dimarts, 21 de maig de 2013

Vall de Roures i Beseit, maig de 2013.

Hem estat un cap de setmana a Vall de Roures i hem fet una escapada a Beseit i el Parrissal, uns paissatges, tant urbans com naturals, molt espectaculars, a una hora en cotxe de Flix.
Les dos primeres fotos estan fetes des de la carretera, abans d'arribar a Orta, aquests dies orfereixen un espectacle de llums com poques vegades es veuen.



Vall de Roures és de pedra, molta pedra, gairebé tot de pedra, es nota que està molt ben cuidat.



El pont i l'antiga porta d'accés a la vila!


La plaça


Els carrers


La pujada cap a l'església de Santa Maria i el castell-palau.


Una visió general del castell i el nucli antic.


Moltes cases conserven el típic blauet de façanes i parets.


El castell és espectacular i molt ben conservat.

Les teulades també estan molt ben conservades i formen un paissatge impressionant.





El campanar de l'església i la campana "senyalera" tal com hi havia a l'església de Flix













La llibreria Serret, valla pena anar-hi.



Beseit, porta d'entrada a la vila.


Antics safarejos



Entrada al Parrisal, amb el riu Matarranya de protagonista.






 
No vam poder continuar riu amunt!




Aquí plantàvem les tendes, fa mooooltssss anys!





divendres, 17 de maig de 2013

La Sèquia del Portell

Aquesta sèquia, el reg més antic de la vila, venia antigament de la sínia de l'assut i regava els horts de tot el poble. Anava des de l'aqüedute, pel camí del molí i es feia subterrània al carrer de Baix, al Portell.
Aprofitant unes obres de la Brigada Municipal, hem pogut fer unes fotos del seu interior on destaca el sistema utilitzat al sostre.


Aquesta foto és al carrer Gombau, la resta són entrant pel portell, al carrer de Baix.








divendres, 10 de maig de 2013

dijous, 9 de maig de 2013

Primavera a la Ribera (Flix) algunes herbes i flors...

Igual tenim sort i el nostre "botànic de capçalera", no és habitual tindre'n un, ens explica que és cada cosa...encara que algunes sigui evidents...i, també estaria bé que sabéssim com es diuen aquí, com les anomenen els nostres pares i avis, això ho trobo a faltar també amb els noms del moixons, està molt bé saber que és un tallarol de casquet, però és que tota la vida li he dit capnegret! conservar els noms de les coses és contribuir a la riquesa del llenguatge i, també, moltes vegades ens explica com eren la gent que els hi va posar els noms. Pel que fa a  les flors d'aquest post no hi haurà gaire discussió però volia aprofitar per a cridar l'atenció de les persones que tenen alguna cosa a veure en ensenyar els noms de les coses, de les nostres coses, que tinguin present, per exemple que a Flix diem ruella i no rosella....