Aprofitant que aquesta setmana hi ha excavacions a Sebes i el dissabte una visita, dins les Jornades de Patrimoni i continuant amb les fitxes dels BCIL's, us poso una mica d'informació sobre aquest jaciment arqueològic.
| Núm. catàleg: | 15 | Identificador: | SEBES (I) | |||||||||||||
| Terme municipal: | FLIX | Comarca : | RIBERA D'EBRE | |||||||||||||
| Coordenades UTM: | X=0292524; Y=4568516 | Alçada snm: | 78 | |||||||||||||
| Núm. jaciment IPAC: | 5908 | Codi de registre IPAC: | I04641 | |||||||||||||
| Règim jurídic: | Propietat privada | Cronologia: | Ferro Ibèric Antic - Romana republicana | |||||||||||||
| Protecció: | Sense protecció | |||||||||||||||
| Tipus de jaciment: | Lloc d'hàbitat: poblat | |||||||||||||||
| Referència cartogràfica: | Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133). | |||||||||||||||
| Situació: | Terreny erm. La partida de Sebes està situada a la riba esquerra del riu Ebre; entre les poblacions de Riba-roja d'Ebre i Flix. Al nord de la plana on hi ha la Reserva Natural de Sebes i a la dreta del Barranc de Sant Joan es troba una plataforma plana elevada 35 m sobre el riu i a uns 500 m de distància d'aquest. En aquesta elevació es troben els jaciments de Sebes (I) i (II). Per accedir al jaciment, sortint de Flix, cal creuar l'embassament d'aquesta població i agafar el primer camí a l'esquerra de la carretera C-12, és el camí de Sebes, que porta fins a la Reserva Natural de Sebes i continua fins a Riba-roja d'Ebre; cal seguir aquest camí uns 2.750 m fins trobar un desviament a la dreta i seguir 300 m per un camí asfaltat; a 500 m trobem un nou desviament a la dreta, aquest cop per un camí de terra que discorre pels peus de l'elevació on està el jaciment. | |||||||||||||||
| Descripció: | Lloc d'hàbitat: poblat En la part plana del cim del turó es conserven restes de parets ben visibles que semblen delimitar un gran àmbit rectangular, amb compartiments poc precisos però amb una distribució de l'espai que suggereix algun tipus de gran edificació de datació desconeguda. De l'estructura rectangular en resten varies filades; és un mur bastit amb pedres carejades de mida mitjana (mides: 18 m de llarg, 16 m d'amplada i 60 cm de gruix). El costat llarg està orientat vers el riu. M. Genera (1982) esmenta vàries habitacions de 3 m de llargada per 1,5 m d'ample. Es documenta la troballa d'un bloc de pedra treballada. M. Genera (1982) també menciona, entre els materials lítics, diversos nuclis de sílex, fragments de destrals polides i un fragment de molí de mà. Entre els materials ceràmics esmenta un fragment de campaniana C i diversos fragments de ceràmica ibèrica pintada i comuna a torn. Segons la mateixa autora, es tractaria d'un poblat ibèric que tindria el seu assentament primitiu a un lloc veí més alt (Sebes II), donades les característiques estratègiques de l'indret. Mentre que C. Garola (1986), a partir de l'estudi del material ceràmic documentat, situa aquest jaciment entre el 750 i el 600 a.C., i a un segon moment d’ocupació li correspondria una cronologia situable dins del segle V i començaments del IV a.C., corresponents als materials ibèrics de Sebes (II), és a dir, l'aturonament més enlairat. Garola documenta: entre el material lític: làmina-ganivet, ascla denticulada, ascla amb osca, ascla amb vora abatuda i aixa ben polida de forma triangular. Material ceràmic: entre la ceràmica a mà, fragments de vora, peces carenades, elements de premsió, fons plans, fons còncaus, peces bitronco-còniques de perfil en S; entre les peces d'importació, vores de campaniana B. Garola (1985) atribueix els fragments de campaniana a les fases d'ocupació més modernes, relacionades amb la presència de materials romans a la part baixa, prop del riu. J. Noguera ha documentat ceràmica a mà; ceràmica a torn ibèrica oxidada (una vora de morter, vores de coll de cigne, àmfores, pithoi, etc), a més de campaniana B i C. | |||||||||||||||
Proposta d'afectació del BCIL (parcel·les del cadastre): | Parcel·les 178, 188, 189, 192, 193 i 197 del polígon 7. | |||||||||||||||
Bibliografia: | Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003. GAROLA BARTOLÍ, C. Iberització a la Ribera d’Ebre, a Miscel·lània, 3, CERE, Flix, 1986, pp. 9-31. GAROLA BARTOLÍ, C. Noticiari: Sebes (Flix, Ribera d’Ebre), a Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, època V, nums. 6-7 (1984-1985), Tarragona, 1988, pp. 255-277 GENERA, M. Anotaciones sobre nuevos hallazgos de yacimientos ibéricos en la comarca de la Ribera d’Ebre (Tarragona), a Mesa redonda sobre la Baja Época Ibérica (1979), Madrid, 1981, pp. 297-302. GENERA, M. Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, a Fonaments, 3, Barcelona, 1982, pp. 63. GENERA, M. L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Coop. Graf. Dertosense, Tortosa, 1991, pp. 28. MASCORT, M.T.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J.: Noves aportacions sobre el poblament protohistòric a les comarques del curs inferior de l’Ebre. Els resultats de la campanya de prospecció desenvolupada l’any 1988, a La romanització del Pirineu. 8é Col·loqui d’Arqueologia de Puigcerdà (1988), Puigcerdà, 1990, pp. 165-174. NOGUERA, J. L’evolució del poblament a la Foia de Móra (Ribera d’Ebre, Tarragona) des del Bronze Final a l’època romana, a Citerior 2, Tarragona, 1998, pp. 97-127. NOGUERA, J.: Característiques dels poblats ibèrics fortificats en el curs inferior de l’Ebre, a Ilercavònia, 1, CERE, Flix, 2000, pp. 25-51. NOGUERA, J. Ibers a l’Ebre, CERE, Flix, 2002, pp. 54-57. SANZ, M., Población ibérica del Valle del Ebro, a Boletín Arqueológico de Tarragona, època IV, fasc. 121-128, Tarragona,1973-74, pp. 11-22. VIDAL, X., Aproximació a la iberització de la Ribera d’Ebre, a Miscel·lania, 4, CERE, Flix, 1985, pp. 11-28. | |||||||||||||||
| Núm. catàleg: | 16 | Identificador: | SEBES (II) | |||||||||||||
| Terme municipal: | FLIX | Comarca : | RIBERA D'EBRE | |||||||||||||
| Coordenades UTM: | X=292499; Y=4568516 | Alçada snm: | 90 | |||||||||||||
| Núm. jaciment IPAC: | 5909 | Codi de registre IPAC: | I04642 | |||||||||||||
| Règim jurídic: | Propietat privada | Cronologia: | Bronze Final III - Ferro Ibèric Ple | |||||||||||||
| Protecció: | Sense protecció | |||||||||||||||
| Tipus de jaciment: | Lloc d'hàbitat: poblat | |||||||||||||||
| Referència cartogràfica: | Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133). | |||||||||||||||
| Situació: | Terreny erm. La partida de Sebes està situada a la riba esquerra del riu Ebre; entre les poblacions de Riba-roja d'Ebre i Flix. Al nord de la plana on hi ha la Reserva Natural de Sebes i a la dreta del Barranc de Sant Joan es troba una plataforma plana elevada 35 m sobre el riu i a uns 500 m de distància d'aquest. En aquesta elevació es troben els jaciments de Sebes (I) i (II). Per accedir al jaciment, sortint de Flix, cal creuar l'embassament d'aquesta població i agafar el primer camí a l'esquerra de la carretera C-12, és el camí de Sebes, que porta fins a la Reserva Natural de Sebes i continua fins a Riba-roja d'Ebre; cal seguir aquest camí uns 2.750 m fins trobar un desviament a la dreta i seguir 300 m per un camí asfaltat; a 500 m trobem un nou desviament a la dreta, aquest cop per un camí de terra que discorre pels peus de l'elevació on està el jaciment. El jaciment es troba en la part alta d'un petit turó situat darrera del turó on es troba el jaciment de Sebes (I). Està separat de la resta d'elevacions per una petita depressió. | |||||||||||||||
| Descripció: | Lloc d'hàbitat: poblat A la part nord-oest són visibles les restes d'una muralla realitzada amb gran aparell. La part superior del turó ha estat afectada per l'acció de furtius i per estructures defensives de la Guerra Civil, de manera que s'observen restes d'habitacions i una gran estructura amb lloses. Les darreres excavacions (Jaume Noguera, 2000), han consistit en cales per determinar l'extensió, la direcció i alçada conservada d'algunes parets; a la vessant oest també s'observa un mur longitudinal. Aquestes estructures, de les quals se'n conserven diverses filades, estan bastides amb pedra carejada de dimensions mitjanes. L'acció d'afeccionats clandestins ha posat al descobert abundant ceràmica ibèrica de pasta bicolor i tricolor, de vasos globulars i d'emmagatzematge. M. Genera (1981 i 1982) esmenta que es recolliren abundants materials lítics (entre ells, una peça de quarsita i diverses peces de sílex) i fragments ceràmics a mà, de pasta poc depurada i cuita irregular, molts d'ells decorats amb cordons, mugrons, impressions digitals i incisions, a més a més d'algunes bases planes. Amb tot això, aquesta autora considerava que hi hauria emplaçat l'antic poblat pre-ibèric, del qual els habitants haurien baixat més tard, instal·lant-se a l'àrea veïna on s'emplaçà el poblat ibèric de Sebes. Les prospeccions d’Alaminos, Ojuel i Revilla (1987) confirmaren la presència de fragments ceràmics a mà, la majoria informes, no només al cim del turó sinó també a la vessant que dóna a Sebes. També documentaren l'existència d'estructures d'habitació al cim del turó, que havien estat excavades clandestinament. C. Garola (1986), a partir de l'estudi del material ceràmic documentat, situa el jaciment de Sebes (I) entre el 750 i el 600 a.C., i Sebes (II) tindria una cronologia situable dins del segle V i començaments del IV a.C., és a dir, a un estadi coetani al del poblat del Barranc del Mosselló, situat davant mateix, a l'altra banda del riu, cosa que fa pensar a l'autor en la possibilitat d'algun tipus de relació entre ambdós poblats. Garola va documentar ceràmica a mà i ceràmica de torn de tècnica ibèrica (àmfores, gerres de coll de cignes, plats i ceràmica grisa). J. Noguera, en la seva visita al poblat documentà 4 fragments d'àmfora fenícia. | |||||||||||||||
Proposta d'afectació del BCIL (parcel·les del cadastre): | Parcel·les 180, 188, 189, 190, 192 i 197 del polígon 7. | |||||||||||||||
Bibliografia: | Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003. GAROLA BARTOLÍ, C. Iberització a la Ribera d’Ebre, a Miscel·lània, 3, CERE, Flix, 1986, pp. 9-31. GAROLA BARTOLÍ, C. Noticiari: Sebes (Flix, Ribera d’Ebre), a Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, època V, nums. 6-7 (1984-1985), Tarragona, 1988, pp. 255-277 GENERA, M. Anotaciones sobre nuevos hallazgos de yacimientos ibéricos en la comarca de la Ribera d’Ebre (Tarragona), a Mesa redonda sobre la Baja Época Ibérica (1979), Madrid, 1981, pp. 297-302. GENERA, M. Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, a Fonaments, 3, Barcelona, 1982, pp. 63. GENERA, M. L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Coop. Graf. Dertosense, Tortosa, 1991, pp. 28. MASCORT, M.T.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J.: Noves aportacions sobre el poblament protohistòric a les comarques del curs inferior de l’Ebre. Els resultats de la campanya de prospecció desenvolupada l’any 1988, a La romanització del Pirineu. 8é Col·loqui d’Arqueologia de Puigcerdà (1988), Puigcerdà, 1990, pp. 165-174. NOGUERA, J. L’evolució del poblament a la Foia de Móra (Ribera d’Ebre, Tarragona) des del Bronze Final a l’època romana, a Citerior 2, Tarragona, 1998, pp. 97-127. NOGUERA, J.: Característiques dels poblats ibèrics fortificats en el curs inferior de l’Ebre, a Ilercavònia, 1, CERE, Flix, 2000, pp. 25-51. NOGUERA, J. Ibers a l’Ebre, CERE, Flix, 2002, pp. 54-57. SANZ, M., Población ibérica del Valle del Ebro, a Boletín Arqueológico de Tarragona, època IV, fasc. 121-128, Tarragona,1973-74, pp. 11-22. VIDAL, X., Aproximació a la iberització de la Ribera d’Ebre, a Miscel·lania, 4, CERE, Flix, 1985, pp. 11-28. | |||||||||||||||
S'ha de tenir present que, quan es van confeccionar les fitxes, la necròpolis encara no s'havia descobert.
Les intervencions arqueològiques realitzades des de l'any 2005 en el jaciment de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre) han identificat diversos moments díocupaciò, amb funcions diferents. Així, han estat documentades estructures defensives de la batalla de l'Ebre de 1938, restes d'un probable edifici medieval, un poblat de la primera del ferro, la seva necròpolis, i finalment un assentament d'època ibèrica. Fins al moment han estat parcialment excavats el poblat i la necròpolis de la primera del ferro. El poblat és un petit habitat fortificat del segle VII aC, abandonat durant la primera meitat del segle VI aC. Presenta una única fase d'ocupació, encara que dins d'aquesta es poden detectar algunes reformes arquitectòniques, com ara tapiats de portes i reforços de murs. La seva situació, controlant l'aiguabarreig del barranc de Sant Joan a l'Ebre, la via principal cap a les terres de ponent, suggereix el control de les comunicacions i dels recursos que s'hi desplaçaven. Les dades de qué disposem suggereixen una economia en la qual la ramaderia tindria un pes significatiu, tot i que cal pensar que l'agricultura, la pesca, la caça i la recolecció també serien importants. Quant a la necròpolis contemporània, es tracta de cremacions dipositades dins d'urnes cineràries de ceràmica a mà, enterrades en el subsòl i cobertes per estructures de pedres que formen una doble anella concèntrica. La identificació de l'hàbitat i de la necròpolis de la mateixa cronologia és un fet poc habitual en l'arqueologia protohistòrica catalana. Aquesta dualitat i l'excepcional estat de conservació dels enterraments de la necròpolis permetrà aprofundir sobre l'economia i la societat de les poblacions de la primera edat del ferro del curs inferior de l'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada