Patrimoni desaparegut (2)

Tot el patrimoni desaparegut de Flix era important, però la desaparició d’aquest complex de sínies, molí i aqüeducte, potser és el més colpidor i desastrós de tots.

La roda petita movia els engranatges i les moles d’un molí de farina, la roda gran tenia 12 metres de diàmetre i pujava l’aigua fins un aqüeducte, que es pot veure a la part esquerra de la foto i que conduïa l’aigua per a regar tant els horts de la seva vora com, travessant per davall del poble, tots els dels Xofars, al meandre, i també els horts dels Arenys, gairebé igual com en l’actualitat perquè quan es va destruir la sínia va generar una servitud que encara dura.

Al segle XVII fins hi tot aquesta instal•lació va ser fortificada amb una muralla al seu voltant (plànol de Beaulieu) i durant la guerra del francès va quedar inutilitzada durant anys, un fet que fou desastrós per a la vila de Flix. D’aquest sistema de reg hi ha molta documentació als arxius i als llibres d’història. El plànol és del segle XVIII i es troba a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Tot això fou destruït com a conseqüència de la instal•lació de la fàbrica l’any 1897, en el seu lloc es va construir l’anomenada “casa de turbines”, avui també desapareguda, que aprofitant el salt de l’assut, produïa electricitat pel funcionament de la factoria.

N’hi havia algunes més a l’Ebre de similars característiques, el seu origen és incert, alguns diuen que la van construir els àrabs, molt experts en les coses de l’aigua, d’altres que era d’època medieval, sabem segur que per exemple al segle XV ja existia: “Entrant per la dita vall ve a la sínia de sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall de la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta... E lo dit dia aprés dinar muntaren al molí del dit loch de Fflix per mirar, e veren aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat...” (l’any de 1460, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, fan un viatge per encàrrec dels consellers barcelonins. Havien de reconèixer el terreny per trobar la millor ruta per transportar el blat de Castella, Aragó i l’Urgell a Barcelona sense passar per Tortosa i evitar així les seves imposicions fiscals).

La foto de la sínia en colors és a Síria, és de principis del segle XIV i em va fer adonar que el sistema era doble, o sigui que a la foto de la nostra hi falta una roda sencera.
Val la pena ampliar la primera foto i veure un munt de detalls, per exemple la gent que està mirant a la càmara.