Segons Joan Amades, l’origen dels castells humans cal trobar-lo a les primeres Festes Decennals de la Candela de la ciutat de Valls, a l’any 1791. ... El ball dels valencians acabava amb una torre. Tres dels ballarins pujaven damunt de les espatlles dels companys, agrupats i formant pinya, i el capdanser s’enfilava damunt dels tres. Per tal de palesar i exterioritzar més llur agraïment a la Mare de Déu, van estimular-se a fer la torre com més alta i més ardida millor, i així arribaren a instituir un exercici gimnàstic popular de gran mèrit i de molta ardidesa, únic al món, conegut pels castells i més encara pels Xiquets de Valls. Tot l’estímul de la dansa fou concentrat en la figura final, fins al punt que la torre va absorbir el ball, avui completament desaparegut.
Sota el lema "força, equilibri, valor i seny " s'hi amaga una de les manifestacions culturals més genuïna i singular d'Europa: els castells.
Els castells són construccions humanes que tenen l'origen en les torres que cloïen l'anomenat Ball de Valencians. Van arrelar al Camp de Tarragona i al Penedès, especialment a Valls (Alt Camp), vila considerada el bressol dels castells. A la primeria del segle XIX hi havia en aquella vila dues colles que sostenien una gran rivalitat, accentuada per raons polítiques: la dels pagesos i la dels menestrals, avui conegudes amb els noms de Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls, respectivament.
En aquests dos-cents anys d'història els castells han passat alts i baixos, moments de tota mena. Després de la revifada dels anys 1980 i 1990, avui viuen un gran moment, amb set mil castellers integrats en una seixantena de colles, de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. Entre les que tenen més anomenada hi ha els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i, és clar, les colles Vella i Jove de Valls.
Carregar i descarregar un castell demana esforç, afany de superació i participació de menuts i grans. Els primers formen el pom de dalt, nom amb què es designen els tres últims pisos: dosos, aixecador i enxaneta, el qual acompanya la coronació del castell fent l'aleta (aixecant la mà). Com veieu, els castells tenen una terminologia pròpia, aplegada al 'Diccionari casteller' en línia del Termcat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada