divendres, 12 de juny de 2009

Reflexionem-hi

És interessant analitzar perqùe s'utilitza l'anonimat per fer comentaris als blocs o inclús crear-ne algun. Suposo que hi deu haver diversos motius, des de la timidessa o vergonya, fins el morbo de dir el que a un li passi pel dellonsis amagat rera la cortina, fins aquí, encara que no hi estigui d'acord, es pot arribar a entendre.
El que ja no és normal és amagar-se a l'nonimat per a dir bestieses, mentides, calumnies, etc. sota la disfressa de un suposat dir que es diuen les coses clares, quan en realitat el que passa és que aquestes persones se senten molt soles, estan bastant amargades i viuen en una ignorància volguda, de converses de bar i de xafarderies sense cap fonament.
Tot plegat fa una mica de llàstima, fins que, de vegades es converteix en una mena de venjança contra el mon, on hi posen al sac a tothom que no pensi com ells.
Jo crec que el millor que podem fer és no entrar en cap debat amb aquests tipus de persones, realment és el que volen i com més emprenyat els hi dediques un comentari, més disfruten, si ningú els fa cas, excepte els pocs que poden pensar com ells, se'n cansen i la resta de l'humanitat descansem o dediquem el temps a coses millors.

6 comentaris:

enric ha dit...

Si Jaume tens raò en que hi hauriem de passar de contestar-hi, però de vegades no et pots aguantar i contestes per explicar-hi com funcionen les coses, pensant que ho entendrà. Però son persones que no volen entendre res i treuen les seves propies conclusions de comentaris que agafen d'aqui i d'alla.
Una abraçada!

Reyes ha dit...

D'això se'n diu Trolejar

http://es.wikipedia.org/wiki/Troll_(Internet)

eva_yam ha dit...

eissssssssssss molt bona Reyes!! he buscat el teu link i és veritat!!
A mi m'encanta que la gent comenti els articles dels blocs i fins i tot q entri a debat per parlar i cadascú digui la seva però sempre amb respecte! però parlar amb anònims em fa rabia ja què no partim de les mateixes condicions!! a mi m'agrada donar la cara sempre!!

petonetsssssssssssss

He buscat la definició i com que és molt bona la poso:

"Un troll o trol es un vocablo de internet que describe a una persona que solo busca provocar intencionadamente a los usuarios o lectores, creando controversia, provocar reacciones predecibles, especialmente por parte de usuarios novatos, con fines diversos, desde el simple divertimento hasta interrumpir o desviar los temas de las discusiones, o bien provocar flamewars, enfadando a sus participantes y enfrentándolos entre sí. El troll puede ser más o menos sofisticado, desde mensajes groseros, ofensivos o fuera de tema, sutiles provocaciones o mentiras difíciles de detectar, con la intención en cualquier caso de confundir o provocar la reacción de los demás.

Aunque originalmente el término solo se refería a la práctica en sí y no a la persona, un desplazamiento metonímico posterior ha hecho que también se aplique a las personas que presuntamente incurren en ese tipo de prácticas. Su origen etimológico más probable evoca la idea de «morder el anzuelo» (troll es un tipo de pesca en inglés)"

eva_yam

KEIFAREM ha dit...

Si noi , però moltes vegades és que en la vida real son timids i mal educats , gent pos sociable que en aquest mitjà es desfoguen . Mes val no tenir-ho en compte tot i que costa.

MOdera els comentaris i t'estalviaras disgustos .
Salut i currat una mica més el format del blog home que segur que si remenes una mica ho fas amb mes gust .

salu2

enric ha dit...

Gràcies Reyes per definir-ho i a tu Eva per buscar la definició ( t'ho has currat).

tantost ha dit...

Hi ha moments que cal asserenar-se quan les mosques i mosquits piquen massa.

Avui m'han picat dos insectes. Primer, al matí, una mosca blanca que he pogut agafar i identificar amb una lupa de fabricació alemanya. Aixi el primer delicte, picada o mossegada no ha quedat impune. La mosca en qüestió portava un escut del Reial Madrid al pit, un nom que deia Cristiano Ronlado a l'esquena i el número set a sota.

La segona picada o millor dit xuclada de sang, que volia ser també anònima, ha estat d'un mosquit elefant asiàtic, doncs l'he pogut detenir i analitzarlo amb un microscopi electrònic japonès. La trompa del mosquit, minúscula, això sí, era com les elefants de Sabu, l'actor aquell, parent de Joselito, tan lleig com ell i tan dolent, protagonista del xenòfob "Llibre de la selva" de Kipling.

Tots dos insectes han estat posats a disposició judicial.

Ah!! Se m'oblidava...Flixitats pel New Block on The Click

Salut, lluites, jotes i a les barricades contra el gran capital i mori el gran capitalisme i el petit si cal.

JA