La meua guitarra.

Quan tenia 15 anys vaig  anar a estudiar a la Universitat Laboral de Alcalá de Henares, prop de Madrid. I que se m’havia perdut tan lluny de casa? Doncs en aquells anys el batxillerat elemental es podia estudiar a Flix a les aules que s’havien habilitat a una de les ales de l’edifici del Casino, lloc de residencia de directius i tècnics i en aquells anys gestionat per la SEQFSA (Sociedad Electroquímica de Flix S.A.).. Si passaves la revàlida, un examen a part amb totes les matèries dels quatre cursos! I si volies, o podies,  continuar estudiant doncs havies de marxar fora, en aquest cas, i amb una beca de la pròpia fàbrica, a la que podies accedir si tenies una nota mitjana superior a 7.5 sobre 10 i eres fill de treballador, vaig fer cap a Alcalà de Henares, havent triat el batxillerat superior de ciències, ves per on! Allò era molt lluny de casa! Recordo que hi vam anar en tren, naturalment, i recordo a mun pare parlant castellà, jo no l’havia escoltat mai parlar castellà!

El meu pas per la laboral va ser molt accidentat, amb un incendi l’any 1971 i una vaga l’any 1972!, algun dia potser ho explicaré, però avui només volia dir que m’he comprat una guitarra!

És la segona guitarra en 42 anys, la primera que vaig tindre va ser als meus 15 i a la laboral d’Alcalà. Gairebé com diu la cançó de Serrat.

Hi havia un xaval que era asturià, que no recordo com es deia, que cantava cançons com “ El abuelo fué picador” de Victor Manuel, allò hem va agradar molt i la propera vegada que vaig anar a casa, per Nadal o  Setmana Santa, res de caps de setmana! Vam anar en mun pare a Tarragona, a una botiga que ja està tancada, al carrer que abans es deia Hermanos Landa i em va comprar la guitarra. Aquell noi em va ensenyar els primers acords...lam, mim....quina feinada el primer FaM!

Aquella guitarra va passar els dos anys de la laboral, va passar la meua adolescència, em va acompanyar a Tarragona cantant a La Cova o al Lyons Pub, va passar la mili a Euskadi, un altre dia potser també us ho explico..., va anar fins hi tot al Cap Nord....i va participar en moltes farres al passeig..., però poc a poc es va anar quedant en un racó...fins que ens vam retrobar.

Finalment me’n he comprat una altra, ja era molt difícil de tocar la vella guitarra, el màstil s’havia anat separant de les cordes cada vegada més.

Doncs això, que ara m’ho passo amunts bé amb la meua flamant Yamaha CX40