dimecres, 30 de setembre del 2009

Temps de pluja



darrera de la finestra

sents el seu alè de tardor,

trist i dolç és com un plor

que el vent ens acosta

i que truca a la porta.

Ell seu a taula,

el sents allí,

no li cal dir una paraula,

per saber que ha arribat al fi.

El temps de pluja,

temps d'estimar-se a mitja veu,

de collir el que van llençar a tot arreu,

és el temps de pluja.

Cal tornar a buidar l'armari

mentre els fulls del calendari

van caient sense fer soroll,

d'oblidar la barca al moll,

quan mai no s'acaba

l'amor ni l'estimada.

Ell seu a taula,

el sents allí, no li cal dir una paraula,

per saber que ha arribat al fi.

El temps de pluja,

temps d'estimar-se a mitja veu,

de collir el que van llençar a tot arreu,

és el temps de pluja.

A prop del foc,

per a tots dos hi ha lloc.



Joan M. Serrat