He deixat pel final els que em semblen més interessants de tots.Alp Flix, a Suïssa, és un altiplà a uns 2.000 metres sobre el nivell del mar, a la serralada dels Alps, està situat vora la població de Sur, al districte d'Albula, un districte trilingüe (alemany, italià i romanx) que està format per 23 municipis repartits en 4 cercles comunals i al cantó dels Grisons: (romanx Grischun, alemany Graubünden, italià Grigioni, francès Grisons).
Fa milers d’anys, el territori actual de Alp Flix va ser una zona pantanosa que es va anar omplint amb la sedimentació. Fa uns 600 anys immigrants de parla alemanya hi tenien importants terrenys de pastura de manera que l’any 1500 hi havia uns 200 habitants, però a causa de les adverses condicions climàtiques poca gent s’hi va quedar i ara està totalment assimilat al romanx.
A l’altre costat de la vall, l’any 1908 s’hi va fer un famós hotel, el Pizz Plata, que es va renovar completament fa pocs anys, també als anys 60 es van fer plans per a intentar aprofitar la zona pel turisme amb un pla de 10.000 llits i nombroses vies de ferrocarril, el pla va fracassar per les pressions de la gent que volia preservar la diversitat natural d’aquells paratges.
Avui és un símbol de diversitat biològica amb un important projecte d’investigació promogut per la revista alemanya GEO, alguns museus suissos dedicats a la natura, la empresa Ricola i la Fundació "Alp Flix l’illa del tresor".
En temps de l’imperi romà s’anomenava Canini Campi, però el més curiós de tot és que l’alemany Alp Flix, en llengua romanx és Alp Flex.
Romanx, retoromànic, rètic o grisó són els noms amb què es coneix el conjunt de les varietats retoromàniques que es parlen en algunes aldees del cantó muntanyós de Grisons. El romanx és un dels quatre idiomes oficials de Suïssa, i el parla el 0.5% de la seva població!. Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a Itàlia, Suïssa i França. Els cinc dialectes retoromànics més parlats són el sursilvà, el sutsilvà, el surmirà, el puter i el vallader. Sovint es considera que puter i vallader són una sola llengua: el Ladí. Aquest ladí, per la seva banda, a vegades s’associa amb la llengua de les muntanyes dolomites italianes també coneguda com a Ladí. Existeixen opinions molt diverses sobre el grau de relació que hi ha entre elles, però la teoria més acceptada és que hagin evolucionat de forma independent.
Flex... Flix...També podeu provar a pronunciar Flex amb la “x” com Flix...
I per acabar-ho d’adobar (i de complicar-ho per als que, com jo, ens agrada remenar en aquests temes) nomenaré dos poblacions que, si bé no es diuen Flix, porten un dels noms que té un arbre molt important per a nosaltres, el freixe, a les Illes encara s’anomena així: Fleix.
Doncs de Fleix n’hi ha un a la comarca de la Marina alta, a la Comunitat Valenciana, entre les poblacions de Benimaurrell i Campell, a la capçalera de la Vall de Laguar, és un paratge natural molt interessant i n’hi ha al menys dos a França, Le Fleix, que és una població i comuna francesa d’uns 150 habitants, situada a la regió de Poitou-Charentes i Le Fleix que és el nom d’un poble del sud-oest de França, a la regió d’Aquitània, departament de la Dordogne.
Fa milers d’anys, el territori actual de Alp Flix va ser una zona pantanosa que es va anar omplint amb la sedimentació. Fa uns 600 anys immigrants de parla alemanya hi tenien importants terrenys de pastura de manera que l’any 1500 hi havia uns 200 habitants, però a causa de les adverses condicions climàtiques poca gent s’hi va quedar i ara està totalment assimilat al romanx.
A l’altre costat de la vall, l’any 1908 s’hi va fer un famós hotel, el Pizz Plata, que es va renovar completament fa pocs anys, també als anys 60 es van fer plans per a intentar aprofitar la zona pel turisme amb un pla de 10.000 llits i nombroses vies de ferrocarril, el pla va fracassar per les pressions de la gent que volia preservar la diversitat natural d’aquells paratges.
Avui és un símbol de diversitat biològica amb un important projecte d’investigació promogut per la revista alemanya GEO, alguns museus suissos dedicats a la natura, la empresa Ricola i la Fundació "Alp Flix l’illa del tresor".
En temps de l’imperi romà s’anomenava Canini Campi, però el més curiós de tot és que l’alemany Alp Flix, en llengua romanx és Alp Flex.
Romanx, retoromànic, rètic o grisó són els noms amb què es coneix el conjunt de les varietats retoromàniques que es parlen en algunes aldees del cantó muntanyós de Grisons. El romanx és un dels quatre idiomes oficials de Suïssa, i el parla el 0.5% de la seva població!. Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a Itàlia, Suïssa i França. Els cinc dialectes retoromànics més parlats són el sursilvà, el sutsilvà, el surmirà, el puter i el vallader. Sovint es considera que puter i vallader són una sola llengua: el Ladí. Aquest ladí, per la seva banda, a vegades s’associa amb la llengua de les muntanyes dolomites italianes també coneguda com a Ladí. Existeixen opinions molt diverses sobre el grau de relació que hi ha entre elles, però la teoria més acceptada és que hagin evolucionat de forma independent.
Flex... Flix...També podeu provar a pronunciar Flex amb la “x” com Flix...
I per acabar-ho d’adobar (i de complicar-ho per als que, com jo, ens agrada remenar en aquests temes) nomenaré dos poblacions que, si bé no es diuen Flix, porten un dels noms que té un arbre molt important per a nosaltres, el freixe, a les Illes encara s’anomena així: Fleix.
Doncs de Fleix n’hi ha un a la comarca de la Marina alta, a la Comunitat Valenciana, entre les poblacions de Benimaurrell i Campell, a la capçalera de la Vall de Laguar, és un paratge natural molt interessant i n’hi ha al menys dos a França, Le Fleix, que és una població i comuna francesa d’uns 150 habitants, situada a la regió de Poitou-Charentes i Le Fleix que és el nom d’un poble del sud-oest de França, a la regió d’Aquitània, departament de la Dordogne.
2 comentaris:
Un Flix andalús de novela basat en un poble, potser real, que es deia o no es deia Flix, però que, fos com fos o les errades tipogràfiques el van fer anomenar-se així:
"...cómo habia tomado á Flix, villa de moriscos y saqueádola y llevádola á sangre y fuego, y matando mas mujeres que hombres, y cómo pnr falta de vituallas, se habia visto obligado á recogerse á Casar de Canjayar, á quien por otro nombre llamaban y aun llaman hoy, barranco de la Hambre, en memoria de que en él se recogieron los moriscos cuando don Fernando el Católico fué sobre Andara*, en la primera rebelion de las Alpujarras, barranco en el cual murieron de hambre casi todos los moriscos que en él se refugiaron..."
"Los monfles de las Alpujarras: novela original" Manuel Fernández y González. Gaspar y Roig, 1859
---------
Fleish (Nevada)
http://maps.google.es/maps?hl=ca&source=hp&q=Fleish%20Nevada&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
---------
Flis Pond Dam (Massachusetts)
http://maps.google.es/maps?hl=ca&source=hp&q=Flis%20Pond&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl
Aquí tens més flixancades toponímiques àrabs i andaluses:
http://www.ujaen.es/revista/arqytm/PDF/R8/R8_14_Trillo.pdf
------------
"Sant Afliy"
------------
"En él se mencionan las alquerías “del castillo de Santa Flix”, alguna de las cuales perviven hoy como pueblos, y se sitúan al NE de Ugíjar. Se trataba de Pixina (Picena), Beni Ozmen, Armalata, Unqueyar, Ystaran (identificada por este autor con Cherín) que mantienen un litigio con la de Alaroles (Laroles), también del citado castillo, por el uso del agua del río de la Ragua, en cuyas proximidades se situaban."
-------
"Por lo que sabemos, fiant Afliy, en época nazarí, que era un antiguo distrito del s. XI,e staba entonces integrado en una unidad mayor,la ta‘a de Ugíjar, que incorporaba además otros ayza’. Todavía podía conservar una cierta entidad, pues el documento de 1304 menciona,como hemos dicho, varias alquerías “del castillo de Santa Flix”, quizás la que habían pertenecido al yuz’ del mismo nombre. Lo componían las de Picena (Pixina), Beni Ozmen, Armalata, Unqueyar, Ystaran y Laroles (Alaroles). Pese apertenecer al mismo distrito, las cinco primeras disfrutaban de las aguas del río de la Ragua,mientras que la última lo hacía de las del cauce homónimo."
-------
"...etc..."
Publica un comentari a l'entrada