auliver"espectacular.

Les obres de la Costa del Graner i del Carrer de Baix estan a la recta final, avui, gràcies a l'esforç, treball i experiència de dos persones de la brigada muncipal, Diego Garcia i J. A. Griso, hem pogut acabar amb èxit el trasllat d'un auliver centenari (400 o 500 anys segons els experts), provinent de la partida de les Valls i fruit d'una donació molt especial que explicaré un altre dia. 
Avui us deixo amb les fotos de l'esdeveniment.










diumenge, 26 de setembre de 2010

Jornades Europees del Patrimoni a Flix.



Dissabte visita guiada pel nucli antic que inclou el refugi antiaeri i diumenge jornada de portes obertes al Castell nou.



Participants en la visita del dissabte


dissabte, 25 de setembre de 2010

Col·loqui "Quan plovien bombes" amb Xavier Domènech.

L'acte es va realitzar, a Ca Don Ventura, ahir divendres, en el marc de l’exposició itinerant "Quan plovien bombes" , aquesta exposició té per objectiu la recuperació de la memòria dels bombardejos que  van patir més de 140 poblacions catalanes entre 1937-1939. El contingut centra l’atenció en els bombardeigs soferts a Barcelona, per bé que recull informació d’altres poblacions.
La  xerrada va anar a càrrec de Xavier Domènech que és historiador i professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat bàsicament sobre els períodes del franquisme i la transició i, també, amb menor intensitat, de la Guerra Civil, centrant les seves investigacions en els moviments socials, els mecanismes i processos de canvi polític i la conformació de les identitats populars. També ha comissariat exposicions com "Memòria Democràtica de Sabadell, 1936 - 1976", "Quan plovien bombes. Barcelona i els bombardeigs durant la Guerra Civil" i "Refugi", alhora que ha treballat en diversos projectes d'articulació de la memòria històrica i en la realització de biografies de vida a partir de la construcció de fonts orals.
Aquest acte, dins les "II Jornades de Patrimoni Històric de Flix", s'ha fet gràcies al Comebe i al seu coordinador Tècnic, Xavier Royes.

Xavier Doménech   i   Xavier Royes






divendres, 24 de setembre de 2010

Enric Fabregat, l'últim llaguter.

La Cambra de Comerç, dins els Premis Cambra 2010, va donar una menció especial a Enric Fabregat, de Miravet, el darrer llaguter de l'Ebre. 
A la foto una de les baixades de Miravet fins a Xerta que vàrem fer amb ell, (lo capità) unes quantes vegades, aquesta en concret és d'un 11 de setembre.


Al bloc de Josep M. Saez hi ha dos videos molt interessants on surt l'Enric, no us els perdeu!
http://saezct.blogspot.com/2010/09/premis-cambra-2010-per-enric-fabregat.html

III curs "Coneguem la Ribera d'Ebre" , segona setmana.

Dimarts, amb la conferència "Artur Bladé: l'obra dedicada a la terra natal" a càrrec de Núria Grau i dijous, on Julio Monfort ens va fer una interessant xerrada sobre la Pedra en sec a la ribera d'Ebre, es va concloure el III curs  "Coneguem la Ribera d'Ebre" organitzat pel CERE i inclòs també dins les II Jornades de Patrimoni Històric de Flix.

"Finalment, cal no oblidar la capa de purpurina que el temps, expert decorador, i l'enyorança, reflectidora de llums apagades, posen sobre les nostres evocacions. Ells són els suprems artífexs de les "edats d'or", les quals, en la realitat immediata ben mirades, sempre semblen d'un metall més ordinari. I,  malgrat tot, diguin el que vulguin, els records són l'única riquessa veritablement nostra, l'únic tresor que ningú no ens pot prendre."

Artur Bladé i Desumvila a  L'edat d'or.




Dos interessants fotos d'una espona de les Illes, al meandre de Flix






dijous, 23 de setembre de 2010

MTC, el desembolicador que ho desemboliqui bon desembolicador serà.

En aquesta ocasió no tenia ganes d'escriure res, tinc que confessar que quan vaig sentir que el cementiri nuclear anava a Zarra, em vaig alegrar i em vaig  fer unes il•lusions que, ràpidament, es van esvair quan vaig aprofundir una mica en la noticia.
El que m’ha fet decidir a escriure alguna cosa sobre el tema, quan ja fa dies que els diaris i els blocs en van plens, és donar un consell al Sr. Marià Vila d’Abadal que és: “si us plau, prenguis el tema amb una mica de calma, no sigui que li agafi un cobriment”.
El vaig veure per la tele, estava desencaixat, jo crec que se sentia com traït, com si estés tan convençut del que havia de passar que, al no passar, es va quedar descol•locat.
Bé, he de dir que això també em provoca mitja rialla, ell i els seus han tastat una mica d’allò que ells mateixos van fer abans, durant i al final del procés de preparació de candidatures.
Estan tant enfadats perquè es va dir (no decidir) que el MTC no aniria a Ascó i per l’informe de la comissió interministerial, que s’han oblidat que el seu principal argument era (ja no ho és?) que el cementiri és imprescindible per a les centrals nuclears perquè les piscines estan plenes i que corria tanta pressa que es va donar un mes de termini per a presentar candidatures i al•legacions.
I ara diuen que si no va a Ascó paralitzaran el procés fins que el govern rectifiqui!.
S’ha de tenir el que s’ha de tenir, o sigui la cara molt dura, per a dir el que ara estan dient, ara que, no sé perquè m’estranyo, son gent que són capaços de dir (mentir) que a l’àrea d’Ascó hi ha consens a favor, quan saben perfectament que de 15 municipis, 8 han aprovat mocions en contra i quedar-se tant tranquils, entre moltes altres coses.

dimecres, 22 de setembre de 2010

dissabte, 18 de setembre de 2010

Reflexes al riu de baix

Cap de setmana... que tal si ens relaxem una mica una mica amb el paissatge del riu de baix?

























divendres, 17 de setembre de 2010

Conferència "Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix"

Aquesta nota de la web de l'ajuntament, escrita pel company J. A. Collazos explica molt bé la conferència d'avui, la assistència, tot i la pluja, ha estat bona, en la línia de les altres.
Avui divendres, dins del programa de les II Jornades de Patrimoni Històric, s'ha fet a Ca Don Ventura, la conferència "Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix",  impartida per l'historiador Pere Muñoz Hernández. Pere Muñoz ha efectuat una acurada recerca sobre aquest tema, que ha quedat reflectida en diversos escrits, i en especial al llibre Alemanys a l'Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994), publicada per Edicions El Mèdol el 1994.
La presència d'una nodrida colònia estrangera, majoritàriament d'origen germànic, ha estat una de les conseqüències de la implantació i el desenvolupament de la fàbrica electroquímica, sobretot durant les primeres dècades de la seua existència. Tot plegat ha tingut un fort impacte en l'evolució socioeconòmica de Flix durant bona part del segle XX.
A més de de la seua trajectòria com a investigador i docent, Pere Muñoz ha estat alcalde de Flix (1979-1987 i 2003-2009), actualment primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Flix, i des del 2008 és senador.







Segona conferència del "III curs coneguem la Ribera d'Ebre"

"La dona pagesa de la Ribera d'Ebre, de la guerra civil fins al desarrollisme dels anys 60". Aquest és el títol de la xerrada que ens va fer ahir dijous Teresa Castelló, una visió d'aquells anys molt interessant i que m'ha portat molts records d'infantesa, pel que fa als darrers anys del tema.
L'assistència, com podeu veure és bona, un públic fidel omple la cinquantena de cadires de ca Don Ventura, cada cada dia que hi ha un acte.
http://angelsbloc.blogspot.com/2010/09/la-dona-pagesa-de-la-ribera-debre.html






La estela romana de Vinebre

14 de setembre.
Primera conferència del tercer curs “Coneguem la Ribera d'Ebre” en el marc de les segones jornades de Patrimoni Històric de Flix. La Dra. i arqueologa Margarida Genera ens va explicar moltes coses al voltant d'una troballa excepcional: l'estela funeraria de Vinebre, d'epoca romana.