divendres, 31 de juliol de 2015

Poemes cantats. Com un puny.



Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 1940) un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional (juntament amb Llach, Serrat o Maria del Mar Bonet) de tot el domini lingüístic català.

«Desconeixíem per complet l'existència d'una literatura escrita en la nostra pròpia llengua. No hi havia literatura catalana, ni cançó, ni una producció artística de cap tipus des de la nostra pròpia cultura. Quin temps!»

Raimon, Les hores guanyades (Edicions 62, 1983)






Com Un Puny 
Lletra i música: Raimon

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.


Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.


Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.

Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

dimecres, 29 de juliol de 2015

IV Regata Lliga Catalana de Llagut 2015 a Flix

Algunes fotos del matí del diumenge, tota la resta clicant aquí!




















divendres, 24 de juliol de 2015

Puntones a Flix.Temps de riu, temps era temps.


Diumenge hi haurà a Flix un espectacle impressionant al riu, la competició de la IV Regata de Llagut Català 2015, el dilluns ja posarem algunes fotos, però avui en poso algunes fotos de la festa del riu, per Festes Majors, dels anys 80, quan al riu encara hi havia moltes puntones tot hi que les vores del riu eren un desastre, crec que està en perill de desaparició això de les puntones, cada vegada n'hi ha menys i han anat desapareixent dels altres pobles de la Ribera, excepte Móra d'Ebre i Flix. 
Tants remadors com tenim!, no podríem construir-ne un parell de puntones igual com hem construït llaguts? Es podria fer buscant patrocinados, col·laborant-hi entitats i ajuntament...no sé...així, si algun dia només queda la tradició a Flix al menys la mantindríem competint entre nantres...la competició, i rivalitat entre remadors, de puntones és un dels eixos de la festa del riu, una tradició de temps immemorials, l'hauríem de cuidar! És tot un espectacle!























dijous, 16 de juliol de 2015

Poemes cantats. Vestida de nit.


Sílvia Pérez Cruz

Palafrugell, Baix Empordà. 1983.

Dels 4 als 18 anys estudia solfeig, piano i saxo alt a l'Escola Rita Ferrer de Palafrugell on coneix el mestre inspirador Manel Mañogil. Dels 12 als 16 anys estudia i dóna classes a l'escola d'art "Alartis" fundada per la seva mare Glòria Cruz, murciana-empordanesa, historiadora de l'art i professora d'expressió artística. De tant en tant canta a la taverna "La Bella Lola" de Calella acompanyada pel seu pare Càstor Pérez, gallec, investigador de l'havanera i guitarrista (la Glòria i en Càstor van formar un duet i van composar "Vestida de nit" i "Temps perdut").

Ha col·laborat amb Toti Soler, Javier Colina, Eliseo Parra, Lluís Llach, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat... entre d'altres. També ha cantat amb l'Orquestra Nacional d'Espanya dirigida per Josep Pons. Ha treballat en diferents auditoris i teatres d'Europa, Tuníssia, Argèlia, Brasil, Argentina, Mèxic, Cuba, Veneçuela i Estats Units.






Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez

Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
i amb petxines fer-lis un bressol.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Un passeig pel meandre del riu Ebre a Flix.

Un dels escenaris de la pel·lícula "L'Ebre, del bressol a la batalla"



Enmirallant-se a l'aigua!



Sargantana, sargantaneta!



Si no m'equivoco, "Datura estramonium"




                                                         La Roca del Tormo als meus peus


La flor de la carxofa


Maçanes del Ciri


Un raconet ben bonic!


 Cargol treu banya!


divendres, 10 de juliol de 2015

Poemes cantats, Avui l'he vista.

Començo amb aquesta cançó un recull de poemes cantats, són alguns dels que més m’agraden a mi. Alguns són de poetes ja desapareguts, altres de poetes desconeguts, també n’hi ha que són cançons que tenen lletra poètica, altres són dels mateixos cantautors que posen música a poemes de grans poetes. Poetes és un recull per a escoltar i sentir música per a les emocions.


Apel·les Mestres (Barcelona 1854 -1936), va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. 
Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis.






Avui l'he vista la teva casa
Avui l'he vista deserta i sola
Encara em sembla sentir mos passos
com hi ressonen
com hi ressonen

Aquelles portes que tu m'obries,
tots aquests llibres tancats i en ordre,
aquelles sales on ja no vibra
la veu tan dolça
la veu tan dolça

Per la finestra que tantes tardes
has entreoberta, de llum ansiosa,
per la finestra des d'on em veies
passar a voltes
passar a voltes

El sol entrava i amb un raig tebi
Seguint la cambra palpant les portes
Semblava dir-me i allà on és ella
Perquè no torna
Perquè no torna

Entre eixa calma solemne i trista
Mon cor te busca mes ulls no et troven
Parets i mobles com jo es consumen
Com jo t’enyoren
Com jo t’enyoren
Com jo t’enyoren

Lletra Apel·les Mestres
Música Xavier Ribalta

dijous, 2 de juliol de 2015

Dins a l'Ebre.

Diumenge passat, pujant del delta, desprès d'un matí de platja als Eucaliptus i un arròs pelat al Mediterrani Blau, ens vam aturar a Tivenys, la Piti, que sempre té bones idees va fer la proposta....va ser genial! el lloc és excepcional, com veure-ho a les fotos, ja ho sabien els nostres avantpassats ibers quan van construir, allí mateix, dalt d'un turó, les seves cases.
Ens vam banyar a un riu d'aigua clara, amb peixets movent-se entre les cames! Osti quins records em van vindre! la gent que ens hem criat entre gleres i canyars, madrilles i petxines, que sabíem on entrar al riu per anar a l'altra banda... sense anar més avall d'on volies anar, que ens bevíem a glops la vida i que encara sentim aquella auló que mai s'oblida...sabrà que vaig sentir l'altra tarde dins a l'Ebre.