L'Onze, a les sis.

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA 

(ELPUNT AVUI, DIUMENGE 2 DE SETEMBRE 2012)

Hi haurà el senyor Canals, que és pujolista, i sempre deia que ara no tocava. I en Marc, el fill, que és enginyer i va ser trosko. I el Paco, que és taxista, i va venir de Còrdova. I el Lluís i la Neus, antics psuqueros, amb ex-companys de cèl•lula, acompanyats dels néts. I el Pere, que abans era mossèn, i ara és mestre i treballa per a comerç just. I la Txelo, que és ecologista i té una copisteria. I la Maria que, als 50, ha perdut la por de dir-se lesbiana. I el Manolo, que té el Bar Manolo i parla el mateix andalús de quan va arribar de Sevilla, fa quaranta anys. També hi serà el Robert, amb la família i uns quants amics del Front, de totes les batalles. I la Laia, premi extraordinari de carrera, que no té feina. I el Joan Fornós, empresari exportador, que no para d'innovar. La Glòria, que és monja de clausura, dirà una mentida pietosa per ser a Barcelona, vestir-se de carrer i dur l'estelada al cor i al crit. Hi haurà el Pol, l'Ona, la Mar i la Mireia. Potser desfilaran al costat del Kevin i el Jonatan, que hi seran amb la Jèssica i la Jenífer, que es veu que surten junts. I el Jaume i la Virgínia, vinguts de Perpinyà. I el doctor Ràfols, que ha tornat abans d'un congrés a Boston, perquè no s'ho vol perdre. El senyor Enric, que era de la UCD, hi va tranquil perquè, amb la independència, li han assegurat que podrà continuar sent de dretes. El Jordi hi anirà amb bastó, només una estoneta, perquè el metge, que també hi serà, diu que no pot caminar. I l'Oriol, ciutadà del món, que hi vindrà expressament de Nova York, on viu de fa quinze anys, que no és nacionalista, però que, en la distància, s'ha descobert més nacional que mai. I el Pepe, que és molt de la conya, imita la duquessa d'Alba, li va el flamenc i se sulfura quan, per Nadal, al poble, li toquen Catalunya, on li han nascut els fills. I el Josep i la Marta, pacifistes, catòlics de base i cara de bona gent. I la Dolors i la Teresa, funcionàries, que el divendres van de negre.

També l'Ernest, el Toni, la Montse i la Marina, mentre el partit bada i no sap on és. En Font i en Prim vindran de Buenos Aires i ja s'ho han arreglat per agafar vacances aquests dies i tots els del casal n'esperen la tornada per a saber què. Hi vindrà la Charo, assistent social i altermundista, amb un autocar del centre cívic. I el Quique i la Juani, convençuts pels fills, parella inseparable d'ençà que es van conèixer al sindicat, a principis dels setanta. I don Ramon, conservador de mena, que només desfila pel carrer a les processons. La Carme, infermera i feminista, no s'ha pogut canviar la guàrdia i ho seguirà per ràdio. En Murià, des de Jalisco, ho farà per internet. Sí que hi serà l'Arnau, informàtic, que treballa a Singapur, amb la Maria i la Sònia, cosines a l'atur. I al Quique, que és molt pijo, li durà el papà o el servei. I el Saoka, nascut al Congo, que ara ja és d'aquí. I en Pere Savall, activista de la llengua. La Lídia, protestant, hi vindrà amb més gent de la seva església. I s'hi trobarà amb la Cèlia, la negreta colombiana, que parla el català de Pompeu Fabra. I el Boro i l'Empar, que hauran sortit de Carlet a primera hora per aprofitar el dia a BCN. Hi anirà l'Ikbal, pakistanès i musulmà, que parla urdú amb els pares i català amb els fills. I també el Moby, que canta rap. I en Tià i n'Antònia, na Magda i en Cil, amb el llaç quadribarrat, que tornaran a Palma amb el darrer vol. I la secretària del Jiménez de Sotomayor, amb gorra perquè no fos cas, amb la Rosario, que no en durà pas. I el director del diari dels que guanyen, per estudiar què caldrà fer per apuntar-se a la victòria, el dia D. I mossèn Jaume que, el diumenge abans, ho abocarà trona avall a missa major. I en Salvador, que és músic, amb orquestra i cor. I en Casas, que va ser fatxa, però ara no. I el Francesc, propalestí, prosaharaui, prochavista que, al final, s'ha fet també procatalà. I el catedràtic Serra, que s'estrenarà de manifestació. I en Grenyes, que ha recorregut totes les sigles de la llibertat i va encara amb nom de guerra. La Reme i el Pedro, amb bandera i tot. El Bernat d'Eivissa i el Paulí, vingut de Calaceit. La Núria i el Jordi, sardanistes vells. Lo Gervasi, la Cinta i lo Jaumet també. I el senyor Lluch, historiador local, amb el Cesc i la Clara, dos del morro fort. I el cap de recursos humans d'un bufet de prestigi, amb el cunyat, executiu d'una multinacional. També el Fermín Rodríguez, ex-guàrdia civil, el sergent Carreras de la Guàrdia Urbana i en Juli Ros, comissari i mosso. I el Joan-Francesc, grau 33, amb el Ricard i el Pere, de la mateixa lògia. I hi anirem amb l'estelada de la dignitat. Hi serem tots. Perquè som un poble. I serem estat.