El meu avi era un home increïble, ja de ben gran, i pressentint que no viuria gaire més temps, una tarda es va acostar a l’hort de la casa i es va anar acomiadant d’un en un de tots els arbres. El més bonic de tot això va ser que no venia d’una persona sofisticada amb ganes de passar a la posteritat. No era teatre. El meu avi era un pastor analfabet i allò li va sortir de l’ànima.
José Saramago, entrevista, Dominical de El periodico núm. 234 de 11.3.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada