dissabte, 2 de març de 2013

Ercros, una mala companyia!




Estan tancant la fàbrica! Tota la carn a la graella! la paciència s’ha acabat! 
I molts altres títols podria tenir aquest escrit, però he triat el de mala companyia, perquè té,amés, un doble sentit   molt a prop de la realitat.
 Estem assistint al final d’un cicle, les coses haurien pogut anar d’una altra manera, potser fins hi tot millor, però aquest cicle fa temps que tenia el final escrit, si més no, escrit on es prenen les decisions, que no és precisament prop d’aquí.
És el final també d’un tipus d’indústria, d’un anacronisme, d’una manera de fer diners més prop de la gent, més paternalista, si voleu, més del segle XIX. Quantes empreses d’aquest país tenen una colònia industrial on encara hi viuen molts dels seus treballadors? Quantes conserven clínica i menjadors obrers? Quantes conserven servituds ancestrals com la de subministrar l’aigua potable a la població? Quantes tenen una càrrega de sòls contaminats per l’activitat més que centenària? Quantes podrien muntar un museu de la seva activitat?
És veritat que això, aquesta manera de fer s’havia d’acabar algun dia, però no calia deixar-ho morir tot d’abandonament, si els responsables d’aquesta empresa, des de fa una pila d’anys haguessin estat empresaris industrials, amb visió de futur, amb inversions en investigació i nous productes,  enlloc de comercials a la cerca del benefici ràpid i poca cosa més, potser no estaríem on som. Aquí, fa anys,  s’han donat grans negocis i molts beneficis, on van anar a parar? Només posaré un exemple i no m’allargaré més en això, com és possible que el més gran productor de hipoclorit (lleixiu) de l’estat espanyol, durant un munt d’anys, mai s’hagi plantejat cap producte amb valor afegit relacionat amb això, encara que només hagués estat embotellar-la!.
Fa temps que es veia venir, la tecnologia del mercuri està obsoleta i aquí no hi ha cap inversió per a canviar-la, els dirigents ja fa temps que van apostar pel trush, loby, o com li vulgueu dir, de Tarragona, ja es ben trist que amb l’aigua que passa per aquí sobreviu i s’expansiona el polígon de Tarragona. Allò és un centre de poder i aquí som quatre gats. S’ha intentat, i es va estar ben a prop de tenir alguna alternativa com el tema dels pèl·lets, però la crisi ho va acabar capgirant i la ineficàcia i, perquè no dir-ho, i els pals a les rodes que ha posat l’empresa a noves opcions industrials, han fet fracassar algunes opcions de futur que teníem.
A Flix sempre s’ha dit que el mal va començar quan van marxar els alemanys i vam passar a ser de Cros, potser tenen raó, segurament tenen raó, però també s’ha dit durant molt temps que la fàbrica no podia tancar mai! I aquí és on no hem tingut èxit com a poble, ja fa uns quants anys que s’han fet coses per a intentar una diversificació, però s’hauria d’haver començat molt abans, no s’hauria d’haver confiat tant amb aquest empresa, no és una bona companyia. Fa molt temps també que l’administració, el govern, hauria d’haver fet més, ara tot serà correm-hi tots!
La presentació d’aquest ERO, realment no és encara tancar la fàbrica, és un cop mortal, però no el definitiu, tancar una fàbrica com la de Flix no és tant fàcil, que passarà amb els habitatges de la colònia? Que passarà amb el sòl industrial? Que passarà amb les instal·lacions? que passarà amb les servituds? Ho abandonaran tot amb nocturnitat o ho afrontaran amb responsabilitat?. Al consell de direcció no sé com ho veuen, potser es que van en un vaixell diferent i nosaltres no ho sabem, aquí ja ho comencem a veure com aquell acudit de Forges, es veu un trist oficinista i a la porta 30 directius que diuen: “ho sento, però tenim pèrdues i hem de fer reducció de plantilla”.


Ara s’obre un període de lluita, un temps per a defensar els nostres llocs de treball, per a intentar minimitzar, reduir, apaivagar el que volen fer, aquí s’hi ha d’implicar tothom com ho està fent, no és una simple reducció de plantilla, és un cop molt fort a l’economia de Flix, dels pobles del voltant, de la comarca de la Ribera d’Ebre. Veure’m com acaba el tema i després, si de cas, ja pensarem què fem, amb les edats que tenim, quin futur ens espera.
Es pot entendre Flix sense la fàbrica? Bé per a nosaltres, que no hem vist altra cosa, és molt difícil, hem de tenir present però, que només fa 117 anys que funciona, quatre generacions, hi havia Flix abans i n’hi haurà després, d’això en podem estar segurs, no serà fàcil, per a molts fins hi tot serà molt dur! Segur que serà un Flix diferent, però ens en sortirem, potser ens haurem de reinventar, potser tardarem temps, però hem de mirar endavant, ja sabeu el que dic moltes vegades, mirar enrere, conèixer la història, serveix, entre d’altres coses, per a no repetir errors, per a aprendre a caminar, a mirar al futur, amb bones companyies.
Però ara és hora de lluitar, amb totes les nostres forces i tots units! I ho he de dir, un deu per l'alcalde de Flix, un deu per tot l'ajuntament, grup de l'oposició inclòs, un deu pel comitè dels treballadors, un deu pels joves, pels comerciants i les entitats i un deu per Flix i la seva gent.


He estat escoltant el programa d'avui de Ràdio Flix, també he escoltat el que va passar al parlament, altres programes de ràdio, notícies a les televisions, he escoltant a la gent...això és molt gros, gros per als treballadors d'Ercros, molt gros per a les empreses subcontractades (n'hi ha que porten més de 25 anys treballant-hi) i he de dir que crec que l'empresa no s'esperava una reacció tant gran i tant unànime,  potser es pensaven que, com ha passat durant molt temps, s'hauria tingut molta paciència amb aquesta empresa, doncs no, la paciència s’ha acabat!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A Flix sempre s’ha dit que el mal va començar quan van marxar els alemanys i vam passar a ser de Cros, potser tenen raó, segurament tenen raó, però també s’ha dit durant molt temps que la fàbrica no podia tancar mai! I aquí és on no hem tingut èxit com a poble, ja fa uns quants anys que s’han fet coses per a intentar una diversificació, però s’hauria d’haver començat molt abans, no s’hauria d’haver confiat tant amb aquest empresa, no és una bona companyia. Fa molt temps també que l’administració, el govern, hauria d’haver fet més, ara tot serà correm-hi tots!

Molt ben dit Sr Masip
però crec recordar que ha estat vuit anys a l'Ajuntament dins d'un grup que es caracteritza per un rotund NO a tot que no sigui castell, cigonyes, cavalls, refugis, marges del riu, ocellets ...
On estava vostè?

Jaume Masip Llop ha dit...

Torno a recordar que si voleu que es publiqui el vostre comentari us heu d'identificar...

Anònim ha dit...

Zaragozano. Quiero mostrar mi apoyo y solidaridad con los trabajadores/as de Ercros.Tratar a las personas como un simple factor económico que produzca ganancias, no importar las consecuencias que se deriven, es contrario a los valores humanos y genera un amplio y cada vez mayor rechazo social. Uno mi mano a la vuestra en la lucha contra los despidos.¡Suerte!

Anònim ha dit...

Jaume soy un Zaragozano seguidor de tu blog. Realizas en la entradilla una acertada y buena reflexión. Saludos