dissabte, 20 de juny de 2009

Un home bo, que ho ha fet molt bé.

Avui he vist part de la entrevista a Vicenç Ferrer que han emés per TV3 amb motiu de la seva mort i m'ha recordat a la que, ja fa temps li van fer a una altra persona molt semblant, en Casaldàliga, ells, i molts d'altres essers humans anònims, han dedicat la seva vida a una cosa que sembla molt senzilla, ajudar a d'altres persones, ho han fet des d'una manera de ser que admiro molt, la humilitat, la senzillesa, la constància, la tolerància i el respecte, moltes vegades son persones que creuen en Déu d'una manera molt particular i personal però que pensen que la religió, les religions, son una altra cosa.
Aquest home, per exemple, ha dit avui que "si ha de servir per a que pugui ajudar a més gent, benvigundes siguin les medalles i els reconeixements", que totes les religions son com rius que, un dia o altre, faran cap al mateix mar, que va deixar de ser jesuita perquè ja no era "de la colla" i que un dia se'n va adonar que el que realment el feia feliç era ajudar a la gent i a això va dedicar-se.

Hi ha persones així al mon, n'hi ha a la India, a l'Àfrica, a l'Amèrica llatina, als suburbis de les nostres grans ciutats i fins hi tot al nostre poble, la diferència està en la quantitat i en que uns hi dediquen la vida i altres intenten ser millors persones cada dia.

Jo, que penso que els déus son una creació de l'home per a intentar donar resposta a dubtes existencials com d'on venim, l'orígen de l'univers o qué hi ha després de la mort, que en nom de les religions o en contra d'elles s'han fet autèntiques masacres, que eren més "humanes" les creences anteriors al cristianisme i que aquest, ni els altres, generalment no actuen com prediquen, vull dir que, malgrat com va el món, persones com Vicenç Ferrer, creguin en Déu o no, fan que pensi que hi ha esperança en que algun dia el mon en el que vivim serà més just.


Lourdes Castellvi Esteban ha dit:
"Avui es un dia molt trist, ha marxat un home "sant", ell va entendre que la pau no es sols l'absencia de conflictes sinó també la lluita contra la discriminacio, el sofriment i la pobresa."

3 comentaris:

Reyes ha dit...

Ni sabia que existia aquest home. Sense dubte va duguer tenir un concepte de la vida bastant diferent al nostre. A admirar.

D'altra banda crec que les ONG ha d'anar de la mà, inseparablement, de la lluita social. Per què si no és feina en và.

sisco ha dit...

Home “sant”?

Sort tindría Roma, única que pot anomenar santetats, de que aquestos que altra hora la van nodrir i i fet i fet despres van renunciar d'ella seguissin després de la seva mort nodrint Roma amb tan sols posar-los un pedestal i un dia al saturnal, i que tot això fora mes a mes per a major glòria de Roma

No crec que Vicent Ferre es mereixi que’l fem sant a Roma, que poc guardó seria, crec que mereix bastant més, crec que es mereix que’l nomenem tot sols "home bo" i en l'Organització de les Nacions Unides, per unanimitat, amb aplaudiments, el Cant dels Ocells i alguna llágrima que regui la llavor d’aquest l'acte, solsament així....... em sembla

Roma entendrà de santedats, però que sabrà de bondats?

Jaume ha dit...

Sisco, alguna cosa deuen volen dir les "cometes", amés, qui ha parlat de Roma?
Salut