El nom de Flix

Ja fa bastants anys, quan es va debatre sobre l’origen del nom de Flix, algú va proposar que venia d’una legió romana, FORUM 49 ( F = fòrum i LIX = 49), la veritat és que ho trobo molt rebuscat però no deixa de ser curiós.
Des de ja fa molt temps tothom ha acceptat que, etimològicament, el nom del poble de Flix procedeix del llatí flexus (curvatura, sinuositat que fa el riu), per l'espectacular meandre que l'Ebre fa al voltant de la població (del verb fléctere, doblegar, surten els radicals flect, flex i flej.) però si és així, com s’explica l’origen del nom dels altres Flix?
Els noms de lloc més antics que coneixem d’aquesta zona ens han arribat a través dels romans, són de molt difícil ubicació, només n’hi ha un de segur, nombrat durant els enfrontaments entre Cèsar i Pompeu (any 49 aC), que està situat entre Flix i Mequinensa, es tracta d’Octogesa, de vegades escrit Octobesa, jo crec que és l’assentament de Sebes, situat a un dels camins naturals de l’Ebre cap a Lleida per la vall de Sant Joan, els camins antics no van variar gaire en molts segles.
En temps antics i abans que hi hagués les barques de pas i l’assut, creuar un riu com l’Ebre no era fàcil, per tant un gual havia de ser molt important. L’amic Tantost va apuntar una vegada això i penso que té molta lògica, l’assut es va situar al lloc on els hi va ser més fàcil de construir, la desembocadura de la Vall de Sant Joan és molt possible que ja fos un lloc on poder creuar el riu amb facilitat, pensem que una vegada fet l’assut els sediments van formar el que ara és el bosc de ribera de Sebes i un altre exemple de gual que encara hi és avui, és el que hi ha prop la desembocadura del riu de la Cana.
Un altre lloc habitat durant mil anys va ser el poblat dels Castellons, de moment datat entre els s X a. C. i el s. I. Aquest topònim és present a multitud de pobles i molt sovint són llocs on hi a restes històriques. Etimològicament, segons Coromines, Castelló prové de castellione, derivació de castellum (fortificació menor habitada) en llatí vulgar. L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un “castellum” originà el burg. Hi ha molts estudiosos que consideren els topònims relacionats amb “castrum” anteriors al segle V.
Finalment, hi ha un altre lloc on molt probablement hi havia un altre assentament, el castell vell.
Si tenim present que al turó del castell vell, s’hi va trobar una moneda romana, que és el lloc més estratègic, que a la vessant nord es va trobar un tros de ceràmica ibèrica, que del poblat dels Castellons no hi ha línia visual a Sebes si no passa per aquest turó, podríem pensar que hi va haver una ocupació ja des de època ibèrica i romana i que el nom de Flix podria tindre un origen llatí o fins hi tot anterior, però els romans no el nomenen en cap moment.
No sabem res del nom de Flix fins el segles X, XI, XII...
Josep Ballarí i Jovany a Orígenes históricos de Cataluña (1899), pàgina 254, diu que Flix, en un document de 980 surt com a Castello de feles, al 987 com a castrum Felix o de Felix i al 1211 castrum de felis i castrum de fels. Evidentment és un error i està parlant de Castelldefels i no de Flix.
L’any 1000 en plena ocupació musulmana és documentat el nom àrab de iflix referint-se a un husum o fortalesa de frontera i l’any de 1109, als documents apareix el topònim referent a Flix: Uqlay^s, Iflî^s i Uflay^s. “Els riberencs intercanvien senyals amb torxes en un tram de cent milles i fan el mateix des de la fortalesa de Uqlay^s (Flix) fins a la ciutat de Tortosa, que es troba a la seva riba” . BRAMON, D. El mundo en el siglo XII. El tratado de al-Zuhrî. Ed. Ausa. Barcelona 1991, p.145. (Bloc de Pere Muñoz)
Potser els àrabs no van canviar el nom, des del punt de vista toponímic, la forma en què els àrabs o arabigoparlants posaven noms a les coses o utilitzaven els topònims a la Península d'Al‑Andalus permet deduir algunes directrius generals, aplicables a les terres catalanes:
1.- Utilitzaven els topònims pre‑àrabs sense modificar‑los tret de petites adaptacions fonètiques i gràfiques: Larida (escrit així, però pronunciat Lérida), Turtuxa (Transcripció emfàtica de les dentals i xiuxiuant de la sibil·lant, igual que Barxiluna), Iberuch o Ibruh (Ibero o Ebre, segons llur forma de transcripció amb llurs grafismes), etc. Això explica que es conservin gairebé tots els topònims pre‑àrabs de Catalunya, més modificats pels cristians medievals (noms de sants, etc.) que no pas pels musulmans.
2.- Implantació de nous topònims, aquests d’origen àrab, per designar noves realitats pròpies de la societat musulmana, que no es trobaven abans. Això és evident a la Catalunya Vella i pirinenca pels topònims vials i institucions de control político‑militar del nou poder polític (castells, posades, camins, etc).
3.- A les zones de més llarga implantació, es posaran ja noms àrabs a elements del paisatge físic, encara que la presència d’antropònims àrabs a la toponímia és sovint un fet de conquesta, per necessitats cadastrals dels cristians.
4.- S’han de tenir en compte també les modificacions dels topònims àrabs en tornar‑se opac els seu significat connotatiu o descriptiu en les llengües romàniques dels nous ocupants cristians. Molts d’aquests noms es transformen en noms homòfons catalans, amb càrrega semàntica diferent (com per exemple amb els "pelat" i "bleda", catalanització dels homòfons àrabs balat i balata, que significaven “via principal, calçada” i "posada de calçada", respectivament). Això fa que alguns topònims catalans, amb clara etimologia en català, puguin tenir també una altra etimologia àrab, sense cap contradicció, ni incompatibilitat, perquè corresponen a estadis lingüístics diferents. (XVè COLLOQUI DE LA SOCIETAT D'ONOMÀSTICA. Doctor Mikel de Epalza de la Universitat d’Alacant “Toponímia àrab i estructura comarcal)
En documents medievals apareix de vegades com Flixio, Flexio, Flesio, etc. i també com Flix.
El 24 d’agost de l’any 1153, Ramon Berenguer IV, després de conquerir el castell de Miravet el cedí als templers, no solament els hi donà el Castell de Miravet i terme si no a més altres bens situats a Mequinensa, Flix, Ascó, Garcia, Móra i Tivissa: “dono et concedo eis in unoque castello de Miquinensia usque Mirabet nam de melioribus hereditatibus que ibi sunt videliçet in Miquinencia unam bonam hereditatem et in Flexio aliam et in Aschone aliam et in Carçeia aliam et in Mora aliam et in Teviça aliam...”. Colección de Documentos Ineditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo 4, p.208. Barcelona, 1849. L’any de 1449 a Tortosa no era ben vista la construcció de nous ports fluvials. Guillem Ramon de Montcada s’ocupava del “perjuhí que la ciutat de Tortosa fan et han fet Miquinença, a Flix et a molts lochs situats en Ribera d’Ebre”, i reclamava per això als diputats d’Aragó. CARRERAS CANDI, F. La navegació al riu Ebre. p. 147. (Bloc de Pere Muñoz)
Bonifaci della Volta era fill d'Ingo II della Volta i aquest era germà de Guiglielmo Burone; persones molt importants a la República de Gènova del segle XII. A Bonifaci se li va regalar el castell i el territori de Flix l’any 1154; Bonifaci era doncs signore de Flix i amb ell tots els seus descendents van esdevenir senyors de la nostra vila. Molts membres de la família de Bonifaci es van fer dir de/di Flexa o de/di Flessia; encara al nord d'Itàlia i a d’altres llocs d’aquest país, amb menys intensitat numèrica, hi ha un cognom italià, Flesia. (Bloc de Tantost)O sigui que hi ha moltes probabilitats que l’origen sigui del llatí, sense descartar l’àrab, una altre tema és que vingui de Flexus, perquè crec que també podria ser de Fleix que és un nom antic del Freixe que encara s’utilitza a les Illes, això tindria més sentit i explicaria potser els altres Flix, o d’alguns d’ells i, el més important, perquè aquest arbre és a l’escut de la vila? hem de tenir present que els escuts i els blasons neixen a l’edat mitjana però amb un significat que havia de ser entenedor i clar, què s’havia de posar a l’escut si Flix vingués de Flexus? un colze o quelcom semblant? i si fos de Fleix? un Freixe?, de vegades potser les coses són més senzilles del que semblen.