dissabte, 26 de desembre de 2009

Coses del calendari.

Des de sempre els humans hem tingut la necessitat de trobar un sistema per mesurar el temps. Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions.
La paraula “calendari” prové etimològicament del mot “calendas” que designava el primer dia del mes entre els romans.
Els calendaris anuals més antics, com els babilonis, egipcis o xinesos eren lunars, els actual musulmà i jueu també ho son. El nostre calendari actual és solar i te com a base el calendari romà que amb diverses reformes ha esdevingut el que actualment utilitzem, inicialment el formaven 10 mesos:
Martius, Aprilis, Maius, Junious, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.
Al segle VIII a. c. Numa Pompili va ajustar l’any al cicle solar afegint al final els mesos de Januarius i Februarius. Per recuperar el retard solar, s’afegia un mes de 22 o 23 dies cada dos anys, amb el nom de Mercedarius i s’intercalava entre el 23 i 24 de febrer.
Fins l’any 153 a. c. l’any començava al març, Juli Cèsar l’any 46 a. c. va reformar el calendari, malgrat tot els romans van continuar dividint els mesos en funció de les fases lunars i amb setmanes de set dies o planetes. Per ajustar-ho s’afegia un dia suplementari cada quatre anys el 24 de febrer, van dedicar el setè mes (quintilis) a Juli Cèsar i mes tard el vuitè (sextilis) a Octavi August i considerant que no se li podia dedicar un mes amb menys dies van prendre un altre dia del mes de febrer, per tant juliol i agost tenen 31 dies.
Primitiu: Anys de 340 dies dividits en 10 mesos lunars, 4 mesos de 31 dies i 6 de 30.
Reforma de Numa Pompili: Anys de 355 dies dividits en 12 mesos, 4 de 31 dies, 7 de 29 i 1 de 28.
Reforma de Juli Cèsar: Anys de 365 dies dividits en 12 mesos, alternant de 30 i de 31 dies i el febrer que sempre en tenia 29.
Els noms del mesos:
Gener --- Januarius --- en honor del déu Janus
Febrer --- Februarius --- mes de les purificacions dedicat a les festes februaries
Març --- Martius --- En honor del déu Mart
Abril --- Aprilis --- mes de l’esclat de les flors. El nom prové de “aprire”, obrir-se les flors
Maig --- Maius --- en honor de la deesa Maia, mare de Hermes i de Mercuri
Juny --- Junius --- en honor de la deesa Juno
Juliol – Quintilis o Julius --- cinquè mes abans de la reforma juliana i després dedicat a Juli Cèsar
Agost --- Sextilis o Augustus – sisè mes abans de la reforma juliana i després dedicat a Octavi August
Setembre, octubre, novembre i desembre --- setè, vuitè, novè i desè mes abans de la reforma juliana.
Els noms dels dies de la setmana també provenen dels romans, el diumenge que en català ha perdut la relació amb els sol, en anglès i alemany encara la conserven, Sunday i Sontag.
Dilluns.- dia de la lluna, lunae dies
Dimarts.- dia de Mart, martis dies
Dimecres.- dia de Mercuri, mercurii dies
Dijous.- dia de Júpiter, jovis dies
Divendres.- dia de Venus, veneris dies
Dissabte.- dia de Saturn, saturni dies
Diumenge.- dia del Sol, solis dies
El calendari julià tenia una mitjana lleugerament superior a l’any solar, generant una diferència de 3 dies cada 400 anys. A petició del concili de Trento l’any 1582, el papa Gregori XIII va impulsar la darrera reforma, que va acabar de configurar el calendari actual i la va aplicar des del naixement de crist, quan comença a comptar el nostre temps. Al segle XVI l’avenç sobre el calendari solar era de 10 dies, per tal d’ajustar-lo es van eliminar 10 dies de l’any 1582, així el 5 d’octubre va passar a ser el 15 d’octubre. A més va canviar la llei de l’any de traspàs per acabar d’ajustar-ho i amb el nou càlcul l’error que es produeix és de 1 dia 4 hores i 48 minuts cada 4000 anys.
El calendari litúrgic cristià és molt complex, compren tot l’any i te diversos cicles però només un, el que va de Carnaval a Corpus oscil•la dins del calendari gregorià i és herència jueva. Tot el bloc va en funció de la Pasqua que se celebra sempre el primer diumenge després del 14è dia de la lluna pasqual, si aquest dia és diumenge, s’entendrà el diumenge següent.
Dijous jarder.- setè dijous abans del dijous sant
Diumenge de carnaval.- setè diumenge abans del diumenge de Pasqua
Dimecres de cendra.- setè dimecres abans de Pasqua (comença la quaresma)
Diumenge de Pasqua.- diumenge després de la 3ª lluna plena de l’any
Dijous d’ascensió.- sisè dijous després de pasqua
Dilluns de la segona pasqua.- setè dilluns després de pasqua
Dijous de corpus.- novè dijous després de pasqua
El carnestoltes està fitxat de dijous jarder al dimecres de cendra però si es té en compte els antecedents romans del nostre carnaval el cicle s’encavalla amb el Nadal i fins hi tot l’inclou.
D’aquesta manera es poden vincular un seguit de festes tradicionals catalanes amb les antigues festes romanes, per exemple la dels Sants innocents es pot vincular a les Saturnalies, Sant Antoni a les Lupercàlies i Santa Àgueda a les Matronalies.
Saturnàlies.- Festes dels esclaus i de les classes socials dèbils, inversió de l’orde establert.
Lupercàlies.- Ritual de fecundació i protecció dels ramats en el qual la disfressa tenia un important paper.
Matronàlies.- Festes exclusivament de les dones i commemoració del rapte de les Sabines.
El cicle de Nadal és el més celebrat i més carregat de contingut tradicional, es fa present quan s’instal•len les lluminàries dels carrers però el cicle s’inicia amb Santa Llúcia i s’acaba per la Candelera. Els antecedents cal buscar-los en les Saturnalies, en honor del déu Saturn però sobre tot en els rituals del solstici d’hivern que els cristians van fer coincidir amb el naixement del messies.

1 comentari:

eva_yam ha dit...

Felicitats per l'article! l'he trobat molt interessant!!