Sóc a la Vall
de Sant Joan, és primera hora del matí, el sol encara està molt baix. Vaig a
caminar, penso fer la costa de Butxaca i veure si me’n recordo on és el
sepulcre excavat a la roca, el forn d’oli
de ginebre i si encara queden vestigis de la pista de la guerra.
Baixo
del cotxe, em penjo la càmera al coll i dono una ullada als voltants de la capella olorant l’albada, resseguint les pedres de l’antiga
població i escoltant el silenci, no se sent ni un moixó.
Ella
venia en la meva direcció a pas ràpid, la veig, em quedo molt sorprès,
reacciono, l’enfoco amb la càmera i per un segon ens quedem mirant...
Tot
just per a fer aquesta foto! Perquè va girar cua i va desaparèixer dins la
garriga amb una increïble agilitat.
Una
rabosa!, tan mala premsa que tenen i tan simpàtiques que em cauen a mi.
4 comentaris:
Que guapeta!! que curiosa ella!! fa poc mon germà també va poder fotografiar-ne una i també em va agradar molt!!
Si Jaume, tenen mala prensa, però jo també les trobo simpàtiques. Ultimament jo també n'he trobat alguna i m'agrade perquè son molt "xafarderes". Se'n van fins que estan a un lloc segur i després et vigilen. Al menys és la meva experiència.
Hola Jaume,
He vist en el relat d'aquesta foto, que comentaves que anaves a veure un forn d'oli de ginebre. Soc aficionat a la recerca de tot tipus de forns, i d'aquest tipus no n'he trobat cap de sencer. Agrairia si em puguessis especificar la ubicació d'aquest.
Moltes gràcies
Bon dia Toni, sencer no està, encara que es conserva part de l’estructura, és a la Vall de Sant Joan però és una mica difícil d’explicar, si vols podem quedar per anar-lo a veure. El meu correu és jmasips@terra.es
Publica un comentari a l'entrada