dimarts, 31 de juliol del 2018

Faió, 1967: ‘Recojan documentos, dinero y salgan’.

Hi ha alguna cosa pitjor que li pugui passar a un poble? 

Extractes del text d'aquest article, per si en voleu saber més : 


Aquel 20 de noviembre pasó la Guardia Civil dando la siguiente orden: ‘Recojan documentos, dinero y salgan’. No permitían sacar nada más. 

De manera precipitada en los primeros días de la inundación “se sacó lo que se pudo y lo que no, allí se quedó para siempre. Creo que el procedimiento que utilizó Enher fue de lo más inhumano y que en la actualidad esto se habría considerado una grave violación de los derechos humanos”, subraya el exalcalde. 



Había proyectados cuatro embalses para el aprovechamiento del Ebro desde Escatrón hasta Flix: en Caspe, Mequinenza, Fayón y en Ribarroja. Eran de cota baja, lo que significaba que las poblaciones tanto de Fayón como de Mequinenza se habrían mantenido intactas. 

En la década de los 50, “la importancia de todos estos proyectos llegó al Gobierno y el Instituto Nacional de Industria (INI) se hizo cargo de la explotación del tramo del Ebro entre Escatrón y Flix. Los embalses de cota baja no interesaron por los motivos que fuera al Gobierno y optó por las presas de cota alta”, señala Arbonés. 

De manera precipitada en los primeros días de la inundación “se sacó lo que se pudo y lo que no, allí se quedó para siempre. Creo que el procedimiento que utilizó Enher fue de lo más inhumano y que en la actualidad esto se habría considerado una grave violación de los derechos humanos”, subraya el exalcalde.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Batalla de l'Ebre, avui fa 80 anys del dia que va començar.


Aquesta nit passada, del 24 al 25 de juliol, ha fet 78 anys que es va iniciar la Batalla de l’Ebre, el balanç final fou immensament tràgic, unes 130.000 baixes, dels quals 30.000 soldats morts. La resta van ser ferits i presoners.

Algunes notes:


A partir del mes de maig de 1938, Franco va llançar una ofensiva per la Vall de l’Ebre amb l’objectiu d’arribar a les costes mediterrànies i així dividir el territori dominat pels republicans. L’objectiu fou assolit i Vinaròs fou ocupat el mes d’abril. La reacció de la República fou reagrupar les seves forces i iniciar una contraofensiva sobre la línia de l’Ebre. L’avanç fou frenat i es produí la batalla més llarga i sagnant de tota la guerra –la batalla de l’Ebre- que va acabar amb la derrota de l’exèrcit republicà, deixant lliure el camí per a la conquesta de Catalunya, precipitant el final de la guerra


“Les tropes franquistes de la 55 Divisió, manada pel coronel Enrique Adrados, havien ocupat Flix el 4 d’abril de 1938 i era defensat pel 16 batalló de Mérida, integrat a la 50 Divisió. Dos Brigades (la 31 i la 33) de la 3 Divisió republicana passaren el riu la nit del 24 al 25 de juliol: la 31 per davant de la fàbrica, aquella nit ja es comença a construir el pont de ferro al davall del castell; i la 33 creuà pel sud, trobant una ferotge resistència, que no aconseguiren neutralitzar fins al migdia del 25. El pont pesant dos dies més tard ja era operatiu i, per ell, passaren la major part dels tancs i de l’artilleria del XVè Cos d’Exèrcit, donant prioritat de pas al material de guerra i els ferits sols començaren a ser evacuats per aquest punt el 31 de juliol.”


“Joan Masot i Estopà va nàixer a Flix el 25 de maig de 1920, fou cridat a files l’any 38 i formà part de la “lleva del biberó”. El dia 23 de juliol, a la nit, partí cap al front i després de dos dies de camí arribà a l’Ebre a l’alçada de Riba-roja. Creuà el riu la nit de Sant Jaume mentre a Flix sonaven cançons de Festa Major. Sis dies més tard les tropes republicanes arribaren a les portes de La Pobla de Massaluca. Un cop estabilitzat el front participà activament en defensa de la República com un membre més dels milers de soldats de l’Exèrcit Popular.”


“A Flix, Pepeta Cervelló, que s’havia quedat al poble tot i que estava a primera línia, recorda que quan van sentir les primeres explosions tota la família es va amagar en un refugi que hi havia prop de casa seva i el que més li va sorprendre fou trobar-se allí molts soldats franquistes que es treien els galons dels uniformes i si algú no se’ls podia treure perquè els portava cosits llençava la guerrera i també totes les medalles, creus i signes religiosos. De dins el refugi sentien pels carrers els repics de les botes dels soldats republicans i crits que deien: ràpido, ràpido que vamos a perder el contacto. Després aguaitaren al refugi, detingueren els militars i se sorprengueren molt de trobar-hi població civil. Al dia següent ens van dir que anéssim tots cap a la fàbrica per evacua’ns a tots a l’altra part del riu, però quan hi vam anar tenien molts presoners i no cabíem tots a les barques i ens ven fer tornar cap a casa...”


Avui encara queden soldats escampats pels camps o en fosses comunes per identificar, encara no s'han tancat les ferides. Aquí a Flix també!

Les cites són del llibre de Josep Sanchez Cervelló, Conflicte i violència a l'Ebre.