dijous, 25 d’octubre de 2018

La tardor 2018, primavera d'hivern, s'apropa poc a poc a Flix.

Magranes, codonys i caquis (allò que abans dèiem palosanto) fa dies que estant omplint de colors, sabors i olors els horts (abans orts, sense la h castellana,  en tots els documents antics), els alladons, aquelles boletes petites, negres i dolces que sempre em transporten a la meua infantessa, fa anys que van amb retard,  enguany gairebé un mes! encara són grogues i, per tant d'una aspror enorme, no us aconsello tastar alladons que no siguin madurs!
Alguns àlbers (aubes) comencen a groguejar, fins hi tot cau alguna fulla, és un presagi, aviat tot serà un esclat de colors tardorencs, càlids..., tot serà ple d'una llum especial, la tardor, també dita primavera d'hivern és una estació tranquil·la, amable, sense els escarafalls primaverals previs a l'estiu, és la meua època de l'any preferida.
Passejant pel meandre es poden veure ja senyals animals de canvi, als martinets blancs, bernats pescaires i altres s'uneixen els corbs marins, alguns ànecs i es comença a escoltar el "xec, xec" dels primers pitroigets!
Les darreres pluges han fet reviure les plantes de la garriga que, en temps de sequera extrema, com aquest estiu, sembla que s'hagin de morir totes, romer, timó, argilagues i tantes altres, això ha fet que la llum total al meandre hagi canviat i hagi despertat l'ull de fotògraf mig adormit a les caminades del passat hivern. 
Heus aquí algunes fotos per a il·lustrar el que dic, són imatges al vol, lo millor és anar-hi!