dilluns, 19 de març de 2012

Dia del pare.

Això de ser pare, ho he de reconèixer, és impressionant, podríem dir que és la segona millor cosa que et pot passar a la vida, la primera  crec que és ser mare, però per a això s’ha de ser dona i no és el cas.
Ser pare és una experiència que s’ha de valorar a llarg termini, amb el pas del temps,  allà pels anys en que també comences a saber valorar, de debò, el que és ser fill. Si en aquest precís moment, pots pensar que et sents orgullós del teus fills i que el teu pare sent el mateix per tu, ja et pots asseure a disfrutar del moment perquè de veritat s’ho val.
Avui és 19 de març, dia del pare, és veritat allò que diu molta gent que no té sentit que hi hagi un dia especial dedicat a una celebració determinada, el millor és que tots els dies es tingui present el que s’intenta transmetre aquest dia, però penso que també és important que hi hagi un dia on s’hi faci especial menció. A qui no li agrada que el felicitin, el besin o l’abracin, encara que sigui un dia a l’any, per un motiu determinat!.
Sempre diem que hauríem de buscar motius cada dia per a demostrar que estimes a algú, però la veritat és que es molt fàcil caure en la rutina i oblidar-se de les coses que són realment importants a la vida. Sovint passa que quan ens en adonem és massa tard.
John Lenon va dir: “la vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans”.
I tenia raó!




2 comentaris:

Anna Segarra ha dit...

Sempre m´han encantat aquestes fotos de les sabates.

Jaume Masip Llop ha dit...

A mi també! Imaginat a dins els peus de Pau i Aïda1