II Jornada Carmel Biarnés a Ascó

Nous noms per a carrers, carrerons i places. (2)

Durant el període d'exposició pública també es va fer un resum de l'explicació dels diversos noms.

Núm. 1

Carrer de Ramon Escriche

Ramon Escriche Altabás fou un industrial del món del coure nascut a Mosqueruela (Terol) que a mitjans dels anys 70 adquirí la finca de la Devesa. Enamorat de la seva finca, no dubtà en interessar-se pel poble, així el novembre de l’any 1986 decidí realitzar el polígon industrial de la Devesa, convertint-se aquest en el referent del creixement econòmic del poble de Flix, polígon on ubicaria un projecte molt personal com és RECUPROD, creant força llocs de treball. A principis dels 90 faria un gest que l’honoraria: la cessió al poble del Mas del director i voltants per a que fos el símbol de la Reserva de Fauna Salvatge de Sebes. Tot i la seva avançada edat sempre s’interessà per nous projectes agraris i industrials, com la plantació de mes de 50 mil olivers, i a l’altiplà de la finca construint la central solar més gran de l’estat que porta el seu nom: Parc Solar Ramon Escriche.
Núm. 2

Carrer de la Teuleria

És el carrer que porta a La Teuleria que, apart del nom de la partida del terme anomenada així, és una antiga bòvila on es conserven les restes de tres forns, realitzats amb pedra i maó, d’un pou, les conduccions i les basses de decantació. A l’entorn s’observen els grans buits deixats per l’extracció d’argiles necessàries per al seu funcionament. La cronologia dels tres forns actuals és incerta, encara que amb diferents remocions i refraccions poden haver tingut una continuïtat des de principis del segle XVII, aquesta teuleria s’esmenta en el Capbreu de Flix de 1624.

Núm. 3

Carrer de Joanot Martorell

Joanot Martorell (València, 1413? – 1465?). Cavaller i novel·lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc, obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps. Miguel de Cervantes en fa referència a El Quixot: "Por su estilo es éste el mejor libro del mundo.". La seva vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències. Martorell va escriure altres textos que no ens han arribat en la seva totalitat, com ara la novel·la Flor de cavalleria i el relat inacabat Guillem de Varoic. 
Núm. 4

Carrer d’Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949)

Fou un periodista i polític català i President del Parlament de Catalunya a l’exili. Va ser també autor d’un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Història dels moviments nacionals, El nacionalismo catalán, Nacionalisme i federalisme i Història nacional de Catalunya.

L’any 1937 obtingué el premi Valentí Almirall, concedit a la millor recopilació d’articles periodístics.

L’any 1930 fundà Acció Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya i l’1 d’octubre de 1936 fou elegit Vicepresident Primer del Parlament, la qual cosa li comportà la Presidència interina de la Cambra, quan Josep Irla hagué d’ocupar, també interinament, la Presidència de la Generalitat, després de l’assassinat de Lluís Companys.

A la fi de la Segona Guerra Mundial formà part, a França, del Govern del President Irla, i el 1946 s’instal·là a Perpinyà, des d'on continuà escrivint un seguit de llibres que aparegueren pòstumament. També va escriure un seguit de llibres sobre la prehistòria a Catalunya

Des de l’any 1991, la universitat pública de les comarques tarragonines  porta el seu nom: Universitat Rovira i Virgili (URV).
Núm. 5

Carrer de Miquel Martí Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions. 

Als catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d’una esclerosi múltiple. La seva poesia, d’arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l’àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. La seva poesia ha estat traduïda a més de 15 llengües. 

La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). 
Núm. 6

Carrer de Ausiàs March

Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare Pere March, i el seu oncle, Jaume March escriviren també bons versos.

Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants i va participar en alguna guerra (en l’expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420 i continuada l’any següent a Sicília i Nàpols i el 1424 era present en una expedició a l’illa nord-africana de Gerba). Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills. La segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense fills legítims, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards. Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta i posteriorment.
Núm. 7

Carrer de Ramon Llull

Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar de temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.
Núm. 36

Carrer de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d’octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.

Als inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d’evasió d’aquell entorn clos i decebedor que ha patit. Inicia així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d’aquells anys. Aquests són anys de molta activitat, durant els quals l’escriptora treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i és membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes.

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l’exili. S’instal·la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París. 

La publicació de La plaça del Diamant (1962) contribueix a la seva consolidació definitiva.

L’any 1966, li atorguen, finalment, el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies, després vindran La meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). 

De retorn a Catalunya, és membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Mor en una clínica de Girona, el 13 d’abril de 1983, deixa com a hereu del  llegat literari  l'Institut d'Estudis Catalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda. 

Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l’autora. El conjunt de la seva obra es continua reeditant i traduint constantment.

Núm. 12

Avinguda dels Montredons

Montredons és el nom d’una de les partides del terme de Flix, prop de la zona.

Núm. 13

Carrer de La Fatarella

És el poble veí del mateix nom.

Núm. 18

Escales de Bonifaci de la Volta

El 4 d’octubre del 1154 va ser quan el comte Ramon Berenguer IV  feu donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l’altra tercera part. Als documents apareix Flixio.

Núm. 19

Carreró de Perot de Vilanova

El llibre "Perot de Vilanova" editat per l’Ajuntament de Flix , conté la transcripció íntegra de les memòries d’aquest singular personatge que visqué a la segona meitat del segle XVI, i que comprèn un seguit d’esdeveniments transcorreguts entre els anys 1551 i 1573. Perot de Vilanova fou doctor en lleis i diputat pel braç militar a les corts catalanes. Tal com es reflecteix a les memòries, la seua vida transcorregué entre Barcelona, Lleida i Flix. Tot i que no es coneix quin va ser el seu lloc de naixement, Perot de Vilanova va pertànyer a una nissaga familiar que va tenir durant molts anys un gran ascendent i influència a Flix, on molts dels seus membres van arribar a assolir el càrrec de batlle. L’original del manuscrit de les memòries es troba a la Biblioteca de Catalunya, i fou transcrit per Antoni Simón i Tarrés, catedràtic d’Història Moderna per la Universitat Autònoma de Barcelona, qui al mateix temps s’ha encarregat de redactar un estudi introductori del llibre. Aquest volum es completa amb una cronologia sobre la presència de la família Vilanova a Flix, escrita per l’historiador i actual batlle de Flix, Pere Muñoz Hernández.

Núm. 20

Plaça de la Música

Els alumnes de l’escola de música van proposar de posar-li aquest nom, ja que no en tenia, o li deia cadascú a la seua manera, quan decidiren utilitzar-la per a fer concerts a l’aire lliure en algunes nits d’estiu.

Núm. 21

Carreró de Teresa Gil de Vidaure

Any de 1257, 5 d’octubre: Humbert de la Volta i el seu nét  Albert  varen vendre a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents als citats castells i viles, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix per la quantitat de 7500 mazeres d’or. Entre d’altres renúncies absolen del jurament que li prestaren en el seu moment els habitants d’aquests castells i llocs, tant cristians com sarraïns i jueus. Presenten com a fiador el rei Jaume I, que va rebre la signatura del rei el 28 de setembre de 1260.

Els hereus de Bonifaci Della Volta, primer senyor feudal del castell de Flix (1154) gràcies a Ramon Berenguer IV, vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i comprarien les poblacions d’Alboraia i Alcadalmaçara del regne de València.

Altrament, el 18 d’agost d’aquest any, Jaume I havia donat a la viuda aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" (o concubina reial), i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i la vila de Flix en franc alou.

Cinc anys després, l'1 de desembre del 1262, Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, va vendre per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.

Es considera l’amant i tercera esposa de Jaume I, tingué dos fills.

Nous noms per a carrers, carrerons i places.(1)

A finals de maig l'ajuntament en Ple va aprovar, després d'haver estat exposada al públic durant un mes, la proposta de posar nom a uns quans carrers, carrerons i places que no en tenien.

No es tractava de canviar cap nom de cap carrer sinó de donar-ne als que no en tenien amb la finalitat de facilitar les coses, hi ha diferents casos:

.- Petició d'alguns veïns per a posar nom al carrer on viuen, per exemple a la urbanització de la Ventonella.

.- Carrers de nova construcció, per exemple l’ampliació del Polígon de la Devesa o la nova urbanització als terrenys de l’Incasol, en aquest cas no hi ha problemes de canvis d’adreces.

.- Carrerons, escales, places i placetes que no tenien nom i que es feia difícil d’explicar on son, per exemple és més fàcil dir “Plaça del Lledoner” que “l’aparcament que hi ha a l’Avinguda de la llum a la banda del riu” o “la placeta que hi ha al Carrer de Jaume I on hi ha una font”, també és més entenedor dir “Carreró de Perot” que “el carreró o les escales que van del Carrer de Gombau al Carrer del Castell”, en aquests casos tampoc no hi ha problema d’adreces.
Aquesta és la segona vegada que s'actua sobre  noms de carrers, la primera, cal recordar, fonamentalment fou per a normalitzar alguns noms, encara en queden alguns que s'estant estudiant.
Aquests són els noms que s'han aprovat:

Janis Joplin, 40 anys de la seva mort.

El braç de les fúries.

Amb la projecció del documental "El braç de les fúries", ahir divendres, es van acabar els actes programats a les "II Jornades de Patrimoni Històric de Flix", només queda la exposició "Quan plovien bombes", que podeu veure fins el dia 12 d'octubre.

Ahir vàrem estar a punt de suspendre la projecció per problemes tècnics,  finalment es van poder resoldre i vàrem poder comptar amés de amb Jordi Guardiola, amb l'altre codirector, José Carlos Miranda, que ens van fer la presentació.

Es tracta d'un documental impresionant, per la feina feta, per l'impacte de les imatges del bombardeig sobre Lleida del 2 de novembre de 1938 i per les noves dades que aporta.

MIguel Hernández, en el centenari del seu naixement, 30 de setembre de 1910.

 ELEGÍA

(En Orihuela, su pueblo y el mío, se me ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con quien tanto quería).

Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.

Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento.
a las desalentadas amapolas

daré tu corazón por alimento. 

Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.

Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.

No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.

Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.

Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.

En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.

Volverás a mi huerto y a mi higuera:
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera

de angelicales ceras y labores. 

Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores.

Alegrarás la sombra de mis cejas,
y tu sangre se irán a cada lado
disputando tu novia y las abejas.

Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

10 de enero de 1936

El braç de les fúries, darrer acte de les Jornades de Patrimoni.

Un "auliver"espectacular.

Les obres de la Costa del Graner i del Carrer de Baix estan a la recta final, avui, gràcies a l'esforç, treball i experiència de dos persones de la brigada muncipal, Diego Garcia i J. A. Griso, hem pogut acabar amb èxit el trasllat d'un auliver centenari (400 o 500 anys segons els experts), provinent de la partida de les Valls i fruit d'una donació molt especial que explicaré un altre dia. 

Avui us deixo amb les fotos de l'esdeveniment.

Jornades Europees del Patrimoni a Flix.

Dissabte visita guiada pel nucli antic que inclou el refugi antiaeri i diumenge jornada de portes obertes al Castell nou.

Participants en la visita del dissabte

Col·loqui "Quan plovien bombes" amb Xavier Domènech.

L'acte es va realitzar, a Ca Don Ventura, ahir divendres, en el marc de l’exposició itinerant "Quan plovien bombes" , aquesta exposició té per objectiu la recuperació de la memòria dels bombardejos que  van patir més de 140 poblacions catalanes entre 1937-1939. El contingut centra l’atenció en els bombardeigs soferts a Barcelona, per bé que recull informació d’altres poblacions.

La  xerrada va anar a càrrec de Xavier Domènech que és historiador i professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat bàsicament sobre els períodes del franquisme i la transició i, també, amb menor intensitat, de la Guerra Civil, centrant les seves investigacions en els moviments socials, els mecanismes i processos de canvi polític i la conformació de les identitats populars. També ha comissariat exposicions com "Memòria Democràtica de Sabadell, 1936 - 1976", "Quan plovien bombes. Barcelona i els bombardeigs durant la Guerra Civil" i "Refugi", alhora que ha treballat en diversos projectes d'articulació de la memòria històrica i en la realització de biografies de vida a partir de la construcció de fonts orals.

Aquest acte, dins les "II Jornades de Patrimoni Històric de Flix", s'ha fet gràcies al Comebe i al seu coordinador Tècnic, Xavier Royes.

Xavier Doménech   i   Xavier Royes