dilluns, 21 de maig del 2012

Rabosa.

Sóc a la Vall de Sant Joan, és primera hora del matí, el sol encara està molt baix. Vaig a caminar, penso fer la costa de Butxaca i veure si me’n recordo on és el sepulcre excavat  a la roca, el forn d’oli de ginebre i si encara queden vestigis de la pista de la guerra.
Baixo del cotxe, em penjo la càmera al coll i dono una ullada als voltants de la capella olorant l’albada, resseguint les pedres de l’antiga població i escoltant el silenci, no se sent ni un moixó.
Ella venia en la meva direcció a pas ràpid, la veig, em quedo molt sorprès, reacciono, l’enfoco amb la càmera i per un segon ens quedem mirant...
Tot just per a fer aquesta foto! Perquè va girar cua i va desaparèixer dins la garriga amb una increïble agilitat.
Una rabosa!, tan mala premsa que tenen i tan simpàtiques que em cauen a mi.




dilluns, 14 de maig del 2012

Jo estic a favor de la Barca!


Començaré pel final, la proposta de construir un pont per substituir la barca de Flix no em sembla, ni la solució als problemes que té, ni la solució a una pretesa necessitat de passar urgentment i les 24 h pel riu de baix. També em sembla absurda la proposta de fer una barca amb llaguts de ferro i deixar la que tenim al terra i “fer-la visitable”.
Bé, si la proposta fos crear un centre d’interpretació de la barca (hi ha material més que suficient per a bastir-lo) i que, com a complement de la visita, es pogués passar el riu amb ella, o sigui amb l'actual, la cosa ja em semblaria molt millor.
M’explicaré, he llegit al “Parlem-ne”, el full informatiu de CiU de Flix, un article en el que es proposa la desaparició de la barca amb l’excusa del progrés i de les despeses de manteniment.
Primer fa un repàs a les despeses de manteniment que ha tingut la barca des de l’any 1991 fins l’actualitat, les he comptat tenint present la reparació que s’està fent i no la proposta de construir un mena de “flotador” (amb el que tampoc hi estic d’acord) i el total en 21 anys (ells diuen que són 11 però a mi me’n surten: 2012-1991= 21) són 202.000 € que podem semblar una bestiesa, però que en realitat serien 10.000 € a l’any, cosa que no és gens exagerada per a mantenir en funcionament un element tant important per a la gent de Flix, però que es podria millorar molt amb la solució que proposaré al final. També s'ha de tenir en compte que una de les reparacions més cares va ser a causa d'haver poliestat els llaguts, s'ha de dir que amb tota la bona intenció, però amb conseqüències nefastes per a la fusta (només es va salvar el costellam). També es deixen de dir que d'aquest 21 anys, 8 han estat al govern municipal amb responsabilitats que ara s'obliden.
Després intenten jugar la carta de que hagués pogut passar un accident, no entraré a analitzar això, només dir que la barca ha tingut, al llarg de la seva història recent, només un accident greu, que molts encara recorden i que si no em falla la memòria, diria que llavors funcionava amb llaguts de ferro.
A continuació descriuen unes premisses que hauria de complir la barca, que segons ells ara no es compleixen i la seva proposta de llaguts de ferro sí que ho faria: la seguretat de les persones, que argumenten amb els suposats enfonsaments, cosa que no és veritat; que la actuació sigui econòmicament viable, no entenc què volen dir, potser que pensen que s’hi gasten massa diners?; que tingui un cost pràcticament nul en el futur, això és impossible ni amb ells llaguts de ferro que potser s’han de pintar cada any entre d’altres actuacions: i finalment que es garanteixi a llarg termini el funcionament continuat quan, en 21 anys, s’hi ha intervingut quatre vegades, segons ells mateixos. Per tant, no sé perquè volen llaguts de ferro!.
Com podent dir que la barca en sec seria un atractiu turístic? El que seria és el pitjor exemple d’un poble que no ha sabut conservar una cosa que molta gent s’estimava i els que ens visiten admiren!



I finalment, com aquell que no vol la cosa, s’obliden de la proposta anterior, que ni ells mateixos es creuen i proposen, per enèsima vegada, un pont, amés ho donen per fet ja que diuen que en un futur no molt llunya estarà fet (disposen d’informació privilegiada?) i els arguments són:
No tenir esperes innecessàries, sense valorar que la barca és una font de relacions humanes, un punt de trobada, un testimoni d’un món que malauradament desapareix i que  valorem quan ho veiem fora i no quan el tenim a casa. Ràpid! ràpid! s’ha de creuar ràpid el riu!, no fos cas que disfrutessim de la travessia i de la contemplació d’un paisatge únic.
No tenir despeses de manteniment (?), no tenir perill per les persones(?) i una via d’evacuació en cas d’accident químic o nuclear. Això últim no és més que més demagògia, és que no escolten els consells en cas d’emergència? El primer que s’ha de fer és quedar-se a casa! En cas d’accident químic (bàsicament fuita de clor) fins que es dispersi el núvol i en cas d’accident nuclear evacuarem en direcció a Ascó pel pont del riu de baix?.
I en tot cas, si s’acabés fent el pont, s’ha de fer uns metres més amunt i carregar-se també la zona dels xops? No seria millor fer-lo més avall i conservar una de les millors i més boniques zones que tenim al poble?
És que no hi ha manera de que entenguin que apostar pel progrés no te perquè voler dir destruir?, si algú té diners per a gastar-se en un pont al riu de baix, crec que hi hauria coses molt més urgents i importants que fer al poble. Què serà el proper que demanaran? tallar la freixa, que també costa diners de mantenir?. 
I diré per acabar que hi ha molta gent que s’estima el pas de barca, que l’identifiquen com un dels símbols del nostre poble i els símbols són molt importants perquè consoliden els sentiments de pertànyer a una comunitat i ajuden a augmentar la autoestima de la gent i això és un element molt necessari per a progressar adequadament. La gent de fora que ens visita al·lucina amb la barca! I quan els expliques la història dels dos rius, de les dos barques, documentades des del segle XIV encara al·lucinen més.


Al l’Ebre català només queden quatre llaguts navegant, d’un temps en que la navegació fluvial era espectacular, els de Flix i els de Miravet. N’hi ha un altre a Riba-roja que s’està podrint a la vora del riu i dos més, els de la barca d’Ascó enfonsats aigües avall del poble. Això és el que queda, per tant és un “espècie” en perill d’extinció que necessita ser protegida!
Si tenen línia directa amb el govern, el que haurien de fer és fer-los veure la importància de ser els darrers testimonis de la navegació per l’Ebre amb aquells majestuosos vaixells i aconseguir que es fessin càrrec del manteniment i de la recuperació dels altres llaguts de Riba-roja i Ascó i de construir a Flix un centre d’interpretació (ara que estan tant de moda) dels passos del riu.
La comunitat d’Aragó va rescatar el llagut dit Cardenal de la destrucció i navega pel embassament de Mequinensa, aquí valorarem el que tenim quan ja no hi hagi remei.
Els problemes de la barca de Flix van començar quan va desaparèixer el tercer llagut, el de recanvi, que sempre estava preparat a l’altra banda del riu, cada dos anys (crec recordar) es treia un llagut del riu i es posava el de recanvi, les reparacions eren mínimes i sempre estava en les millors condicions de servei. Aquesta és, crec jo, la millor solució, un tercer llagut i un manteniment regular, que si no es fa , al final l’has de pagar tot alhora i no  els llaguts de ferro, ni el pont, ni la construcció d’un flotador de recanvi que apart de ser antiestètic i car, no sabem el resultat que pot donar.
Jo estic a favor del progrés, només faltaria, però crec que en aquest cas el progrés no està en destruir el que tenim, està en potenciar-ho, avui un company m’ha dit que si això passés a Girona ningú es plantejaria una cosa així, la barca seria tractada com una cosa excepcional, la Generalitat faria molts anys que s'encarregaria del manteniment i nantres, quan anéssim a veure-ho, ens quedaríem admirats i aquí fins hi tot  hi ha qui planteja eliminar-la, crec que tenia molta raó.
Jo vull que la barca del riu de baix continuï funcionant molt anys.
Jo estic a favor de la barca! i vosaltres?

diumenge, 6 de maig del 2012

Dia de la mare.

Dedicat a totes les mares i molt especialment a la meva i a la mare dels meus fills

divendres, 4 de maig del 2012

Història, Paissatge, Patrimoni.

Una activitat organitzada pels amics de l'Associació Lo Riu, amb els que col·laborem amb la visita guiada a càrrec de l'Associació La Cana.

Aquest tipus de col·laboracions les hauríem de potenciar més en les nostres terres, com més ens coneixerem més ens estimarem la terra.