dijous, 16 de juliol de 2015

Poemes cantats. Vestida de nit.


Sílvia Pérez Cruz

Palafrugell, Baix Empordà. 1983.

Dels 4 als 18 anys estudia solfeig, piano i saxo alt a l'Escola Rita Ferrer de Palafrugell on coneix el mestre inspirador Manel Mañogil. Dels 12 als 16 anys estudia i dóna classes a l'escola d'art "Alartis" fundada per la seva mare Glòria Cruz, murciana-empordanesa, historiadora de l'art i professora d'expressió artística. De tant en tant canta a la taverna "La Bella Lola" de Calella acompanyada pel seu pare Càstor Pérez, gallec, investigador de l'havanera i guitarrista (la Glòria i en Càstor van formar un duet i van composar "Vestida de nit" i "Temps perdut").

Ha col·laborat amb Toti Soler, Javier Colina, Eliseo Parra, Lluís Llach, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat... entre d'altres. També ha cantat amb l'Orquestra Nacional d'Espanya dirigida per Josep Pons. Ha treballat en diferents auditoris i teatres d'Europa, Tuníssia, Argèlia, Brasil, Argentina, Mèxic, Cuba, Veneçuela i Estats Units.






Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez

Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
i amb petxines fer-lis un bressol.

Cap comentari: