És temps d'aulives, si aquest arbre hagués de tenir un adjectiu seria difícil de triar, però jo potser triaria "agraït", si el deixes abandonat, 5, 10, 15, què sé jo quants anys! ell va fent, al seu aire. Què vols aulives? doncs vas, l’esporgues i a l’any següent o en dos anys, si el temps ho permet, doncs a collir! això es pot dir de pocs arbres.
Apart de que en traiem l'oli, al que alguns anomenen or líquid (i tenen raó), ens dona bona fusta i la possibilitat de fer aulives en conserva, de tantes formes diferents que algú, potser algun dia hi farà una tesi.
Ma mare sempre m'ha dit que el que més li agrada de collir olives, és el soroll que fan al caure sobre els escalons de l'escala o el banc de fusta, clac, clac, clac...
Aulives de "la llei", altrament dites "empeltre"
Aulivers al meandre de Flix
Lo Parot, auliver milenari d'Horta de Sant Joan
Una de les oliveres milenàries d'Ulldecona
Un auliver a Grècia, a la illa d'Ítaca, de més de 1500 anys! això impressiona de debò!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada