És
temps de fer aulives! Encara que aquest any sembla primavera enlloc de tardor,
a casa han florit els rosers i treballar collint aulives en mànigues de camisa
no és gaire normal.
Piti,
la meua companya, diu que això de fer les aulives ja no és lo que era, que això
dels compressors i les pintes mecàniques li han tret aquella mena d’encant que
tenia...i té raó!
Ara
ja no sens el moixons cantar ni les olives fent clac, clac, clac donant cops
als esglaons del banquet, també parles molt poc, gairebé res, perquè el soroll
no et deixa.
Bé,
mun fill diu Pau, i també té raó, diu que abans anàvem en carro i ara en cotxe o
tractor i que la feina és molt més lleugera.
Al
temps dels meus iaios, collien aulives en escales de 16 esglaons! Josep Llop
de cal Ranci cantave jotes i Josep Masip de Xuximet cantave sarsueles! Abans d’arribar
aquestes pintes modernes escoltàvem la ràdio i fins hi tot algú encara cantava,
potser caldria reivindicar instruments menys sorollosos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada