dimecres, 20 de juliol de 2016

Arran de terra, arran d'aigua.

Faig moltes vegades la volta al meandre. Passo la barca, els xops, agafo el camí de l'Aumaec fins el pont del riu de la cana, passo per la teuleria, m'entretinc amb els ràpids de l'aigua davall l'embassament, fins hi tot a vegades hi baixo i pujo amb alguna pedra, enfilo la passera del pont i per dins del poble torno fins la barca, és una horeta i quart, potser i mitja si faig més fotos.
Porto sempre la càmera, sempre! de vegades algú m'ha dit, però no l'has fotografiat del tot ja el meandre? doncs no! de vegades no faig ni una foto, de vegades en faig un munt, depèn de la mirada! en aquest cas, les fotos que avui poso, són anat amb la mirada arran de terra, arran d'aigua.
















diumenge, 10 de juliol de 2016

Una cuca de llum!

El dia de l’aniversari de la Piti, quan ja s’acabava el dia, vam tenir una bona i bonica sorpresa, al jardí hi havia una cuca de llum! Feia molts, molts anys que no en veia cap, ens va fer molta il·lusió!



És un animalet molt curiós aquest,  cliqueu aquí i anireu a la wiquipèdia.
Però per què brillen les cuques de llum? 
La llum que emeten les cuques de llum prové d’unes substàncies químiques que tenen a l’abdomen. Aquestes substàncies reaccionen entre si i alliberen energia en forma de llum. És així de simple.
La raó per la qual ho fan és per atreure la parella. Cada espècie de cuca de llum fa unes pampallugues diferents, al seu propi ritme. Així les cuques s’asseguren que s’aparellen amb membres de la mateixa espècie. 

"De sobte, una ràfega fresca de garbinada em portava una flaire de truita amb ceba i carbassó, que sortia per la finestra, oberta de bat a bat, de qualsevol cuina, era hora de sopar!. De vegades m’entretenia una estona amb les cuques de llum que hi havia als esbarzers de la vora del camí, d’altres m’aturava a collir un brotet d’ herbabona que creixia, any rera any, en una escletxa del formigó de la vorera que envoltava la casa."


Fragment de “Olor d’amic”

divendres, 1 de juliol de 2016

Tres dies al Delta de l'Ebre en família. I tercer.

I el tercer dia... un creuer per l'Ebre! de Deltebre a la desembocadura i tornar, amb unes explicacions molt interessants del patró! :).





Lo Passador!




I els colors d'arrossars...



La Illa de Buda és impresionant!






El zigurat des d'un altre punt de vista.


La fragilitat del delta es fa molt evident a la zona de la desembocadura.


Allò que veieu al fons és un far que hi havia en terra ferma, ara és a cinc km dins el mar!



Ep! dunes, flamencs, fotxes, ànecs....


I aquí...una mica tristots, gairebé s'ha acabat el cap de setmana, només ens quedava una altre arròs en família, en aquest cas, negre!