dimarts, 10 de desembre del 2019

Teatre a les monges 1945/1946




       
Estava al llit sense poder dormir, havia posat la ràdio petita al davall del coixí per a no molestar, escoltava música clàssica, de sobte escolto que diuen “ escoltarem Johan Straus en el rap penat”, sona la música, carai! Si és el “ mursielago” és com parlàvem a Flix, alguns encara hi parlen. 
La memòria s’en va anar molt enrrera, la música em va portar fins l’escola de les monges. 
Un dia la madre Anna Maria, que era la que ens ensenyava labors, a brodar, a fer “ganxillo”, en fi, una mica de cada cosa i també totes les tardes a resar el rosari, ens va dir ”hem de fer teatre”, ens vam posar molt contentes. Uns dies després vam començar els assajos, feiem dues obres, El Panyalon i Els segadors, a mi em va tocar fer la segona, o sigui els Segadors, no era parlant, sols segàvem, dallàvem... després venia la festa, començava la música i a ballar fent coreografia. Quan ja estava tot après i a punt, va arribar l’hora de la veritat, abans de obrir les portes el “fotogafo” el senyor Mestres ens va fer una fotografia ja vestides per a la funció, totes estàvem mirant a la càmara en silenci, que tot sortís bé, la sorpresa va ser gran quan va disparar el flash, no sabíem de que anava, vam quedar totes amb cara de “susto”. 
Quan estic mirant la foto, de tant en tant m’agrada fer-ho, penso en l’innocència de la majoria, era l’any 1945 o 46, no n’estic segura, segur que per a moltes de nosaltres era la primera foto amb flash que ens feien. 
A part de totes les petites coses, ho vam passar molt bé fent la funció, Ah! Em deixava de dir com anàvem vestides, portàvem una falda de cretona estampada, el corpiño negre, la fals, un toballó amb el dinar a dins, un barret gran lligat al coll amb un llaç de cotó i quatre espigues com a ornament. 
Va arribar l’hora de aixecar-se el teló de la Unió Social (l’antic, amb els palcos i la sala de ball quan treien totes les cadires del cine) era ple de gent apludint, la majoria eren família, va ser meravellòs, va sortir tot molt bé. 
Autora del text:
Mercedes Llop Rabasó
La segona per la dreta de la fila del mig, amb 13 o 14 anys.
Ahir hagués fet 87 anys.