Patrimoni històric de Flix, les rescloses.

L’any 1852 es va constituir l’empresa “Real Compañia de Canalización del Ebro”, es van construir rescloses, canals, etc. les obres van durar uns quants anys.
Les nombroses rescloses que es van projectar al llarg del riu estaven disposades per a rebre vaixells de vapor de 10 m. d’amplada i 50 de longitud. La distància entre els llindars de les portes és de 63.50 m. l’alçada era d’uns 6 m. i al voltant de 4 el calat d’aigües. Totes es van construir de la mateixa manera i amb les mateixes mides, només variava el salt, o sigui la diferència entre el nivell superior i inferior de les aigües. L’any 1858 es van acabar les obres compreses entre Escatró i el mar i van començar a navegar pel riu Ebre quatre vaixells de vapor (es deien Cinca, Ebro, Zaragoza i Gállego) i a funcionar per al públic totes les rescloses i derivacions construïdes per la companyia.
Les obres no van continuar des de Escatró fins a Saragossa per raons tècniques i la navegació patí una forta davallada a partir de 1867, de tota manera els llaüts continuaren solcant les aigües del riu fins la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa.
De l’antiga resclosa de Flix encara se’n recorda molta gent, en parlen del seu funcionament i de com s’hi banyaven, per exemple l’any de 1931 encara hi van passar 600 barques i 43 rais.
Quan es va inaugurar el salt de Flix l’any 1947, es va abandonar i les riuades la van deixar en l’anonimat cobrint-la de fang i la vegetació la va deixar ben amagada, ara, amb el teló de fons de les obres del meandre, s’està recuperant una altra part del nostre patrimoni històric, una part espectacular, la resclosa de l’antic canal de navegació de Flix.
Hi ha una altra resclosa a Flix, construïda gairebé cent anys després, quan es va construir la presa actual encara hi havia llaüts navegant pel riu i es va haver de fer un canal de navegació per salvar el desnivell de 12 metres entre l’embasament i el riu de baix, nosaltres no li donem importància, alguns per desconeixement i altres per costum, però alguna vegada l’he ensenyat a gent que ens ha visitat i s’han quedat impressionats d’aquesta obra, ara hi ha una tanca i gairebé no s’aprecia com és, penso que també s’hauria de poder visitar.