Primavera a la Reserva Natural de Sebes a Flix

Adéu, Ercros.

 A.CARALT | 16/04/2013 18:34

A la terrassa del restaurant ‘El Racó’ de la plaça de l’Ajuntament de Flix s’asseuen cinc dels ’16 d’Ercros’, del col·lectiu de treballadors d’edat avançada de la planta que han decidit marxar malgrat no estar afectats per l’ERO.  La seva decisió  ha sorprès al comitè, que ha agraït el seu gest de solidaritat, com també ho han fet la resta de treballadors i la població en general. Els llocs que han deixat vacants han estat ocupats per mateix número de treballadors, que sí estaven acomiadats en virtut de l’aplicació de l’expedient.

Amb rostre seré, els cinc veterans –acumulen entre 27 i 38 anys d’experiència a l’empresa-, justifiquen al Diari les raons de la seva decisió. No són ni un ni dos factors, sinó diversos, argumenten.

L’element crucial ha estat la possibilitat d’acollir-se a la jubilació anticipada voluntària als 61 anys, una opció que caducava la primera setmana d’abril, data a partir de la qual es retardava als 63 anys. «Vam tenir molts pocs dies per valorar-lo si fèiem el pas o no», apunta Jaume Masip, cap de torn de la planta d’electròlisi, de 58 anys i 27 a l’empresa.

Fins a 24 treballadors de 57 i 58 anys podrien acollir-s’hi.«Ho vam preguntar a casa, vam fer càlculs,dels estalvis i les càrregues pendents -hipoteques, pegament de cotxes i l’estada dels fills a la universitat», afegeix Agustí Mani, operari de grua de la solució de sal de 57 anys. Al final, 16 s’hi van acollir.

Ara tenen per davant dos anys d’atur, fins el  60 anys aproximadament, i llavors, un any més utilitzant els diners de la indemnització, fins els esperats 61 anys.  «Ara bé, no cobrarem la jubilació íntegra, sinó que la cobrarem retallada, perdem un 24 per cent del poder adquisitiu de la pensió», apunta Masip. Amb tot, els diners que cobraran de la pensió els consideren «suficients».

Desafecció

I és que els motius per plegar per diversos. Francesc Mauri, operador de calderes amb 33 anys a l’empresa, n’assenyala un de clau per a ell, la desafecció. «El menyspreu que ha mostrat l’empresa cap als treballadors després que ens han exprimit durant anys. Marxo dolgut i preguntant-me per quina empresa treballava».

Els seus companys assenteixen, expliquen que la planta –la fàbrica a Flix- era vista com una mare-, «fins i tot per a qui es casava treballar a Ercros era com una dot”, recorden. «Ara hi ha molta gent que no la pot ni veure», assegura Mani. En altres casos, hi havia un profund esgotament pel ritme de treball i les horaris, sovint nocturns. És el cas de Jaume Zamora, contramestre a la planta de fosfat amb 31 anys a l’empresa. «Cada cop t’exigien més pel mateix sou», lamenta.

Masip apunta un quart factor. Molts treballadors, com ell, consideren que l’empresa no té el futur garantit, que no ha desenvolupat una tecnologia alternativa a l’actual procés de l’electròlisi, que serà prohibit a partir de 2018. Davant d’aquest escenari incert els ‘16’ han optat per aprofitar l’oportunitat.

A tots aquests factors cal afegir el de la generositat, de poder ajudar a companys més joves que havien perdut la feina. «A mi m’ha vingut a agrair-me la meva decisió amb llàgrimes als ulls un treballadors de 45 anys, amb una xiqueta de 10, que havia anat al carrer», expressa Mani.

I a partir d’ara, què?. La majoria albiren el futur amb tranquil·litat. «Dormiren a les nits i viurem de dia», sospira Masip. «    I guanyarem en qualitat de vida», afegeix Àngel Nadal, operador de calderes amb 38 anys a l’empresa.

En termes generals, els treballadors es quedaran a viure a Flix i podran visitar sovint les seves finques de conreu ja  que difícilment podran trobar una nova  feina a la seva edat. Mani té un desig, «un viatge a Cap Nord, sempre l’he volgut fer però no podia per la feina. En tinc ganes». La resta somriuen i s’imaginen també una vida nova sense la fàbrica.

Caminada popular 14-4-2013

Un èxit de participació (radio Flix).

Més fotos

Truita de faves tendres.

Menjar-se una truita de faves tendres, en aquesta època de l'any, perquè això si que no es pot fer en una altra, és com menjar-se un troç de primavera.

Les faves tendres poden ser de diferents mides però la condició indispensable és que no estiguin granades, es tallen a trossets petits i es posen a la paella amb un rajolí d'oli si és verge extra i de Flix molt millor perquè és molt bo i, amés, hem de fer país!. N'hi ha que hi posen alls tendres, jo ho prefereixo sense, igual com la d'espàrrecs, és que al final tot té el mateix gust! i les faves, soles, ja són prou bones.

En aquest punt es poden preparar els ous, la quantitat anirà en funció del gust de cadasqú, dit d'una altra manera, trovar la proporció adient ja és cosa del vostre art culinari. 

L'espectacle és ara l'impresionant olor que fan les faves mentres es van fent, totes les aromes de la terra,  omplen la cuina (prohibit posar l'extractor o poden aparéixer invitats sorpresa).

Una cosa important, no es poden coure massa i s'han de remenar sovint o quedaran amargues. 

Els ous han de ser frescos, si pot ser de "tres pisos" encara que de dos també és acceptable (de vegades no és fàcil trovar-los de "tres pisos"), jo ho barrejo tot en un plat ben fondo abans de tirar-ho a la paella.

Aquí també depènt del vostre "savoir fer" més dobla o més prima, més cuita o menys, donar-li la volta amb un plat, un tombatruites o com a les pel·lícules!, això sí, a  la paella no s'hi  pot enganxar res o la feina feta fins ara us pot fer fracassar.

I ja us podeu asseure a disfrutar-la! 

Bé, tot el que he aprés de cuina ho he d'agrair a la Piti (algú ho havia de dir...sitooss!)

 Finalment disculpeu la qualitat de les fotografies, fetes amb el móbil en plena "faena"!

Setmanatura 2013 a Flix

Caminada Popular

Dia de l'ermita, dilluns de Pàsqua a Flix (d'aquest any)

Lo dia de l'ermita és un dia molt especial pels flixancos, un retrobament ancestral amb aquella cova que avui dona recer a la Mare de Déu del Remei i antigament a cultes pagans   relacionats amb l'aigua i les coves.

Aquest dia anem allí a moltes coses, a donar la benvinguda a la primavera durant la tercera lluna plena de l'any, a renovar i oferir la devoció a la verge, a retrobar amics i parents, molts a renovar o fer promeses difícils, altres a fer la clotxa per a esmorzar i l'arròs per a dinar, tot un ritual! i, cadascú, interiorment, a coses íntimes que es mantindran secretes.

Us poso unes fotos, només una pinzellada d'aquest dia, on darrerament hi falta molta gent jove perquè fan la seva festa la nit anterior.

També podeu veure algun vídeo de com ballem la jota de Flix per la tarda, al matí hem ballat sardanes, aquella dansa procedent de la Cerdanya que ha esdevingut ball nacional,  ballem la jota per a xalar! lliurement i de tant en tant fem alguna floritura, és la essència de la festa.

La jota de Flix a l'ermita el dillluns de Pàsqua.

Dia de l'ermita, dilluns de Pàsqua a Flix

Em sembla que tots ens mereixem desconnectar, al menys unes hores.