divendres, 26 de novembre del 2010

Eleccions al Parlament. 10 pensaments per a la jornada de reflexió

1.- Les campanyes electorals no són només el que surt per la tele.
També són els actes que es fan a cada poble, on només hi assisteixen els que ja estan convençuts, quan en realitat s’hauria d’assistir a tots per a escoltar el que diuen.

2.- Els partits polítics no són només els seus caps o líders.
Els partits polítics estan formats per persones, en la seva majoria anònimes, afiliades al partit o simpatitzants que treballen cada dia per a que les seves idees i propostes es facin realitat.

3.- No és veritat que els partits no tinguin propostes.
Les propostes dels partits són com la lletra petita dels contractes, només la llegeixen els que hi posen interès.
Les propostes del partits polítics són una declaració d’intencions i la seva realització  depèn del nombre d’escons que es tenen i de la capacitat de negociar.
En les negociacions sempre es cedeix alguna cosa per part de totes les parts.

4.- L’abstenció o el vot en blanc, que també són un exercici de llibertat afavoreixen sempre als partits de dretes o conservadors, els seus votants són molt més disciplinats.

5.- Les esquerres gairebé sempre són majoria, però gairebé sempre estan dividits i per tant fan més cert allò de “dividir és vèncer”.

6.- Els partits no volen el poder només per tenir el poder, hi ha persones així com hi ha persones de totes classes a tot arreu, l’anomenat “poder” és en realitat “poder de decisió” per aplicar les idees i propostes de cadascú.

7.- Les majories absolutes no són bones perquè, normalment, discriminen a les minories i encara més si són de dretes. Els pactes i acords entre partits són una cosa normal en democràcia i amés, és bo perquè garanteix unes polítiques més plurals. S’usa el concepte de “tripartit” despectivament quan per exemple Convergència i Unió és un bipartit i no serà perquè no hagin tingut discrepàncies entre ells.

8.- Els grans mitjans de comunicació afavoreixen sempre als més grans i tenen un tendència política diguin el que diguin.

9.- Jo sóc regidor per ERC, encara que mai he estat afiliat a cap partit polític i ho sóc perquè són la gent que més a prop meu he sentit, tant en la vesant nacionalista com en totes les altres vessants de la vida, socials, culturals, històriques i de projectes de futur.

10.- Jo votaré Esquerra Republicana de Catalunya.



dimecres, 24 de novembre del 2010

Tardor al meandre de Flix. Tots els colors.

Imatges del meandre de Flix a primers de novembre de 2010.
Música de Lluís Llach "País petit".
Que disfruteu!


Tardor al meandre de Flix. Tots els colors. from Jaume Masip on Vimeo.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Un mar de boira

Imatges des del mirador del meandre de Flix el dia 9 de novembre de 2010.
Música de Raimon "He mirat aquesta terra".
(Encara que les fotos perden qualitat al passar-les a video, les fletxes que hi ha baix a la dreta són per a veure en pantalla completa).


Tardor al meandre de Flix. Un mar de boira from Jaume Masip on Vimeo.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Eleccions al Parlament. Acte d'ERC a Flix.

Avui, a l'acte d'ERC a Ca Don Ventura, han intervingut Montse Perelló, Lluís Salvadó i Joan Manuel Tresserras, presentats per Xavier Vega, com podeu veure tots amb responsabilitats al govern. Els discursos han anat començant per l'àmbit local i acabant per l'àmbit general, tots han estat molt bé, però tinc que confessar la meva admiració pel conseller Tresserras, la primera vegada que el vaig escoltar, a la biblioteca de Flix ja em va causar molt bona impressió, sempre que l'he escoltat m'agradat molt com explica les coses, però avui s'ha superat, puc dir que a la sala n'hi havia més d'un amb la boca oberta, tant de bo tots poguéssim explicar les coses com ell.










divendres, 19 de novembre del 2010

Tardor al meandre (1)

No fa gaires dies, en una conversa sobre Flix, la Ribera i els seus paissatges, el meu interlocutor em comentava que als Pirineus sí que hi paissatges bonics, aquí deia que no hi havia gaires coses interessants. La veritat és que em vaig "picar" una mica, aquestes entrades "tardor al meandre 1, 2 , 3 i un mar de boira" van dedicades especialment a ell i a les persones que, com ell, encara desconeixen la seua terra.





























dijous, 18 de novembre del 2010

Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Els castells.


Segons Joan Amades, l’origen dels castells humans cal trobar-lo a les primeres Festes Decennals de la Candela de la ciutat de Valls, a l’any 1791. ... El ball dels valencians acabava amb una torre. Tres dels ballarins pujaven damunt de les espatlles dels companys, agrupats i formant pinya, i el capdanser s’enfilava damunt dels tres. Per tal de palesar i exterioritzar més llur agraïment a la Mare de Déu, van estimular-se a fer la torre com més alta i més ardida millor, i així arribaren a instituir un exercici gimnàstic popular de gran mèrit i de molta ardidesa, únic al món, conegut pels castells i més encara pels Xiquets de Valls. Tot l’estímul de la dansa fou concentrat en la figura final, fins al punt que la torre va absorbir el ball, avui completament desaparegut.




Sota el lema "força, equilibri, valor i seny " s'hi amaga una de les manifestacions culturals més genuïna i singular d'Europa: els castells.


Els castells són construccions humanes que tenen l'origen en les torres que cloïen l'anomenat Ball de Valencians. Van arrelar al Camp de Tarragona i al Penedès, especialment a Valls (Alt Camp), vila considerada el bressol dels castells. A la primeria del segle XIX hi havia en aquella vila dues colles que sostenien una gran rivalitat, accentuada per raons polítiques: la dels pagesos i la dels menestrals, avui conegudes amb els noms de Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls, respectivament.

En aquests dos-cents anys d'història els castells han passat alts i baixos, moments de tota mena. Després de la revifada dels anys 1980 i 1990, avui viuen un gran moment, amb set mil castellers integrats en una seixantena de colles, de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. Entre les que tenen més anomenada hi ha els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i, és clar, les colles Vella i Jove de Valls.

Carregar i descarregar un castell demana esforç, afany de superació i participació de menuts i grans. Els primers formen el pom de dalt, nom amb què es designen els tres últims pisos: dosos, aixecador i enxaneta, el qual acompanya la coronació del castell fent l'aleta (aixecant la mà). Com veieu, els castells tenen una terminologia pròpia, aplegada al 'Diccionari casteller' en línia del Termcat.


dimecres, 17 de novembre del 2010

Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. El cant de la Sibil·la.


Estem d'enhorabona, ahir es van declarar uns quants elements més com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat que s'han d'afegir a alguns altres que ja ho eren:
- El Misteri d’Elx (2001)
- La Patum de Berga (2005)
- El Silbo Gomero (2009)
- El Consell d’homes Bons de l’Horta de Múrcia (2009)
- El Tribunal de les Aigües de l’Horta de València" (2009)
- El Cant de la Sibil·la de Mallorca (2010)
- El Flamenc (2010)
- Els Castells catalans (2010)


- La dieta mediterrània (2010). Proposta conjunta amb Itàlia, Grècia y Marroc.



- La cetreria (2010). Proposta conjunta amb Emirats Àrabs Units, Bèlgica, República Txeca, França, República de Corea, Mongòlia, Qatar, Aràbia Saudí, Síria y Marroc.
De tots ells, al menys jo n'havia sentit parlar o ho havia vist en més d'una ocasió, excepte del cant de la sibil·la, per això avui he mirat d'informar-me, si a algú li ha passat com a mi, aquí teniu una mica d'informació.


Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, el que al Principat es coneix amb el nom de Missa del Gall. Un dels moments més emotius d'aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d'origen medieval que profetitza l'arribada del Redemptor i, al mateix temps, l'arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l'esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal. El Cant el protagonitza una persona -nin o nina, jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans. El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d'Europa. En l'actualitat el Cant de la Sibil·la es canta cada vegada en més indrets del pais: l'Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic, etc.





Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.

Ans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!

Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.




dimarts, 16 de novembre del 2010

16 de novembre de 1938, finalitza la Batalla de l'Ebre

Amb la posta de sol l’11a Brigada i part de la 15a van retirar-se per la passera de Riba-roja. Tagüeña amb l’Estat Major i la resta de la 15a Brigada passaren pel pont de Flix, alguns grups per sobre la presa i els sis últims tancs van fer-ho sobre la comporta pesada. Per la passera de Flix va retirar-se la 31a Brigada i la 33a, per la d’Ascó. A les 11 del matí la 13a brigada va replegar-se a Flix, quan ja tota la resta de forces eren a l’altra banda. A les 4:30 h del 16 de novembre de 1938 va passar l’últim home i un quart d’hora després els sapadors volaren el pont de ferro de Flix. Era el darrer acte de la gran Batalla de l’Ebre, començada 115 dies abans.
J. Ma Solé Sabaté (dir.) “La Guerra Civil a Catalunya” (pàg. 197, vol. 3)


Combatents de l'exèrcit republicà: 130.000.
Combatents de l'exèrcit franquiste: 185.000.


Baixes al bàndol republicà: 60.000 dels quals 12.000 morts.
Baixes al bàndol franquiste: 50.000 dels quals 7.000 morts.









dilluns, 15 de novembre del 2010

És temps d'aulives.

És temps d'aulives, si aquest arbre hagués de tenir un adjectiu seria difícil de triar, però jo potser triaria "agraït", si el deixes abandonat, 5, 10, 15, què sé jo quants anys! ell va fent, al seu aire. Què vols aulives? doncs vas, l’esporgues i a l’any següent o en dos anys, si el temps ho permet, doncs a collir! això es pot dir de pocs arbres. 
Apart de que en traiem l'oli, al que alguns anomenen or líquid (i tenen raó), ens dona bona fusta i la possibilitat de fer aulives en conserva, de tantes formes diferents que algú, potser algun dia hi farà una tesi.
Ma mare sempre m'ha dit que el que més li agrada de collir olives, és el soroll que fan al caure sobre els escalons de l'escala o el banc de fusta, clac, clac, clac...


                                                
                                 Aulives de "la llei", altrament dites "empeltre"


Aulivers al meandre de Flix




Lo Parot, auliver milenari d'Horta de Sant Joan


Una de les oliveres milenàries d'Ulldecona


            
































 Un auliver a  Grècia, a la illa d'Ítaca, de més de 1500 anys! això impressiona de debò!

diumenge, 14 de novembre del 2010

Jornades sobre refugis antiaeris.

Ahir vaig assistir, a la seu del Districte de Gràcia a les  jornades sobre els criteris de divulgació històrica dels refugis antiaeris a Catalunya.
Els dies 12 i 13 de novembre es van programar un seguit de conferències entorn el tema dels refugis antiaeris de Catalunya. Durant les jornades, a més de les ponències de diversos experts en el tema, també s’ha presentat la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, destacant especialment els onze refugis que, amb el suport del Memorial Democràtic, s’han rehabilitat i senyalitzat en diferents municipis i que actualment formen part de la Xarxa. La programació de les Jornades també ha propiciat l’intercanvi  d’experiències entre diferents gestors de refugis en temes com: la captació de visitants, formes de visites i gestió d’aquest important patrimoni memorial.
Una experiència molt interessant i de la que he aprés moltes coses de les diverses formes de gestió dels altres refugis de Catalunya que estan també museïtzats, de formes molt diverses.





dijous, 11 de novembre del 2010

Finalment, la passera!



Una de les cireretes del pastís

La història d’aquestes pedres és llarga i atzarosa, això de que les pedres parlen no és cap tonteria, només cal saber escoltar-les. 
Primer, durant la seua joventut,  van formar part del terra de l’església i van ser testimonis de grans alegries i de moltes tristeses, després, de terra principal d’un edifici important i principal, van passar a ser voreres, refugi de vianants, això sí, al carrer Major de la vila. Quan ja arribaven a la maduresa i les marques del temps es notaven clarament en les seues formes arrodonides, van córrer el risc de fer cap a un abocador, com a tantes companyes els va passar. Però van albirar un bri d’esperança quan, ben apilades i ordenades les van guardar a un magatzem.
Ara, arribades a la seua plenitud, estan esvanides de la vida perquè passaran, esperen que sigui durant molts anys, moltes hores al solet de l'hivern, contemplant el gran riu, com a la seua infantessa a la pedrera.
Estan contentes perquè seran testimoni de les festes del riu, a l’estiu, dels capvespres de tardor i de les matinades de primavera i veuran passar la barca i els pagesos que van i venent del tros, cada dia.
Cuidem-les, s’ho mereixen!





dimarts, 9 de novembre del 2010

El monument franquiste de Tortosa

L'ajuntament de Tortosa decideix no treure el monument franquista del mig del riu Ebre.
Lo del PP s'entén, però lo de CIU si no és treure's la careta, què és?





dilluns, 8 de novembre del 2010

El futur de la Ribera?

Diuen que tres vegades al mes durant vint anys haurà de circular el tren nuclear.
                  Aquest és el futur que volem?




                                              


Masiva movilizació alemana contra la política pronuclear de Merkel

El polémico tren con residuos se acerca a su destino tras un sinfín de interrupciones

Video de la manifestació d'Ascó.

Un video de l'amic Ferran,  de la manifestació en contra de la instal·lació del cementeri nucleara a Ascó.