dimecres, 2 de setembre del 2015

La Reserva Natural de Sebes a Flix és molt més que cigonyes, blauets i arpelles, que no és poc.

ELS MARGES VELLS. Són l’arqueologia del camp. Són els testimonis de la vellúria dels conreus. Molts marges d’aquests haurien de ser declarats monuments nacionals, per tal que tinguessin una protecció eficaç contra les mans impies dels bàrbars destructors. Qui no estima els marges vells, no estima la terra, ni sent la poesia rural, ni comprèn l’esperit del paisatge


Antoni Rovira i Virgili, TEATRE DE LA NATURA

A Flix, a Sebes, encara hi ha prou gent amb sensibilitat per a recuperar les espones, que són testimoni de la vida dels nostres avantpassats. Ben a prop del Mas del Director podeu apreciar la feina, ben feta,  de reconstrucció i consolidació de les seues espones, la meua més sincera felicitació.





Una visió com aquesta, aproximadament, és la que veien els habitants del poblat iber de Sebes, pel matí, aviat, en direcció a l'Ebre


Per a la gent, com jo, aficionada a la toponímia. Gairebé al final de la Reserva de Sebes, o al començament, segon ses vingui de Flix o de Riba-roja hi ha dos illes de riu espectaculars, dos illes que van ser l'orígen del topònim del coll des d'on s'albiren, avui "Coll de les Argiles" .
Antigament, en concret al capbreu de Flix de l’any 1400, el topònim és Algires (Argiles és una alteració per metàtesi), en lo loch appellat les Algires, etimològicament ve de l'àrab al gazira, “la illa”. És un clar exemple de com un topònim descriu un paisatge, el de les illes del riu.



És l'Ebre? o és el Mississippí i el cau de Tom Sawyer i Huckleberry Finn?



Bé, i, finalment, per acabar el passeig, la pau i tranquil·litat que et donen aquests animals, tant dòcils i tan útils alhora!