Totes les conferències que fins avui hem escoltat, dins de les jornades de patrimoni, han estat molt interessants, avui, amés, ha estat molt emotiva. Assumpta Montellà ens ha explicat avui la seva experiència personal sobre la Maternitat d'Elna, ens ha fet entendre l'exili dels milers de persones que, fugint de la guerra i les seves conseqüències, van patir les calamitats dels camps d'Argelés i altres de semblants, ens ha explicat, això ho trobo molt important, històries de gent anònima, la història normalment no parla d'aquesta gent i ha acabat amb un cant d'esperança en el gènere humà, que hi hagi gent com Elisabeth Eidenbenz per desgràcia no és freqüent
Ha agafat el micròfon i ha parlat sense parar una hora i mitja, però ens haguéssim quedat a escoltar-la molt temps més, saber explicar una història està molt bé, si amés t'arriba al cor ja no es pot demanar més. Ens hem passejat amb ella per la història d'un temps, sembla increïble sobre tot perquè és la nostra història, encara desconegut per molta gent.
A l'entrada de ca don Ventura avui en lloc de tríptics hauríem hagut de donar mocadors, ella també ha tingut moments d'emoció continguda, nosaltres, quan ha acabat hem aplaudit i ens hem quedat asseguts, en silenci, fins que ens hem refet, la història és molt potent, Assumpta l'ha explicat i a nosaltres ens ha arribat, molt endins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada