Un dia, prop l’hora de dinar, fa tres o quatre anys (ves que
no en faigo 6!), vaig trobar dos persones que feia molt temps que no havia
vist, amb un d’ells he compartit moltes estones de joventut, amb l’altre molt
més que això, hem passat junts tantes hores, tants moments, hem compartit tants
sentiments que fins hi tot una vegada algú preguntava si érem germans! Dic això
per intentar explicar un aspecte de l’amistat que a mi em sembla molt
important. Hi ha persones que per molt temps que estiguis sense veure’t, per
molt temps que estiguis, fins ho tot sense contacte...vas un dia, et trobes,
t’emociones amb una abraçada...i pots reprendre el fil de les vostres vides com
si el temps separats fos un simple parèntesi!.
Sóc viu!, tres vegades m’ho va repetir una d’aquestes persones, i tu també ets viu!
Em va dir al final... i entre rialles ens vam desitjar bona sort i ens vam
donar records per a la família, però per dins alguna cosa es va moure!.
Fa uns anys també, vaig recuperar el contacte amb un amic...
feia 35 anys que no ens vèiem! La meva companya i la meva filla, que van ser
testimonis, al·lucinaven perquè parlàvem com si fes dos setmanes que no ens
haguéssim vist!
Diumenge passat va tornar a passar un d’aquests retrobaments,
37 anys per una banda i 10 per una altra, i per acabar-ho d'arrodonir ens vam veure en un lloc excepcional!
Us deixo el testimoni d’aquest dia tant bonic!
L’amistat, és un sentiment sincer, no obligat, que surt de
dins per no sé quina hormona i és molt important no utilitzar aquest paraula a
la lleugera.
Quedeu-vos on sou
i si us moveu
digue-ho al instant
perquè no es perdi el fil
que ens uneix.
Un fil de vegades
potent com una sirga
d’altres
sutil com un pel de cuc
i sempre
un fil d’amistat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada