dimarts, 14 de setembre del 2010

Parlament del dia 12, el dia del Castell Nou.



Parlament que havia preparat per a llegir i que vaig dir...com vaig poder...
Salutacions...
Estareu d'acord amb mi que si dic que avui és un dia molt especial per a Flix, estic dient una obvietat molt gran.
Estareu també d'acord amb mi en que és, també, una obvietat molt gran, dir que avui és per a Flix un dia històric.
Doncs, tot i que és una obvietat molt gran ho vull dir amb totes les lletres, Flixancos i Flixanques! Avui és un dia històric per a la nostra vila.
Fa set anys, quan vàrem entrar a formar part d'allò tant complicat i alhora tant engrescador, com és el govern municipal, ho vam fer amb uns objectius molt clars pel que fa al nostre patrimoni històric i arqueològic, tant clars que fins hi tot vàrem crear una regidoria només per aquests temes.
Avui, a uns mesos d'acabar la segona legislatura, crec que podem dir que aquells objectius s'han aconsseguit en un tant per cent molt important i crec, amés, que hem obert un cami, espero que sense retorn, per a continuar treballant en aquest sentit.
Tenim un refugi antiaeri museitzat, hem posat al descobert, i espero que aviat podrem restaurar, el sistema defensiu de la façana fluvial del riu de baix, amb més de sis torres de guaita i defensa medievals i dos baluarts del segle XVII, hem recuperat la resclosa de l'antic canal de navegació del gran projecte del segle XIX, hem protegit diversos elements amb la declaració de BCIL's, portem excavant al poblat i necropòlis de Sebes des de l'any 2005, tenim a punt el projecte executiu per a fer del molí d'Oriol, un molí del segle XVII, un centre d'interpretació de l'oli. Hem instaurat les visites guiades pel nucli antic, participant en les jornades eurepees de patrimoni des de l'any 2004 i tenim alguns diamants en brut, com el poblat iberic dels castellons o la pedrera de la boca bovera i una possible vila romana.
Tot això, que és material i que es pot veure i tocar, no seria res sense una altra cosa que ja ha començat a canviar, i és que ens comencem a creure que tenim coses per ensenyar, coses que la pròpia gent del poble no sabia que teniem i això, trobo que és molt important perquè ens fa sentir orgullosos del què i d'on som i fa pujar uns quants punts la autoestima, que en els temps que corren penso que és prou important.
Amés tota aquesta riquessa patrimonial, sumada a la riquesa en patrimoni natural, al riu Ebre i, entre d'altres a la recuperació de les façanes fluvials, està donant forma a una cosa, que alguns il·luminats ja deiem fa anys i que avui està en boca de tothom, es diu turisme cultural, un maó, una totxana més en la necesària diversificació econòmica.
Bé doncs a tot això avui hi hem d'afegir l'element històric més simbòlic de tots, el Castell Nou, li diem nou perquè n'hi havia un de vell, del que queden poques restes, una llàstima per una banda, i per una altra el motiu pel qual existeix aquest fortí.
Els carlistes van reutilitzar moltes fortaleses existents com a Móra o a Miravet, a Flix al quedar el castell vell, que estava a l'istme del meandre, molt malmés després de la guerra de successió, en van fer un de nou, és aquest del que avui inaugurem la primera fase de la seva restauració.
Seguidament, l'arquitecte que va redactar el projecte, Miquel Orellana i que també ha portat la direcció de l'obra, us explicarà en què ha consistit aquesta primera fase i les principals línees de la segona, que esperem poder començar aviat.
Després us dirigiran unes paraules Teresa Castelló, subdelegada del govern de l'estat i Lluís Salvadó, delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l?Ebre, com a representants de les dos administracions que han finançat les obres i, per acabar agafarà la paraula, el batlle de Flix, Óscar Bosch. Després obrirem la porta i podreu visitar i preguntar tot el que vulgueu sobre el castell nou de Flix.
Abans però, deixeu-me que faci uns quants agraiments. A l'equip de seguiment de les obres i als operaris que l'han executat per l'interés, la comprensió i la sensibilitat que han tingut en un obra com aquesta tant artesanal i complexa.
Vull tenir també un record per aquelles persones que varen intentar restaurar el castell i no ho van aconsseguir, regidors, associacions... fins hi tot uns veins van proposar rehabilitar-lo amb les seves pròpies mans.
Agrair també a l'escola Municipal de música i a Flexus teatre la seva col·laboració desinteresada en el dia d'avui i finalment a tots els que han treballat i aconsseguit que el que semblava un sommi avui sigui una realitat.
Algú podria pensar que hem tingut sort, una obra de mig milió d'euros, amb cost zero per a l'ajuntament, no s'aconsegueix cada dia, però penso que, apart de la sort, es va fer un projecte que va arribar on havia d'arribar i va engrescar a qui havia de decidir i crec que el que avui tenim és fruit del treball i l'esforç de molta gent que un dia es va creure que això podia ser una realitat i, quan va passar la sort, per sort, els va enxampar treballant. Moltes gràcies i moltes felicitats!