En castellano! (Raúl Agné, gràcies en nom de tots els Catalans.)

"En castellano!". Aquesta va ser l'expressió que els periodistes espanyols i aragonesos van etzibar a un senyor de Mequinensa que entrena el Girona FC de la segona divisió estatal de futbol, durant una roda de premsa a Osca. Ho van fer perquè havia tingut la gosadia de contestar en català -la seva llengua materna- una pregunta d'un periodista català. Ho van fer malgrat que abans els havia respost en castellà les seves preguntes, i malgrat que ell els va dir que no tenia cap problema a respondre'ls en castellà les mateixes preguntes. "En castellano!" van exigir-li, just abans que decidís abandonar la roda de premsa, indignat. "En castellano!" van imposar-li, encara que l'entrenador del Girona es dirigeix als seus jugadors i als periodistes de forma habitual en diverses llengües, inclosa la seva.

"En castellano!" ha reaccionat la premsa espanyola i aragonesa contra la "mala educació" d'aquest senyor de Mequinensa, que respon en català a un periodista català, malgrat que abans ja els havia respost en castellà i que s'oferia a traduir les respostes posteriors al castellà. "En castellano!" opinen nombrosos comentaris a diversos fòrums i premsa espanyola a Internet ... "en castellano!", cridaven indignats contra la ofensa de sentir una parla diferent. Però no una parla qualsevol, perquè com el propi entrenador va fer notar, si hagués estat un entrenador anglès responent en anglès a un periodista anglès no s'haurien queixat. No li haurien etzibat "en castellano!" i no ho haurien considerat de mala educació.

"En castellano!" vol dir moltes coses, entre d'altres, la fal·làcia d'un Estat espanyol plurinacional i plurilingüe. Ens recorda que Espanya no considera espanyoles les altres llengües oficials del seu territori, no són "prou espanyoles" i ofenen l'oïda dels espanyols (com no ho fan en canvi altres llengües de fora de l'Estat). Ens recorda que molts espanyols consideren de mala educació fins i tot el fet mateix de l'existència del català i de gent que el fa servir.

"En castellano!" li van dedicar els periodistes aragonesos a l'entrenador del Girona, tot i que és nat a Mequinensa, localitat franjolina on l'espanyolisme i l'anticatalanisme assegura que no s'hi parla català sinó "modalitats locals" aragoneses. Ja té tela que fossin precisament periodistes aragonesos els qui li exigissin deixar de banda la seva llengua materna, de Mequinensa, per usar la dels espanyols. I que ara estiguin dient que, a més a més, haver parlat aquesta llengua de Mequinensa és "de mala educació". "En castellano en castellano!" segueixen dient.

Com va dir n'Ovidi Montllor, un senyor d'Alcoi: "hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català, és la mateixa gent a qui molesta que es parle, s'escriga o es pense". "En castellano!" li haurien respost a Espanya.

"Coses de l'idioma" és el títol d’un article a l'AVUI, on es critica la despesa que comporta haver de pagar, al senat, la traducció simultània per als senadors monolingües espanyols que són analfabets en les altres tres llengües de l'estat i que és injust que nosaltres haguem de pagar el manteniment de la seva ignorància. Quan parlen ells, no cal fer despesa perquè nosaltres sabem idiomes.

Article 3.3 de la constitució espanyola: La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.