Truita de faves tendres.

Menjar-se una truita de faves tendres, en aquesta època de l'any, perquè això si que no es pot fer en una altra, és com menjar-se un troç de primavera.

Les faves tendres poden ser de diferents mides però la condició indispensable és que no estiguin granades, es tallen a trossets petits i es posen a la paella amb un rajolí d'oli si és verge extra i de Flix molt millor perquè és molt bo i, amés, hem de fer país!. N'hi ha que hi posen alls tendres, jo ho prefereixo sense, igual com la d'espàrrecs, és que al final tot té el mateix gust! i les faves, soles, ja són prou bones.

En aquest punt es poden preparar els ous, la quantitat anirà en funció del gust de cadasqú, dit d'una altra manera, trovar la proporció adient ja és cosa del vostre art culinari. 

L'espectacle és ara l'impresionant olor que fan les faves mentres es van fent, totes les aromes de la terra,  omplen la cuina (prohibit posar l'extractor o poden aparéixer invitats sorpresa).

Una cosa important, no es poden coure massa i s'han de remenar sovint o quedaran amargues. 

Els ous han de ser frescos, si pot ser de "tres pisos" encara que de dos també és acceptable (de vegades no és fàcil trovar-los de "tres pisos"), jo ho barrejo tot en un plat ben fondo abans de tirar-ho a la paella.

Aquí també depènt del vostre "savoir fer" més dobla o més prima, més cuita o menys, donar-li la volta amb un plat, un tombatruites o com a les pel·lícules!, això sí, a  la paella no s'hi  pot enganxar res o la feina feta fins ara us pot fer fracassar.

I ja us podeu asseure a disfrutar-la! 

Bé, tot el que he aprés de cuina ho he d'agrair a la Piti (algú ho havia de dir...sitooss!)

 Finalment disculpeu la qualitat de les fotografies, fetes amb el móbil en plena "faena"!